Filosofia Renaixentista: Antropocentrisme, Política i Revolució Científica
La Filosofia Renaixentista (Segles XIV-XVII)
El període comprès entre finals del segle XIV i principis del segle XVII es va veure emmarcat per la crisi del sistema escolàstic i l'intent de recuperar la filosofia antiga. L'ésser humà ocupà el centre de reflexió i interès, cosa que va fer que se'l considerés un període antropocèntric.
El Renaixement Humanista
El Renaixement humanista defensava que l'Edat Mitjana s'havia de superar, tornant a la cultura de l'antiguitat clàssica. L'admiració per aquest període portà a recuperar-ne les obres i a traduir-les amb la màxima fidelitat possible. Així, es reinterpretà el pensament clàssic des d'una perspectiva que pensava en l'ésser humà i posava l'accent no tant en els aspectes transcendents, sinó en els purament naturals i individuals.
Models Polítics
En la política, es van desenvolupar dos models principals:
Model Realista
Representat per Maquiavel i la seva obra El príncep. Inspirant-se en la Política d'Aristòtil, va concebre una política empírica i científica en la qual es descrivia com es guanya el govern, com es manté i com es perd. No pretenia moralitzar. La conseqüència d'això és que de la seva doctrina ens quedà la idea que l'important és determinar els mitjans que ens permeten atènyer els fins establerts sense analitzar-ne la bondat o la maldat.
Model Utòpic
Aquest model es contraposava al realisme, buscant la descripció d'estats ideals.
La Reforma Protestant
La Reforma Protestant (liderada per Martí Luter i Joan Calví) va comportar la fragmentació de la unitat religiosa europea i l'aparició de diverses confessions cristianes enfrontades. Aquests plantejaren la necessitat de retornar als orígens del cristianisme i defensaren una lectura de la Bíblia personal i no dogmàtica.
La Revolució Científica (Segles XVI-XVII)
En la ciència es va produir la revolució científica, que va deixar de banda la visió de l'Univers i de la natura basada en les teories d'Aristòtil i va comportar la separació progressiva de la ciència i la filosofia. Els principals exponents foren:
- Copèrnic: Va establir l'heliocentrisme.
- Bruno: Va defensar la infinitud de l'Univers.
- Kepler: Va descriure el moviment dels cossos celestes que es mouen en òrbites el·líptiques i més ràpidament com més propers són al Sol.
- Galileu: Va destacar el valor de l'experimentació i la utilització de les matemàtiques.
- Newton: Va donar sentit complet a la nova imatge de l'Univers i de la natura que proporcionà la ciència moderna.