Filosofia de Plató: Anàlisi Completa

Plató (427-347 a.C.)

Plató (427-347 a.C.) tenia com a objectiu de joventut participar en la vida política. La seva reflexió el va portar a intentar definir la ciutat ideal. El 407 a.C. coneix Sòcrates, que es converteix en el seu mestre i una influència molt important. La seva filosofia es caracteritza per ser una actitud dinàmica, on de la mútua interacció pot sorgir la VERITAT. Les seves obres estan escrites en forma de diàleg, amb ell mateix com a protagonista.

Influències i fundació de l'Acadèmia

La condemna a mort de Sòcrates provoca la primera gran crisi en el pensament de Plató, que marxa d'Atenes cap a Sicília. Allà estableix contacte amb comunitats pitagòriques, que s'interessen per la immortalitat i la transmigració de l'ànima, per obtenir un pensament sòlid i fiable de la realitat a través de les matemàtiques, i per la idea que els filòsofs han de viure en comunitat. El 387 a.C. torna a Atenes i funda l'Acadèmia, amb l'objectiu de formar els futurs governants de la ciutat. S'hi estudiaven moltes matèries i, en acabar, s'estudiava filosofia per assolir la veritat absoluta. Aquest projecte educatiu s'allunyava del dels sofistes, que es basaven en la retòrica i confiaven poc en el coneixement de l'ésser humà.

Darrers viatges i evolució del pensament

Als 60 anys, Plató torna a Sicília per posar en pràctica el seu ideal polític, però fracassa. Això el porta a reflexionar sobre la seva pròpia filosofia, i apareixen nous dubtes sobre els seus fonaments teòrics. El 367 a.C., aquests dubtes s'accentuen quan Aristòtil entra a l'Acadèmia i comença a qüestionar les teories del seu mestre. Això suposa un nou estímul per a la reflexió filosòfica de Plató. Mor a Atenes el 347 a.C.

Obra: Etapes dels diàlegs

• Diàlegs socràtics de joventut (399-389 a.C.): Tracten els ensenyaments de Sòcrates i plantegen el problema de si es pot ensenyar la virtut. Exemples: Apologia de Sòcrates i Protàgores.
• Diàlegs de transició (388-385 a.C.): Escrits després del primer viatge a Sicília i la fundació de l'Acadèmia. Les doctrines pròpies de Plató predominen, amb un enfocament en el problema polític i la influència de Pitàgores. Exemples: Gòrgies i Menó.
• Diàlegs de maduresa (385-370 a.C.): S'hi exposen els temes centrals de la seva filosofia, com la teoria de les idees, la immortalitat de l'ànima, la teoria de l'amor i les teories polítiques. Exemples: El convit, Fedó, La República i Fedre.
• Darrers diàlegs (369-347 a.C.): Plató fa autocrítica i revisa el seu pensament anterior, amb un to més pessimista i desil·lusionat. Exemples: Parmènides i Les lleis.

Objectius de la filosofia platònica

Els objectius principals de la filosofia de Plató són descriure la ciutat ideal, ensenyar un programa educatiu per als ciutadans i definir la manera d'arribar a la veritat absoluta.

Teoria de les Idees

Plató es pregunta sobre la naturalesa i l'origen de la realitat, i com s'hi pot accedir. Recupera respostes anteriors, com la d'Heràclit, que deia que ens apropem a la realitat a través dels sentits i que aquesta és canviant, i la de Parmènides, que afirmava que captem la realitat amb el pensament, la raó, i que la realitat és immutable. Plató resol l'equació anomenant de manera diferent la realitat segons com l'accedim: allò que percebem amb els sentits són les "coses" (coses sensibles), i allò que captem amb la raó són les "idees" (coneixement vertader). Si observem el món amb els ulls físics, veiem coses particulars que canvien i no perduren; amb els ulls de la raó, coneixem conceptes, essències.

Característiques de les idees (Metafísica)

Les idees posseeixen una realitat i una existència independent del pensament i de les coses particulars. Són més importants que les coses.

