Filosofia Presocràtica: Arkhé, Mite i Primers Pensadors

Filòsofs Presocràtics: L'Arkhé

Anaxímenes: L'Aire com a Principi

Anaxímenes torna a establir com a ***arkhé*** un dels quatre elements: l'aire, que, invisible i sempre en moviment, és el principi del qual sorgeixen tots els cossos per condensació i rarefacció. El tria per la importància que té per a la vida.

Conceptes clau:

• Logos: raó
• Cosmos: ordre
• Soma: cos
• Physis: naturalesa
• Apeiron: allò que és indeterminat
• Arkhé: origen de tot

Anaxàgores: Les Llavors infinites

Anaxàgores, per explicar la pluralitat, diu: "tot existeix des de sempre". Les coses es componen i dissolen a partir d'allò que existeix. Són agregats de llavors (unitats materials que posseeixen una porció d'oposats i de les substàncies naturals). Cada una és divisible infinitesimalment sense perdre les seves qualitats.

Heràclit: El Foc i el Canvi Constant

Heràclit diu que totes les coses es mouen i res no està quiet i, comparant les coses existents amb el corrent d'un riu, diu que no et podries submergir dues vegades en el mateix riu (tot flueix). En Heràclit, l'***arkhé*** és el foc, perquè simbolitza aquesta realitat en canvi continu.

Anaximandre: L'Apeiron Indeterminat

Anaximandre: ***arkhé*** = l'***apeiron*** (l'indeterminat, indefinit). L'***apeiron*** és la base dels elements, allò que els genera, és etern i controla la lluita dels oposats (les coses neixen i moren per l'***apeiron***). Hi ha dues interpretacions cosmològiques relacionades:

• Big Bang (explosió inicial)
• Big Crunch (oposat al Big Bang): la força de gravetat uneix els sòlids (planetes, estrelles...) i s'acumula l'energia infinita.

Els Atomistes: Demòcrit i Leucip

Demòcrit, juntament amb el seu mestre Leucip, va oferir una resposta audaç i radical a Parmènides i accepta dues de les condicions de la seva filosofia:

1. D'una única realitat no pot originar-se la pluralitat. La realitat està construïda per multitud de realitats: els àtoms.
2. Allò que és real té totes les característiques descrites per Parmènides menys tres: la unicitat, la immobilitat i l'esfericitat com a forma única.

Els àtoms componen els diferents cossos perceptibles per agregació.

Context: Mitologia i Sorgiment de la Filosofia

Característiques de la Mitologia Grega

Característiques generals de la mitologia (religió) grega:

• Singular.
• Déus humanitzats (només es diferencien per la seva immortalitat).
• Herois que els desafien.
• Religió sense transcendència (després de la mort, els humans vaguen en forma d'ombres).
• Transmesa de forma oral (més evolutiva, no hi havia una interpretació única).
• El pensament mític com a resposta a la recerca del sentit:
  • Inspiració poètica transmesa per recitats.
  • L'objecte és l'origen i la formació de tot el que existeix.
  • Cada element que constitueix l'univers és representat per una divinitat.
  • Model antropomòrfic: raonament per analogia.
  • Presència d'allò sobrenatural.
  • Moral aristocràtica (èxit per damunt de qualsevol cosa).

Factors de l'Aparició de la Filosofia

Circumstàncies que van afavorir l'aparició de la filosofia:

1. Comerç marítim: Va afavorir l'intercanvi cultural, portant al qüestionament de la cultura aristocràtica i els seus valors.
2. Relativisme cultural: El coneixement d'altres mites i tradicions (religió) va portar a la relativització dels propis valors com a únics i veritables. Per estabilitzar la situació política (moral), va sorgir el dret.
3. Canvi en el pensament de la polis.
4. Desenvolupament de l'argumentació: Va fomentar un esperit crític. Tot s'exposava públicament per criticar i analitzar. La recuperació de l'escriptura va permetre la divulgació de coneixements i l'establiment de la llei escrita.

Pitàgores: Nombres, Ànima i Transmigració

Pitàgores: No és segur que existís. Existia una comunitat pitagòrica (considerada una secta). Pitàgores va ser considerat el primer filòsof feminista (defensava que homes i dones tenien la mateixa capacitat intel·lectual); no era discriminatori, ja que l'ànima no té sexe, és asexual.

Antropologia i Dualisme Pitagòric

Antropologia pitagòrica: Estudi de l'ésser humà. És una teoria dualista (dualisme antropològic): distingeix entre ànima (***psique***), considerada la part més important, i cos (***soma***), considerat una tomba o presó. Pitàgores creia en la transmigració de les ànimes segons la bondat dels actes (d'humà a humà, o d'humà a animal); tenia molta fe.

L'Arkhé Pitagòric: Els Nombres

***Arkhé***: Els nombres. Li permetien expressar la realitat mitjançant punts que formaven figures geomètriques i l'ajudaven a entendre la música.