Filosofia grega: factors, arkhé i corrents presocràtics

Unitat 1: Factors i corrents de la filosofia grega

Factors que afavoreixen el sorgiment

• L’estructura política: l’antiga Grècia es divideix en petits estats independents, cosa que provoca diferents formes de pensar.
• Tipus de religió grega: la religió és interpretada per la gent segons el seu criteri, fet que facilita visions diverses.
• Importància del comerç: el comerç en l’antiga Grècia porta noves formes de veure el món.
• Ús de l’alfabet: els grecs utilitzaven el mateix concepte d’alfabet per relacionar-se entre ells.

L’arkhé ( )

L’estructura de la realitat és l’arkhé. Aquest concepte el fem servir per referir-nos a la realitat o al principi fonamental de les coses.

Diferents vistes sobre l’arkhé:

• Tales → l’aigua
• Anaxímenes → l’aire
• Anaximandre → l’apeirón (no té límits)
• Pitàgores → les matemàtiques
• Heràclit → el foc; les flames són el que es veu en la naturalesa
• Empèdocles (pluralista) → aigua, aire, foc, terra; més tard afegeix l’èter
• Anaxàgores → llavors
• Demòcrit → infinitat de petits objectes

L’escola pitagòrica

Era una comunitat que treballava especialment en matemàtiques i música, però també en altres camps. Va ser formada per Pitàgores.

L’escola aspirava a la purificació de l’ànima a través de les matemàtiques i de la música; així s’acostaven a la divinitat.

Pensaven que l’ànima de l’home havia caigut dins d’un cos i estava empresonada; per accedir a la realitat, aquest cos i els sentits són una molèstia. Per alliberar-se, n’hi havia prou amb la raó.

El canvi

Heràclit

Segons Heràclit, el canvi forma part de la naturalesa de les coses: afirma l’etern flux, és a dir, que el canvi és inherent al món.

Per Heràclit, quan dues forces oposades s’estabilitzen es produeix la coneguda «justícia».

Parmènides

La visió de Parmènides la trobem en forma poètica, en un llibre anomenat Sobre la natura. En un dels poemes explica que una deessa li va aparèixer i li va donar el principi de la seva filosofia: «L’ésser és i el no-ésser no és».

Per Parmènides, el canvi és considerar que el no-ésser pot passar a ser; ell afirma que la realitat no canvia i que el que sembla canviar són les aparences.

Pluralistes

Els pluralistes són pensadors que agafen idees d’Heràclit i de Parmènides.

A diferència dels pitagòrics, ells pensen que no només hi ha un arkhé, sinó que n’hi ha més d’un. Pel que fa al canvi, consideren que es tracta de combinacions i recombinacions dels principis fonamentals.

Anaxàgores diu que tot el canvi està regit per un ordre. L’intel·lecte ho dirigeix tot.