Filosofia política de Locke: Llibertat i estat de guerra
Locke: El dret a la rebel·lió i el poder polític
1. El legislador i l'estat de guerra
Si un legislador va en contra del seu poble, de la seva llibertat o dels seus béns, llavors aquest legislador es posa en estat de guerra amb el poble que l’ha elegit.
Dir-li al poble que es pot rebel·lar contra el legislador no vol dir que el poble sigui la causa dels danys que aquesta rebel·lió pugui provocar. Els culpables són els dirigents que no compleixen amb el seu deure, no qui defensa els seus drets.
Definicions de conceptes clau
- Rebels: Aquells que s’oposen al que diuen les lleis utilitzant la força.
- Legisladors: Són els encarregats de promulgar les lleis.
El contracte social i la llei natural
Locke parteix del fet que els homes són lliures si obeeixen la llei natural; tots són iguals, però ningú pot atemptar contra la vida, la llibertat o les propietats dels altres. Qualsevol pot castigar qui no obeeixi la llei.
Però quan no es compleix la llei natural, s’arriba a l’estat de guerra i, finalment, es decideix fer un contracte social: un pacte per passar de la societat natural a la civil delegant part del poder. La societat no abandona l’estat de la natura, sinó que el milloren renunciant a alguns drets per tenir una societat millor.
Tanmateix, si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir. Els ciutadans, per tant, deixen de tenir cap obligació d’obeir-lo i el poden destituir o canviar per un altre.
Locke vs. Hobbes: Liberalisme i absolutisme
Locke pensa que el poder polític ha d’estar al servei del poble. El poder del governant es deu a un pacte social, però el governant també ha de complir amb les normes i les obligacions per a les quals ha estat escollit. Locke critica l’absolutisme.
Hobbes seria, al contrari, un filòsof absolutista: no creu en la divisió de poders i pensa que el qui mana té dret a fer el que vulgui sense que el poble es pugui queixar.
La justificació de la revolta en la societat actual
En una societat civilitzada, la revolta no hauria d’estar justificada, ja que tenim uns drets i uns mitjans per defensar-nos: policia, justícia, recollida de firmes per canviar lleis... i els qui es revolten amb violència sí que solen ser culpables dels danys que causin.
Malgrat això, no sempre és així. De vegades es produeixen injustícies o danys molt grans a una persona o col·lectiu i no troben altra manera de defensar els seus drets. No tots els països tenen les mateixes possibilitats per poder defensar-se i, en aquest cas, no penso que siguin responsables de tots els danys o perjudicis que la revolta pogués causar.