Idees: realitats immaterials que existeixen per si mateixes i són absolutes (independents), immutables (no canvien), perfectes, universals i eternes.

Coses sensibles: canvien i són contingents (imitacions de la veritable realitat).

Dos mons, dues realitats

Plató duplica el món (la realitat): el món sensible de les coses particulars i el món intel·ligible de les idees.

Jerarquia del món de les idees

El món de les idees té una estructura jeràrquica:

1. Idea de "bé" (bellesa i veritat)
2. Justícia (virtuts ètiques)
3. Conceptes matemàtics (triangle, nombre...)
4. Coses naturals

Relació entre idees i coses

• Participació (causa de les coses): la idea és la causa de les coses sensibles, que es generen per participar en alguna idea.
• Imitació (model): la idea és el model i la cosa és una còpia imperfecta d'aquest.

L'ànima

L'ànima és una realitat intermèdia entre les coses i les idees. Comparteix elements d'ambdues, però és invisible i originària del món de les idees. Segons la teoria de la reminiscència, per conèixer la veritat hem de recordar. A partir de les coses del món sensible serem capaços de recordar les idees, perquè les coses imiten les idees.

Parts i virtuts de l'ànima

• Ànima racional (auriga): situada al cap, és immortal, intel·ligent i propera a la naturalesa divina. La seva funció és guiar les altres dues parts i dominar les passions i els instints. La seva virtut pròpia és la saviesa, que té dues dimensions: teòrica (condueix al coneixement de les idees) i pràctica (aplicada a l'acció).
• Ànima irascible (cavall blanc): situada al pit, és inseparable del cos, mortal i font de les passions nobles. La seva funció és afrontar les situacions amb valentia i deixant-se dominar per la raó. La seva virtut és la fortalesa (voluntat).
• Ànima concupiscible (cavall negre): situada al ventre, és mortal i font de les passions innobles. La seva funció és satisfer aquests instints. La seva virtut és la temprança (moderació).

Dualisme platònic (ànima i cos)

El cos és un destorb per a l'ànima, ja que l'obstaculitza a l'hora de contemplar la veritat perquè la reté al món de les coses. La mort del cos és necessària perquè l'ànima pugui contemplar de forma absoluta la VERITAT.

Política: L'estat utòpic o ideal

Introducció a La República

A La República, Plató presenta una organització política i social justa i modèlica. Descriu un estat utòpic com a exemple que condueix la societat a l'assoliment del bé, la justícia i la felicitat. Vol superar la concepció tirana de la política.

Punt de partida

Els estats apareixen perquè l'ésser humà és incapaç de satisfer les seves necessitats vitals de forma aïllada. Quan els humans es reuneixen, apareix la divisió del treball. Els ciutadans es divideixen en tres estaments: governants, militars i treballadors. Aquesta divisió es correspon amb la divisió de l'ànima. La justícia és l'harmonia i l'equilibri de les parts. En una ciutat justa, cadascú realitza les feines per a les quals està capacitat.

Projecte educatiu

L'educació és la principal garantia d'un estat just, un element bàsic per a una societat millor i perquè els dirigents siguin eficaços. Per exercir el poder cal una preparació prèvia i un coneixement elevat. A la infància, s'ensenyen arts imitatives (poesia, música...), per desenvolupar el cos i la ment. Després, es continua amb astronomia i matemàtiques durant deu anys. Finalment, s'estudia dialèctica i filosofia. Aquest procés és igual per a homes i dones. Plató aboleix la propietat privada en els dos estaments superiors de la ciutat.

Evolució de les formes polítiques

Plató descriu l'aparició de les "malalties de l'estat":

• Oligarquia: el poder està en mans dels poderosos i adinerats, que es guien per la cobdícia i l'enriquiment, explotant els altres grups.
• Tirania: un líder ambiciós i carismàtic es presenta com el salvador que necessiten per fer front al caos.