La Filosofia de Plató: Ontologia i Epistemologia

Ontologia: La Realitat i el Ser

• Teoria de les Idees: dualisme ontològic (el món sensible i l’intel·ligible).
• Mite de la caverna: interior i exterior.
• Relació entre el sensible i l’intel·ligible: imitació, participació, ombres. Dependència ontològica d’allò sensible.
• Idees: essències de les coses, causes del ser de les coses.
• Graus de realitat: símil de la línia – mite de la caverna.
• Idea de Bé: la seva funció ontològica.

Teoria de les Idees

Plató es pregunta pel significat de la justícia i la naturalesa de la societat justa, i formula una teoria del coneixement. Plató ens diu que les idees poden ser objecte de ciència i les coses no.

1. El món de les coses: de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits. Aquest és el món de la matèria, compost d'objectes imperfectes i subjectes en contínua mutació o canvi, creat pel demiürg a partir de la perfecció de les idees.
2. El món de les idees: de la llum, totalment immaterial, al qual s'arriba a través del camí del coneixement. És el món de les formes ideals, perfectes i universals.

Món intel·ligible: és el món de les idees i és un món on no hi ha canvi, és immutable. Món sensible: és el món de les coses i és un món on tot canvia, està sotmès al temps.

Mite de la Caverna

El món de les coses és una caverna on vivim encadenats mirant cap a una paret amb ombres, i creiem que aquestes són l'única realitat que hi ha. Aquestes ombres, però, només són figures inertes que passen per darrere nostre. Si sortim a l'exterior (món intel·ligible) ens costarà: primer només veurem les ombres de les coses, els seus reflexos, després les podrem mirar directament, i al final podrem mirar directament el sol (Idea del Bé). Un cop s'arriba a la veritat suprema, a la idea universal i necessària, el filòsof fa un descens dialèctic per alliberar-nos de la nostra ignorància.

Epistemologia: El Coneixement i la Veritat

• Teoria de les Idees: dualisme epistemològic (saber i opinió).
• Raó i sentits: característiques contràries.
• Graus de coneixement: símil de la línia – mite de la caverna.
• Teoria de la reminiscència: preexistència de l’ànima en el món de les Idees.
• La dialèctica: com a mètode de coneixement.

Teoria del Coneixement

Plató planteja la reminiscència: "conèixer és recordar", segons la qual la nostra ànima té senyals de les idees, és a dir, està impregnada d'idees, i hem d'evocar i recordar per tal de desvetllar-les. Això comporta un optimisme epistemològic i l'innatisme.

Els Segments del Coneixement

Per a Plató, el coneixement és l'apropament a la veritat, un cop superats la ignorància, l’engany i la confusió; per tant, és un procés d’apropament i contemplació de les idees. Plató explica que hi ha diferents nivells de coneixement, és a dir, diferents moments en el camí cap a la visió de les idees. A aquests moments hi corresponen diferents nivells de realitat.

Es divideix el segment que representa el nivell visible de la realitat en l’àmbit de les imatges i l’àmbit dels objectes físics. El segment corresponent al món intel·ligible es divideix en els objectes matemàtics i en les idees. A les quatre classes d’objectes resultants, dues de sensibles i dues d’intel·ligibles, Plató els atribueix una operació mental o via de coneixement diferent:

• Imatges: només tenim suposicions o conjectures (imaginació).
• Animals i coses: s'anomena creença o fe. Les suposicions i creences són opinions.
• Objectes matemàtics: la nostra via de coneixement és la raó discursiva, associació de la idea amb la imatge.
• Idees: l’eina del coneixement és la intel·ligència pura o raó intuïtiva (veure la seva veritat, bé i bellesa).

Les dues raons constitueixen coneixement, ciència (episteme).

L'Opinió i la Ciència

L’opinió seria el coneixement propi del món de les coses canviants, del món sensible. Es basa en l’experiència o sensibilitat i, per això, segons Plató, no constitueix un autèntic coneixement, sinó tan sols creença. La ciència és, en canvi, l’autèntic saber, perquè és coneixement racional del món ideal o intel·ligible. En aquest punt, Plató coincideix amb Parmènides, que diu que el camí per arribar a la veritat és la via de la raó, no la de l'opinió (doxa).

Reminiscència: Conèixer és Recordar

La idea té una realitat que no és en la concreta cosa sensible. L’home pot arribar a aquestes idees tan diferents i allunyades de les coses perquè en la nostra ànima, des de sempre, hi ha senyals d’aquestes idees. L’única cosa que cal fer és fer emergir allò que ja està en nosaltres. En conseqüència, aprendre o conèixer no és res més que evocar o recordar aquestes idees.

Aquesta concepció implica que els humans tenim prou capacitat per desfer-nos de la ignorància i iniciar el camí cap al coneixement. Aquesta concepció es basa en l’optimisme epistemològic, és a dir, en la fe en les possibilitats humanes, ja que el nostre interior és ple de tot el que ens cal. Plató creu que no hi ha ensenyament, sinó reminiscència. La ciència o coneixement que un té la posseeix des de sempre, només cal recordar-la. Aquí també està d’acord amb Descartes.