Filosofia Moderna: Locke, Hume i Moral
John Locke
Locke tracta sobre el govern civil. Critica la monarquia absoluta, que es basa en el dret diví del rei. Proposa una versió contractualista i defensa els drets naturals dels ciutadans.
Segons Locke, l'home és un animal actiu, violent i alhora sociable per naturalesa. Els éssers humans som lliures i iguals. La societat es crea perquè la raó ens fa veure que els drets naturals es milloren si es salvaguarden mitjançant un pacte social i unes lleis.
La societat sorgeix perquè confiem el poder a unes lleis aplicades per la justícia de l'Estat. L'Estat té dos poders: el legislatiu i l'executiu, que salvaguarden els drets naturals. La monarquia absoluta és incompatible amb la societat civil.
Finalitats de l'Estat
- Salvaguardar la propietat privada.
- Solucionar les diferències entre les persones mitjançant la justícia, la pau, la seguretat i el bé comú.
Elements importants de l'Estat
El laïcisme no és religiós, però sí que garanteix el lliure culte religiós. L'Estat està separat de la religió. Locke critica els ateus, ja que la intolerància és pròpia de les persones.
David Hume
Hume basa el coneixement en el principi de causa-efecte. El coneixement està format per lleis que creiem per costum. No podem afirmar que un efecte es produeixi necessàriament d'una causa determinada.
Hume critica el principi de causalitat: no tenim impressió de la causa, només veiem que A i B estan units. Veiem moltes vegades A i després B, però el que veiem no ens dona seguretat per afirmar que en el futur serà igual. No tenim impressions sensibles sobre el futur; és un anticipament no lògic de la nostra ment.
Hume considera que la metafísica tradicional és falsa, ja que gira al voltant de tres substàncies: el jo, Déu i el món. No accepta res que no puguem experimentar. Per tant, la substància, l'ànima i Déu no tenen sentit. Només tenim experiència dels fenòmens particulars.
Hume no està d'acord amb l'existència de Déu, nega l'existència de l'ànima i també del món. Qui ens assegura que les percepcions corresponguin a una realitat exterior al nostre criteri empíric? Respecte a les coses externes, només podem estar segurs de les percepcions, que són fenòmens subjectius, i res més.
Hume afirma que la ciència és necessària per orientar la nostra vida, però no podem tenir certesa del nostre coneixement.
Moral
Hume defensa que la raó no té fonament en la moral. L'antifilòsof defensa que l'ètica consisteix a decidir quines accions són correctes i ens porten a la felicitat.
Per a Hume, la raó descriu el món, mentre que la moral la valora. El criteri per aprovar o desaprovar una acció és el sentiment: sentim que és just o no.
El primer pensador important a destacar les emocions i els sentiments és Hume. Moltes de les decisions que creiem prendre racionalment són, de fet, inconscients. Per tant, el bé és allò que ens complau i el mal allò que ens disgusta. És una ètica relativista i subjectiva.
Per això, Hume introdueix l'element de la simpatia: el bé no és només el plaer propi, sinó també ajudar els altres. La simpatia ens fa tenir actituds morals com la generositat.
Hume critica la moral de l'ascetisme cristià: el dejuni, el vot de silenci i la negació no ajuden ningú.
Errors d'altres filosofies
- Se'ns mostra com són les coses, no com han de ser.
- Els judicis morals no poden basar-se en l'experiència, perquè es refereixen al que ha de ser, no al que és.
On es troba la veritat per donar el salt del que és al que ha de ser?
Exemple de salt il·lògic i irracional:
- Les dones sempre han de tenir fills.
- Les dones han d'ocupar-se dels fills.