La Filosofia de Kant: Coneixement, Ètica i Corrents Posteriors
Les tres fases del coneixement segons Kant
Primera fase: Estètica transcendental
És la primera fase del procés de coneixement. Passem de no conèixer res a conèixer-ho tot.
Facultat: la sensibilitat
La primera cosa que fem quan no sabem res és rebre informació pels sentits. La part positiva dels sentits és que et posen en contacte amb el món; la negativa és que et limiten, ja que només podem conèixer allò on els nostres sentits arriben.
Formes a priori: espai i temps
Són prèvies a l’experiència (com calaixos buits). Tota la informació que rebem pels sentits l'organitzem mentalment, de manera inconscient, en un espai i temps determinats.
Resultat: intuïcions o impressions
Són el resultat de la informació que hem rebut pels sentits i que hem organitzat en aquests "calaixos".
Segona fase: Analítica transcendental
En la segona fase del procés de coneixement, hem rebut informació i l’hem organitzada, però això no és suficient per al coneixement. Per conèixer, a part de rebre la informació, l’hem d’entendre mitjançant conceptes.
Facultat: l'enteniment
L'enteniment s'encarrega d'aplicar conceptes a les intuïcions rebudes.
Tipus de conceptes
- Conceptes empírics: Provenen de l’experiència. A Kant no li interessen per a la seva anàlisi fonamental.
- Categories (o conceptes purs): Són les estructures a priori de l'enteniment en les quals Kant basa la seva teoria.
Per entendre-ho, l'enteniment estructura la informació en quatre tipus de categories o conceptes purs:
- Quantitat
- Qualitat
- Relació
- Modalitat
Tercera fase: Dialèctica transcendental
En la tercera fase, una vegada hem entès la informació, ens toca raonar. És a dir, buscar un principi científic que es pugui aplicar a molts casos.
Facultat: la raó
Aquesta tendència a unificar el coneixement està marcada per les formes a priori (calaixos buits) de la raó, que són les tres idees transcendentals:
- Idea d’ànima (Jo)
- Idea de món
- Idea de Déu
Ús de les idees transcendentals
- Ús correcte: Són presents a la nostra vida com a horitzons que guien el coneixement.
- Problema: Sorgeix quan l’ésser humà pensa que les pot conèixer de manera objectiva, com si fossin objectes demostrables científicament.
Aquesta és l'equivocació de l'ésser humà! Aquí s’acaba el procés de coneixement possible.
L'ètica kantiana
Característiques de l'ètica de Kant
L'ètica defensada per Kant és una ètica formal, que es caracteritza per:
- Ser mancada de contingut: No diu què has de fer, sinó com ho has de fer.
- Provenir de la raó: És una ètica racional, universal i autònoma.
L'imperatiu categòric
Els imperatius categòrics obliguen sense condicions ni excepcions, i així esdevenen realment una norma moral. La seva formulació principal és: “Actua només segons aquella màxima per la qual puguis voler que esdevingui una llei universal”.
Això implica actuar de manera desinteressada i tractar tot ésser humà com un fi en si mateix i no com un mitjà, ja que els éssers humans tenen dignitat. Les accions es poden classificar segons la seva relació amb el deure:
- Per deure (Acció moral): Actuar per amor al deure.
- D'acord amb el deure: L'acció és correcta, però es fa per un interès. (Ex: torno la cartera i espero quelcom a canvi).
- En contra del deure: L'acció és incorrecta. (Ex: em quedo la cartera).
Els postulats de la raó pràctica
Els postulats de la raó pràctica són tres elements que resulten indemostrables científicament, però que són necessaris des del punt de vista moral. Són informació certa que, sense ser demostrada, serveix per fonamentar la moral.
Primer postulat: La llibertat humana
És la capacitat de poder decidir la pròpia acció. Encara que sigui indemostrable, és necessari pressuposar-la si volem parlar de comportament moral. Només els humans la tenen, perquè pensen, a diferència dels animals i les plantes.
Segon postulat: La immortalitat de l’ànima
La perfecció moral és una tasca infinita, per la qual cosa cal postular la immortalitat per donar-li sentit.
Tercer postulat: L'existència de Déu
Déu és la garantia que la virtut i la felicitat coincidiran en un altre món, donant esperança a l'acció moral.
Corrents filosòfics posteriors
Romanticisme (S. XVIII - S. XIX)
Posen èmfasi en la importància de la raó intuïtiva, els sentiments i la individualitat.
Idealisme: Hegel
La història de la humanitat no avança de manera lineal, sinó mitjançant contradiccions, en un procés dialèctic:
- Tesi: Un moment inicial qualsevol.
- Antítesi: El seu contrari.
- Síntesi: Supera els dos moments anteriors.
Segons l'idealisme absolut, tot està en canvi, i aquest canvi està guiat per la raó.
Utilitarisme i Marxisme (S. XIX)
Són filosofies que busquen disminuir la desigualtat entre les classes socials.
Positivisme (S. XIX): Auguste Comte
El seu representant principal és Auguste Comte. Es basa en tot allò demostrable (caire científic) i busca que desapareguin les diferències socials entre classes (burgesia i proletariat). Pensa que l'ésser humà progressa constantment i arribarà un moment en què tot es tractarà de manera racional i científica.
Les tres fases del progrés humà
- Fase teològica o màgica: L'ésser humà, en la seva "infantesa", resol els dubtes mitjançant les divinitats (Déu).
- Fase metafísica o filosòfica: L'ésser humà creix i respon mitjançant la raó, però sense base científica.
- Fase positiva o científica: És l'etapa final, on es respon als dubtes mitjançant la raó amb un caire científic.
Utilitarisme
Busca el mateix que el positivisme: reformar la societat i millorar les condicions de vida del proletariat.
Principals representants
Jeremy Bentham (iniciador) → James Mill (amic) → John Stuart Mill (fill i gran representant del moviment).
Principi d'utilitat
La seva màxima és: “La màxima felicitat per al màxim nombre de persones”. Una acció correcta, des d'un punt de vista moral, és una acció útil per assolir la felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor. L'experiència demostra que l'ésser humà busca la felicitat.
Càlcul felicífic i liberalisme
El càlcul felicífic consisteix a valorar en cada cas la felicitat que aporta una acció. L'utilitarisme defensa el liberalisme, amb poc intervencionisme estatal. Bentham diu que l'Estat simbolitza control, la qual cosa redueix la llibertat, però reconeix que es necessiten unes regles mínimes.
Proposta política: la democràcia
Com que el govern tendeix a buscar el benefici propi, es proposa un sistema en què la societat controli el govern: la democràcia representativa. D'aquesta manera, s'alineen els interessos del govern i els individuals, i el govern actua en nom de la societat.