Filosofia: Ésser, Essència, Metafísica (Plató i Descartes)

L'Ésser segons Aristòtil

• La filosofia és necessàriament unívoca.
• Totes les coses tenen quelcom comú: el fet de ser.

Filosofia i Física

La filosofia correspon a la intel·ligència, així com la física conté tots els elements de les ciències.

Filosofia i Matemàtiques

La filosofia busca donar explicacions de les matemàtiques i el seu lloc a les nostres vides. Les matemàtiques són un coneixement a priori. Les matemàtiques es poden equivocar, i això pot ser demostrat pels filòsofs.

Significat de l'Ésser

Aristòtil

Pretén que la filosofia s'ocupi d'aquest tot, de manera que cap cosa no sigui sabuda per si mateixa en tant que diferent de les altres, sinó segons tot allò que hi ha és justament un "ésser".

Metafísica

El significat que té el "ser".

Ontologia

Part de la metafísica que explica les coses que ja són, que existeixen.

Ens

Quelcom que és.

Ta Onta (grecs)

Les coses que són (tot el que existeix).

L'Essència

• Les característiques que té una cosa per ser ella mateixa, i que fan que sigui el que és i no quelcom de diferent.
• No et pot faltar ni pot ser diferent de com és, perquè deixaries de ser tu.
• Va ser un concepte important en la metafísica.
• Relació entre essència i resistència.

Metafísica de Plató: Teoria de les Idees

• Les essències existeixen per si mateixes, no depenen de nosaltres.
• Són idees transcendents.
• Essències/Idees: eternes, perfectes, immutables.
• Coses que veiem i toquem: imperfectes, canviants, peribles.
• Per descobrir les essències cal desconfiar dels sentits.

Els dos mons segons Plató

Plató creu que hi ha dos mons:

• Món Sensible: Àmbit format per les coses que podem veure i tocar. És l'espai on està tot el que podem captar mitjançant els sentits.
• Món Intel·ligible: Integrat per les idees. És un àmbit de la realitat que només es pot copsar mitjançant la raó (Món de les formes perfectes).

Descartes i el Dubte Metòdic

Va buscar veritats indubtables. Per trobar-les, va aplicar el "dubte metòdic cartesià", que consistia a posar-ho tot en dubte.

Segons Descartes, la primera veritat indubtable va ser el fet d'existir, que ell existia ("Cogito, ergo sum").

El paper del subjecte en l'edat moderna va ser fonamental. Per trobar una veritat indubtable ens hem de fixar en què pensa el subjecte i no en el que ens envolta.

Les Tres Substàncies Cartesianes

• Substància Pensant (Res Cogitans): La meva consciència o ment. Jo sóc una substància pensant perquè indubtablement existeixo per mi mateix.
• Substància Extensa (Res Extensa): La matèria, l'atribut fonamental de la qual és la seva extensió.
• Substància Infinita (Res Infinita / Déu): Per Descartes era bondadós, savi i poderós.