Filosofia Grega: Presocràtics, Sòcrates i Sofistes | Conceptes Clau

Heràclit d'Efes: El Filòsof del Canvi i el Foc

Heràclit d'Efes (costa jònica), de família noble, va renunciar a la seva condició social i va viure aïllat al marge de la societat. Fou anomenat l'Obscur, a causa del caràcter aforístic i profètic de la seva obra sobre la natura. Tres són els elements que expliquen l'estructura de la natura:

• Canvi: L'Esdevenir Constant

  La realitat és canviant, és un esdevenir constant, i aquest canvi es manifesta mitjançant l'oposició de contraris. Es tracta d'un procés dialèctic pel qual es passa d'un element al seu contrari.

• Logos: La Raó Universal

  És la llei que regula i ordena l'oposició de contraris. És la unitat que es manté per sota del canvi, que hi és subjacent. L'anomena raó universal.

• Foc: El Constituent Còsmic Originari

  És el constituent còsmic originari. A partir de les seves transformacions es genera l'univers seguint dues fases: descendent i ascendent. L'univers és el cosmos regulat per la raó, de la mateixa manera que la persona és un microcosmos regit també per la raó.

L'Escola d'Elea: La Unitat i la Negació del Canvi

L'Escola d'Elea és representada per:

• Xenòfanes: L'Iniciador de la Unitat Divina

  Figura com l'iniciador de l'escola quan afirma l'existència de la unitat, que identifica amb la divinitat.

• Parmènides: La Via de la Veritat i l'Ésser

  Parmènides va néixer a l'època de la fundació d'Elea (entorn del 540 aC). La seva obra, el Poema, consta d'una introducció o proemi, de caràcter al·legòric, on la deessa de la justícia, Dike, mostra al savi les vies d'investigació, que són tres:

  • Via de la Veritat (L'Ésser)

    Via de l'ésser, que es diferencia del no-ésser, que és el que no és.

  • Via del No-Ésser (Camí Impracticable)

    Que és un camí impracticable, que s'ha d'abandonar perquè el no-ésser no és, i per tant, no es pot caracteritzar.

  • Via de l'Opinió dels Mortals (Món d'Aparences)

    Via de l'ésser i del no-ésser, que és la via dels sentits, que ens porten a acceptar la multiplicitat i el canvi, que les coses són i no són alhora. Es tracta d'un món d'aparences, il·lusori, on els oposats sensibles foc i terra, sinònims de calor i fred, de llum i de foscor, generen els fenòmens.

• Zenó d'Elea: La Defensa de la Unitat amb Apories

  Zenó, deixeble de Parmènides, corrobora la seva teoria i la defensa de la unitat, mitjançant apories, arguments que demostren que, si s'afirma la pluralitat, les conseqüències que se'n deriven són pitjors que les que deriven d'afirmar la unitat. La defensa de la unitat condueix a la negació del canvi i el moviment.

Filòsofs Post-Parmènides: Pluralisme i Mecanicisme

Els filòsofs posteriors a Parmènides, anomenats mecanicistes, busquen conciliar el pensament d'Heràclit i de Parmènides, l'ésser i el canvi.

• Pluralistes: Conciliant Ésser i Canvi

  • Empèdocles d'Agrigent: Les Quatre Arrels i les Forces Còsmiques

    Les partícules materials que constitueixen les substàncies són quatre arrels: terra, foc, aigua i aire, amb les característiques de l'ésser de Parmènides (infinites, eternes i immutables). S'agrupen per l'acció de dues forces o principis actius: l'amor i l'odi. L'univers es constitueix a partir d'uns períodes d'alternança d'aquestes dues forces.

  • Anaxàgores de Clazòmenes: Homeomeries i el Nous

    La matèria està constituïda per germens o partícules, anomenades homeomeries. El Nous (Intel·ligència) és la força activa que les agrupa i origina les substàncies.

  • Demòcrit d'Abdera: La Teoria dels Àtoms

    Demòcrit segueix la teoria de Leucip i afirma que l'univers està constituït per infinites partícules materials, els àtoms, una massa compacta i sòlida. Són indestructibles, invisibles, indivisibles i homogènies en la seva contextura, encara que es distingeixen per la forma i la mida.

El Període Socràtic: Sòcrates i la Recerca del Saber

Sòcrates va estudiar astronomia, geometria, càlcul, música i dialèctica. De la seva filosofia, destaquen:

• El Mètode Socràtic: Ironia i Maièutica

  Entén la filosofia com un examen d'un mateix i dels altres. El mètode que el fa possible és el diàleg. Els dos moments del diàleg són la ironia i la maièutica.

• El Saber Universal: Coneixement Absolut

  El veritable saber és l'universal i necessari, de valor absolut, idèntic per a tothom, i no el relatiu, com defensaven els sofistes. Els conceptes universals s'obtenen mitjançant un procés d'abstracció que la nostra ment realitza a partir dels trets comuns de diversos individus d'una mateixa espècie.

• La Moral Socràtica: Autarquia i Intel·lectualisme

  Defensa una autarquia moral afirmant que la bondat és innata i que la persona ha de descobrir el bé en ella mateixa, seguint els mandats de la pròpia ànima i mitjançant un procés d'interiorització. La seva moral és intel·lectualista perquè sosté que el saber és el que ens permet actuar moralment, actuar d'acord amb la virtut, posseir la ciència del bé i del mal.

Els Sofistes: Mestres del Saber i el Relativisme

Els sofistes eren filòsofs que es van establir a Atenes, procedents d'altres ciutats, a l'època de la Il·lustració Grega, durant el regnat de Pèricles, coincidint amb la instauració de la democràcia. El terme sofista significa "professional del saber", i designa aquells que ensenyen el que saben. Van acomplir una funció social.

• Protàgores: L'Home com a Mesura de Totes les Coses

  Protàgores defensà el relativisme afirmant que "l'home és la mesura de totes les coses". Tot és relatiu i depèn dels acords que s'estableixen segons les necessitats socials del moment.

• Gòrgies: L'Escepticisme Radical

  Gòrgies defensà l'escepticisme davant la impossibilitat d'arribar a la veritat absoluta. Afirma: "Res no existeix. Si existís, no ho podríem conèixer; i si ho poguéssim conèixer, no ho podríem expressar."