Filosofia i Religió a l'Imperi Romà: Aportacions Clau

Aportacions del Període Cristià

Durant l'Imperi Romà, el cristianisme va fer aportacions significatives al pensament filosòfic i teològic. A continuació, es detallen les principals àrees d'influència:

Teologia i Metafísica

• Diversitat d'opinions entre els Pares de l'Església en relació a la compatibilitat entre raó i fe.
• Sant Agustí defensa fermament aquesta compatibilitat.
• La creació és la gran aportació, original del cristianisme, al problema de l'origen de l'Univers.
• Es plantegen els problemes metafísics del temps i del mal en el món.
• S'acaba amb les imprecisions gregues en relació a la definició de la naturalesa i atributs de Déu.

Antropologia i Ètica

• L'home queda definit com a persona.
• El bé més preuat de l'ésser humà és la seva llibertat, respectada per Déu, malgrat el risc del pecat.
• El fi de la vida humana és la salvació i unió amb Déu, que implica la felicitat plena.

La Filosofia de la Història

• La Ciutat de Déu de Sant Agustí significa la primera interpretació filosòfica de la història.
• El sentit i la meta de la història no se situen en els interessos polítics, sinó en la salvació i unió amb Déu.

Influència de Sant Agustí

• Assoleix la síntesi entre la fe i la raó, meta d'alguns filòsofs cristians.
• És capaç de donar una resposta cristiana als problemes del seu temps i algunes de les seves aportacions són definitives.
• És un punt de referència obligat en tota l'Edat Mitjana.

Resum General

El Problema Fonamental

El problema de base és la relació entre religió i filosofia. El cristianisme no es presenta com un sistema filosòfic abstracte, sinó com una religió que cerca la veritat i la salvació. Però connecta amb la filosofia, ja que els autors cristians fan ús del llenguatge filosòfic i aporten noves solucions.

Els Apologistes

• Són autors de l'inici del cristianisme que lluiten pel dret dels cristians a exposar la seva doctrina.
• Es donen dues actituds: aquells que defensen la compatibilitat entre filosofia i revelació (Pares Grecs, Sant Justí) i els que proclamaven la incompatibilitat entre totes dues (Tertulià).
• La veritat revelada és superior a la veritat dels filòsofs, siguin aquestes compatibles o no.

El Pensament de Sant Agustí

1. Orientació del seu Pensament

• L'objectiu de la seva filosofia és trobar la veritat en vistes a trobar Déu.
• La relació entre la raó i la fe és de col·laboració, si bé la segona és qui marca la pauta.

2. La Veritat

• La ment posseeix idees o veritats eternes.
• La veritat o el fonament de les veritats eternes no està en allò sensible, doncs allò sensible és mutable.
• L'àmbit de la veritat és l'àmbit de les coses immortals.