Filosofia de Plató i Aristòtil: Dualisme, Ànima i Causes

L'Ésser Humà com a Objecte de Reflexió

L'ésser humà com a objecte de reflexió: Què és l'ésser humà? El més comú és definir-lo com un ésser compost de cos i ànima.

Plató i el Dualisme

La mort de Sòcrates va ser el detonant de la filosofia de Plató.

Dualisme Cosmològic

• Món Intel·ligible: Perdura al llarg del temps. Les Idees són la veritat i allò real.
• Món Sensible: Les coses. Són còpies o aparences.

Dualisme Antropològic

• Ànima: Pertany al món intel·ligible, és eterna.
• Cos: Pertany al món sensible.

L'Estructura de l'Ànima Segons Plató

El Mite del Carro Alat

L'ànima consta de tres parts, explicades mitjançant el Mite del Carro Alat:

Racional (Conductor):

La raó, el cervell, la intel·ligència. Ha de dirigir el carro (l'ésser humà).

Irrascible (Cavall Blanc):

La valentia, l'esperit (associat al tòrax).

Concupiscible (Cavall Negre):

Les necessitats fisiològiques (associat a l'abdomen).

Si ens deixem portar per l'ànima irascible o concupiscible, no seríem plenament humans. El carro (l'ésser humà) ha de ser dirigit per la raó, és a dir, per l'ànima racional.

Tipus d'Ànima i Funció Social

Segons el tipus d'ànima que es desenvolupi, l'individu es dedicarà a una funció social específica:

• Racional: Governant.
• Irrascible: Protecció (Guerrers).
• Concupiscible: Treballs artesans.

És necessari saber com som i qui som per poder tenir un lloc en la societat.

El Concepte Platònic de l'Amor (Eros)

L'Amor és fill de la Pobresa i del Desig, i pretén aconseguir o crear la Bellesa.

Aristòtil: Deixeble i Crític de Plató

Aristòtil, aprenent de Plató, va fundar el Liceu (la seva escola). Els seus deixebles eren coneguts com els Peripatètics.

Crítica a la Filosofia Platònica

Aristòtil va qüestionar la filosofia platònica. L'essència de les coses es troba en elles mateixes (crítica a la duplicitat del món) i va oferir respostes metafísiques per explicar el canvi.

El Ser: Potència i Acte

El Ser es pot dir de moltes maneres; no hi ha una única manera de ser. Es distingeix entre:

• Ser en Potència: Allò que s'és potencialment (Exemple: Ets una llavor que arribarà a ser arbre).
• Ser en Acte: Allò que s'és actualment (Exemple: Ets l'arbre).

En conclusió, el moviment per a Aristòtil és el pas de la potència a l'acte (sempre s'és tant acte com potència).

La Causa Primera i les Quatre Causes

Què ha donat lloc a tot?

La Causa Incausada (Motor Immòbil o Déu) mou sense ser mogut.

Tot s'explica per les lleis de les Quatre Causes:

Material:

De què està feta la cosa.

Formal:

Com és i com està estructurada.

Final:

Per què s'ha fet (la seva finalitat).

Eficient:

Qui o què l'ha feta.

Ètica i Coneixement Aristotèlic

Teleologisme i Eudaimonia

El Teleologisme estableix que el final és el desenvolupament de la pròpia essència. L'ètica segons la qual l'ésser humà cerca la felicitat com a fi.

Els humans, per naturalesa, volen conèixer la realitat. L'Eudaimonia és la felicitat que s'associa al coneixement.

Tipus de Saber

• Teòric: Té a veure amb els principis.
• Pràctic: Ètica i Política.
• Tècnic: Saber fer coses pràctiques o tècniques.

Les Virtuts i el Terme Mitjà

Les virtuts ètiques intervenen la prudència i la recerca del Terme Mitjà.

• Virtuts Ètiques: Intervé la prudència (terme mitjà).
• Virtuts Dianòetiques: Intervé la deliberació i la saviesa.

Exemples de defecte:

• Cobardia.
• Tacanyesa.