La Filosofia de Plató: La República, l'Ànima i la Polis
El Mite d'Er i la Justícia a la República
6. Plató és l’autor de la República. A la seva obra s’afirma que les actuacions realitzades durant la vida tindran repercussions a la següent vida; això ho feia donant l’exemple del mite d’Er al desè llibre de la seva obra.
Si una persona s’ha sabut racionalitzar durant la vida i no guiar-se per les coses materials, tindrà una recompensa positiva al món sensible o al món intel·ligible. Però, qui jutja aquests actes? Ho feien els savis, persones d’or i àrbitres, ja que saben què és el correcte i què és l’incorrecte. Per això ni els soldats, moguts per la venjança, ni els de coure, pel seu limitat coneixement, seran capaços de jutjar els nostres actes.
Amb això, el just seria que els filòsofs reis jutgessin els nostres actes per a anar al cel o a l’infern. Al mite d’Er s’explica aquest procediment i aquest és el paper dels savis dins la República.
Dualisme Antropològic i Ontològic
7. Plató defensa un dualisme antropològic separant el cos de l’ànima. El cos és com una presó per a l’ànima i un obstacle per al coneixement. Segons ell, s’hauria de viure sense cos i només amb l’ànima, que està formada per:
- La part racional, que és l’activitat intel·lectual.
- La part irascible, que són les passions nobles.
- La part concupiscible, que són les passions innobles.
Pel que fa al dualisme ontològic, Plató diu que hi ha dos mons: el món sensible amb les aparences i el món de les idees amb les essències. Per a ell, existeix el material que canvia i les idees que existeixen independentment de les coses.
L'Organització de la Polis i la Justícia Social
8. La felicitat de la població depèn del govern establert. Amb això, Plató va proposar que la polis havia d’estar formada per tres estaments:
- Els productors: encarregats de cobrir les necessitats dels ciutadans; tenien la virtut de la temperància.
- Els guardians: encarregats de defensar l’estat; amb la virtut de la fortalesa.
- Els governants: filòsofs que coneixien la idea de justícia.
Per a ser guardians i no només soldats, havien de passar les proves establertes per Plató. Si els guardians governessin no seria una societat justa, ja que no coneixen l’ideal de justícia; per tant, no podrien jutjar de forma arbitrària i es mourien per la venjança. L’única salvació és l’intel·lectualisme moral.