Filosofia i Pensament Modern: Racionalisme, Empirisme, Il·lustració i Revolució Industrial
Racionalisme i Empirisme
El Racionalisme defensa que la raó és l’única via fiable de coneixement. Segons aquesta corrent, les idees ja són innates i, mitjançant la raó, es pot conèixer la totalitat de la realitat.
L'Empirisme, en canvi, sosté que tot el coneixement prové de l’experiència. La ment es concep com un full en blanc (tabula rasa), i les idees no són innates. Filòsofs com John Locke són figures clau d'aquesta escola de pensament.
Teories Polítiques del Segle XVII i la Il·lustració del Segle XVIII
La Il·lustració es va posicionar en contra de les idees del passat, que considerava que havien transmès una societat plena de fantasies. La causa principal d'aquesta "fantasia" es va atribuir a la vinculació amb el cristianisme i la vida religiosa.
Els il·lustrats rebutjaven el concepte de la vida religiosa tradicional i, en canvi, buscaven la felicitat terrenal. El seu objectiu era eliminar les supersticions i les creences dogmàtiques, com la idea que "si creus en déus et salvaràs".
La Il·lustració va defensar fermament la raó com a eina fonamental per a transformar la societat humana, promovent el progrés, la ciència i la llibertat de pensament.
El Pensament en la Revolució Industrial
La Revolució Industrial va propiciar l'aparició i el desenvolupament de diverses ideologies i corrents de pensament:
Liberalisme
El Liberalisme va posar a l'abast les llibertats polítiques (com els drets de reunió i associació) i va promoure la llibertat econòmica, centrada en l'obtenció del màxim benefici individual i la llibertat d'empresa. Aquesta ideologia defensa la propietat privada, un estat limitat i la igualtat davant la llei, tot i que amb diferents interpretacions sobre l'abast de la igualtat social.
Positivisme
El Positivisme és un moviment filosòfic que sosté que l'únic coneixement autèntic és el científic, basat en l'experiència i l'observació empírica. Per tant, tot allò que no es pot observar o verificar no es considera coneixement vàlid.
Socialisme
El Socialisme sorgeix com una crítica al sistema capitalista i a les desigualtats generades per la Revolució Industrial. Proposa una organització social i econòmica basada en la propietat col·lectiva dels mitjans de producció, buscant la igualtat social i la reducció de les diferències de classe. Moltes de les seves corrents s'oposen a l'estat burgès i a la propietat privada.
Anarquisme
L'Anarquisme rebutja tota forma d’autoritat i de dominació, tant de l’estat com dels partits polítics o de qualsevol jerarquia. Busca una societat lliure, sense classes ni coacció, basada en la cooperació voluntària i la llibertat individual.
Marxisme
El Marxisme, desenvolupat per Karl Marx i Friedrich Engels, és un enfocament materialista i dialèctic del món i de la història. Analitza les relacions de poder i les lluites de classes en la societat capitalista, proposant una revolució proletària per establir una societat comunista sense classes.
Existencialisme
L'Existencialisme és un corrent filosòfic que posa l'accent en l'existència individual, la llibertat, la responsabilitat i la recerca de sentit en un món que es percep com a absurd o mancat de significat inherent. Se centra en la condició humana i la capacitat de l'individu per crear els seus propis valors i propòsits.
L'Irracionalisme: La Sospita de la Raó (Segle XIX)
L'Irracionalisme, predominant al segle XIX, es caracteritza per una sospita envers la raó com a única via de coneixement. Aquesta corrent rebutja la premissa racionalista que "allò que és racional és real".
Els seus trets principals inclouen:
- La valoració de la intuïció com a via per a captar veritats més profundes.
- Una valoració positiva del món afectiu (sentiments, emocions, intuïcions) com a aspectes no racionals però fonamentals de l'experiència humana.
- El refús de la filosofia sistemàtica tradicional, preferint l'expressió de pensaments profunds a través de fragments o d'una manera més literària.
- La consideració de l'art com a forma de coneixement superior, entenent que el llenguatge de l'artista pot aportar una comprensió més profunda que el llenguatge purament filosòfic o racional.