Filosofia Grega Antiga: Atenes, Sofistes, Sòcrates i Plató
Atenes al Segle V a.C.: Societat i Democràcia
Durant el segle V a.C., Atenes va experimentar un gran desenvolupament comercial, convertint-se en la ciutat més rica d'Occident. La seva estructura social era marcadament esclavista:
- Esclaus: Representaven el 50% de la població.
- Metecs: Constituïen el 30% de la població, sense dret a veu ni vot.
- Ciutadans atenencs: Només el 20% de la població.
La Democràcia Atenenca
La democràcia atenenca exigia la participació activa a l'assemblea (àgora). Per ser un ciutadà participant, calia posseir recursos intel·lectuals significatius, incloent-hi un coneixement profund del dret i l'ètica, així com un domini excel·lent de la retòrica i l'oratòria.
Els Sofistes: Mestres de la Retòrica
La majoria dels sofistes eren metecs que havien viatjat extensament, cosa que els va permetre dominar la retòrica i l'oratòria. Molts d'ells ensenyaven i cobraven pels seus serveis. En aquest moment, la funció principal de la filosofia es va desplaçar cap a la preparació per a la vida política, passant de l'estudi de la Physis (la natura) a l'Antropos (l'ésser humà i la política).
Característiques Clau dels Sofistes
- Escepticisme: La veritat no es pot conèixer de manera absoluta.
- Subjectivisme: La veritat varia segons l'espai i el temps.
- Relativisme: La veritat és relativa i no és la mateixa a tot arreu.
- Convencionalisme: La veritat és el resultat d'un pacte o acord social.
Protàgores: El Sofista Més Destacat
Protàgores és considerat el sofista més important, i la seva filosofia es caracteritza per:
- Relativisme antropocèntric: Desqualifica qualsevol veritat permanent i universal, posant l'ésser humà com a mesura de totes les coses.
- Defensa de l'habilitat dialèctica: L'educació sofista incloïa l'art de parlar en públic i persuadir.
- Agnosticisme teològic: Permetia admetre la religió com una expressió natural i una institució socialment útil, sense afirmar ni negar l'existència dels déus.
Sòcrates: El Filòsof de la Ignorància Sàvia
Sòcrates, filòsof del segle V a.C., no va deixar cap document escrit per voluntat pròpia, ja que la seva màxima era: "Jo només sé que no sé res." Tota la informació que tenim d'ell prové de fonts sovint contradictòries:
- Plató: El seu deixeble, que el considerava el més savi i bondadós dels mortals. Sòcrates és el protagonista de la majoria de les obres de Plató, escrites en forma de diàlegs.
- Aristòfanes: El va presentar com un dels pitjors sofistes a la seva comèdia Els núvols.
Resulta difícil entendre com un home de 70 anys amb la seva reputació va ser acusat i condemnat a mort.
Plató: El Món de les Idees i el Coneixement
La filosofia de Plató és fonamental per entendre el pensament occidental. Un concepte clau és la catarsi, entesa com la ruptura dels lligams entre l'ànima i el cos, permetent que la raó governi els nostres actes.
El Dualisme Platònic: Món Ideal vs. Món Físic
Plató és un filòsof dualista que creu en l'existència de dos mons:
- Món Ideal o Intel·ligible (la realitat): L'autèntica realitat són les Idees, pures i incontaminades de matèria (influència de Parmènides).
- Món Físic o Sensible (l'aparença): Format pels cossos materials i sotmès a un canvi continu (influència d'Heràclit).
El món físic és una còpia o imitació del món ideal, de la mateixa manera que els cossos físics són ombres de les Idees. Aquests dos mons estableixen una relació de participació i imitació.
El Demiürg i la Idea del Bé
El Demiürg és una entitat creadora que modela el món físic a partir de la plasmació de les Idees perfectes. La Idea del Bé, que Plató associa amb la bellesa, és la Idea suprema que il·lumina ambdós mons i permet entendre la raó de ser de les coses.
La Teoria de la Reminiscència
Plató, igual que Sòcrates, defensa que el coneixement és objectiu i la realitat és única. El coneixement prové de les Idees, i conèixer és recordar. Creu que l'ànima pot conèixer les Idees perquè les recorda d'una existència anterior. La Idea no ocupa cap lloc físic, ja que només pot ser entesa per la raó, no pels sentits.
Preexistència Anímica
La preexistència anímica postula una vida anterior a l'actual on l'ànima va adquirir un conjunt de coneixements que romanen al seu interior i que, per tant, podem recordar.
La Metàfora de la Línia (La República)
A La República, Plató presenta la Metàfora de la Línia per visualitzar la seva teoria del coneixement, classificant els tipus de coneixement segons el seu objecte i validesa:
- Conjectura (Eikasia): Coneixement de les ombres i imatges.
- Creença (Pistis): Coneixement dels objectes físics.
- Coneixement Discursiu (Dianoia): Coneixement dels objectes matemàtics.
- Intel·ligència (Noesis): Coneixement de les Idees.
La idea principal és la supremacia del coneixement veritable sobre la simple opinió, i la supremacia del món ideal sobre el món físic.
El Mite de la Caverna
El Mite de la Caverna compara la naturalesa humana amb la condició dels presoners en una caverna:
- Presoners: Representen les persones.
- Caverna: Simbolitza el Món Físic, la nostra societat.
- Ombres al mur: La realitat que nosaltres percebem.
- Home que sap d'ombres: La física o el coneixement sensible.
- Món exterior: El Món Intel·ligible, les Idees.
- Individu que surt: El filòsof.
El mite explica la relació entre la realitat física i la ideal. El coneixement veritable no prové només dels sentits, sinó de la raó i el record de les Idees. La funció dels filòsofs és transmetre aquests ideals i guiar els altres cap al coneixement.
El Mite del Carro Al·lat
El Mite del Carro Al·lat il·lustra la naturalesa de l'ànima:
- Parts de l'ànima: Representen les seves funcions (racional, irascible, concupiscible).
- Ales: Simbolitzen la perfecció i la capacitat de l'ànima per elevar-se.
- Altures: Fan referència al Món Ideal.
- Ales perdudes: Representen la imperfecció i la caiguda de l'ànima al món sensible.
- Regió habitada pel llinatge dels Déus: La metàfora fa referència al Món Ideal, on resideixen les entitats perfectes.
- Mortals: Entitats imperfectes.
Aquest mite subratlla que l'ésser humà és alhora mortal (cos) i immortal (ànima).