Filosofia: Ètica, Política i Llibertat
Eudonisme
L'eudonisme considera que l'exercici, l'activitat o la perfecció de les capacitats i disposicions de l'ésser humà per ser feliç, per trobar la felicitat, consisteix en autorealitzar-se amb les disposicions que tenim (Aristòtil).
Hedonisme
L'hedonisme manté que la felicitat consisteix en el plaer. "Has de buscar el plaer i evitar el dolor". A més, també es basa en altres tipus de plaers com l'amistat, els sentiments o l'autorealització de l'individu (Epicur, Lucrèci).
Utilitarisme
L'utilitarisme es basa en la recerca del plaer, però la seva adquisició no s'entén com un assoliment de l'individu singular, sinó com l'adquisició de la felicitat de tota la societat. "La felicitat consisteix en el benestar de molts" (Jeremy Bentham, John Stuart Mill).
Ètica Kantiana
L'ètica kantiana és la que es determina en funció de criteris estrictament racionals. Segons aquesta teoria, l'única cosa que és bona en si mateixa és la bona voluntat. És a dir, que una acció només pot ser bona si obeeix a la llei moral. És una teoria deontològica que fonamenta l'acció moral en el deure, només perquè és un deure realitzar-la.
El Poema de Machado
Machado diu que l'home comença a existir, és a dir, que es troba i sorgeix al món i després es defineix, ja que l'home comença sent res. L'home es determina després i serà tal com s'hagi fet. Com diu ell: "Caminant no hi ha camí, es fa el camí quan comencem a caminar". No hi ha naturalesa humana ja que no existeix cap Déu. Això implica que som el que volem ser.
La Sobirania
Hobbes
Hobbes diu que "l'home és un llop per a l'home". L'home mai està content, sempre vol més i està disposat a matar. Viu contínuament en una guerra civil. Diu que la naturalesa de l'home cal considerar-la des de les seves passions i no pas des de les seves virtuts. Defensa una societat ordenada, amb la finalitat de la pau i la seguretat. El sobirà ha de tenir un poder on decideixi sobre la vida o la mort.
Rousseau
Rousseau pensa que l'home és bo per naturalesa, que és un ésser que pot millorar a si mateix. La vida en societat és allò que corromp l'home. No necessita tenir passions destructives. Els drets naturals no es perden i es conserven després del contracte social. Les voluntats individuals escullen els seus representants.
Per què cal obeir?
Cal obeir perquè forma part del sentit comú la idea que la llibertat ha de donar-se amb una dosi d'obediència, prou com per mantenir l'ordre social, i això de manera que l'autonomia individual se situï en l'elecció de preferències.
Kelsen
Kelsen proposa l'acceptació de les normes per la seva racionalitat formal. Segons ell, no es basen en el costum, els drets naturals o la moralitat, sinó en l'evidència racional.
Rawls
Rawls deixa de banda les subtileses del positivisme jurídic. Defensa que hi ha una superació de conflictes per elusió i que existeix malgrat les diferències entre les doctrines religioses i morals.
Desobediència i Subversió
L'antagonisme no es deixa conduir amb una discussió racional. És necessària una persuasió i una dissuasió, ja que és imprescindible per tal d'arribar a una síntesi de les subjeccions entre homes. Uns són anomenats reformistes i altres revolucionaris. Allò del bon govern, la possibilitat d'un sentit comú i d'una bona intenció que actua per a tots i per a tots, és un mite. Governar és seleccionar, escollir per a altres, decidir el rumb de les estacions. El representant no té força.
Thoreau
Thoreau proposa la desobediència civil davant de l'excessiva intromissió i regulació de la llibertat individual i de la vida privada per part de l'Estat. La solució que vetlla pels drets implica un rebuig a un legislador general, una impugnació de la legalitat.
Límits a la Sobirania
Dworkin
Dworkin pensa que quan l'individu serveix als seus propis fins, l'Estat és un obstacle, i la llibertat és possible amb un govern mínim i feble. No n'hi ha prou amb la divisió de poders; cal entendre el sistema del dret dels individus. Hi ha una integració de moral i dret. No és només un conjunt de normes, es divideix en normes, directrius i principis.