Filosofia Grega Antiga: Àtoms, Canvi i Realitat

Examen de Filosofia: Conceptes Clau

1. La Filosofia de Demòcrit sobre la Natura

Demòcrit sostenia que les transformacions de la natura no es deuen al fet que les coses canvien en la seva essència.

Va assumir que tot està fet de peces molt petites, invisibles, indivisibles i immutables. Va anomenar àtom a cadascuna d'aquestes petites partícules.

Aquestes petites peces no podien haver sorgit del no-res; per tant, havien de ser eternes.

2. Conceptes Fonamentals

a) Què són els àtoms?

Els àtoms són partícules que no es poden dividir.

b) Per què els àtoms són eterns?

Aquestes petites peces de la natura havien de ser eternes perquè no podien haver sorgit del no-res.

3. L'Atomisme de Demòcrit: Composició i Canvi

Demòcrit afirmava que tot estava fet de petites peces invisibles, indivisibles i immutables: els àtoms. Pensava que a partir d'elles ja no es podien fer més petites, perquè aleshores res no existiria, ja que tot seria com una gran sopa.

El que sí que creia és que aquestes peces sempre havien existit, ja que no podien haver sorgit del no-res, i que tot el que hi havia a la natura era perquè els àtoms es combinaven entre ells. Segons ell, hi havia un nombre infinit d'àtoms, que eren fixos i sòlids, però no eren iguals. En ser de formes diferents, es podien combinar entre ells formant diferents coses o éssers. Quan un cos moria, els àtoms es dispersaven i es podien tornar a ajuntar amb altres per formar nous cossos.

Demòcrit entenia que tot fluïa, però que les formes canviaven segons les combinacions d'àtoms, mentre que els àtoms en si no canviaven.

Altres Teories sobre la Composició de la Natura

Hi havia altres filòsofs, com Empèdocles, que pensava també que la natura i totes les coses eren combinacions de quatre elements:

• Terra
• Aigua
• Foc
• Aire

4. La Varietat de la Natura i les Teories Pluralistes

Perquè no seria raonable que de la combinació de peces exactament iguals poguessin sorgir elements diferents. L'única explicació a la gran varietat de cossos diferents a la natura és que els elements que la componen siguin també diferents.

Els filòsofs buscaven explicacions lògiques als canvis que observaven, malgrat que alguns, com els eleàtics, pensaven que hi havia un únic principi que era l'origen de totes les coses. Per a aquest grup, entre els quals hi havia Parmènides, no podien entendre que un sol principi s'hagués pogut transformar en tantes coses diferents.

Altres, com Empèdocles, deien que tot element de la natura era fruit de la combinació de quatre elements: terra, aigua, foc i aire, que s'ajuntaven, se separaven i es combinaven infinitament.

Anaxàgores no creia que un principi pogués haver-se transformat en tot el que trobem a la natura. Ell pensava que la natura estava feta d'un nombre infinit de partícules molt diminutes i que aquestes es combinaven formant diferents objectes i cossos.

5. El Problema del Canvi: Parmènides vs. Heràclit

Parmènides i Heràclit tenien visions diferents sobre el problema del canvi.

Per a Parmènides, el canvi no existeix i res no podia convertir-se en una cosa diferent, mentre que Heràclit pensava que tot flueix i deia: «Tot es mou i res és permanent».

Parmènides sabia que a la natura hi havia canvis, però li costava trobar una explicació lògica als canvis que percebien els seus sentits i pensava que de vegades les percepcions podien ser il·lusòries i el podien enganyar.

Heràclit pensava que sí que hi havia una explicació, una raó universal, el Logos, que ordenava tots els processos dels canvis que hi havia a la natura.