El final del franquisme i l'inici de la Transició
La descomposició del règim (1969-1975)
Deteriorament físic de Franco. Delega més poder de decisió en el seu home de confiança: Luis Carrero Blanco.
Enfrontaments amb l'Església
- L'Església es va renovar (Concili Vaticà II).
- El nou Papa, Pau VI, va criticar el règim franquista.
- Els bisbes espanyols també van criticar la dura repressió franquista.
Augmenten les accions terroristes
- ETA (1959): Estratègia de lluita armada contra el franquisme (des de 1968).
- Alguns delictes es van considerar rebel·lió militar. Es va declarar l'estat d'excepció.
- Consell de guerra a Burgos (1970): Petició de sis penes de mort. Clima de revolta popular i protestes internacionals. Es va concedir el dret de gràcia.
- Atemptat de Carrero Blanco (20/12/1973).
- Altres grups: Movimiento Ibérico de Liberación (anarquistes), FRAP.
Diferències internes del franquisme
Dues tendències principals: immobilistes i aperturistes.
El govern d'Arias Navarro
Després de la mort de Carrero Blanco, Carlos Arias Navarro va ser nomenat nou president del govern. Va presentar un programa moderadament reformista. Pío Cabanillas va ser el nou ministre d'Informació.
Arias Navarro va dirigir els dos últims anys del règim amb una forta repressió.
- Execució de Salvador Puig Antich (2/3/1974).
El 1974, el franquisme era l'única dictadura que quedava a Europa, especialment després de la Revolució dels Clavells a Portugal.
La condició femenina durant el franquisme
Rol tradicional de mare de família i sotmesa a la voluntat del seu marit.
A partir dels anys 60-70, la dona comença a abandonar el seu rol tradicional.
- Als anys 70, el nivell d'estudis de les dones era similar al dels homes.
- Rebutjaven moltes normes socials imperants.
- Defensa de la seva llibertat: sorgiment del nou moviment feminista.
- La taxa d'ocupació femenina continuava sent molt més baixa.
La mort de Franco
Entre 1974 i 1975, Franco estava molt malalt.
Franco va anar cedint poder i ja no era capaç de prendre grans decisions.
Franco va morir el 20 de novembre de 1975.
Franco pretenia que el règim continués, però no va ser així.
Amb la seva mort, va començar el procés de la Transició.
El conflicte del Sàhara Occidental
Territori ric en fosfats reclamat pel Marroc.
El Frente Polisario reclamava un referèndum per la independència.
- Octubre de 1975: Marxa Verda sobre el Sàhara, que va generar un possible conflicte amb el Marroc.
- Signatura de l'Acord de Madrid (14/11/1975). El Sàhara passa a ser administrat per Marroc i Mauritània.
El progrés del sector terciari
Terciarització de l'economia en aquest període.
Impulsat per:
- Procés d'urbanització.
- Millora de la xarxa de transport i comunicació.
- Sobretot, el turisme.
Boom turístic a la dècada del 1960, afavorit pel benestar europeu, el bon clima, les platges i els preus econòmics.
Conseqüències del turisme:
- Ingressos elevats.
- Augment de l'activitat hostalera i dels serveis.
Altres sectors terciaris importants: sector bancari, comerç internacional.
La balança comercial era negativa.
La reconversió de l'agricultura tradicional
Crisi de l'agricultura tradicional a causa de les transformacions de la dècada de 1960.
Factors de la crisi inicial:
- Abundant mà d'obra amb salaris baixos.
- Mercat poc extens.
- Latifundisme i minifundisme amb baixa rendibilitat.
Conseqüències i canvis:
- Èxode rural cap a la indústria.
- Descens de la mà d'obra agrària i augment dels salaris.
- Inici del procés de mecanització i utilització d'adobs químics.
- Diversificació de la demanda d'aliments per la millora de les rendes.
- Augment de productes ramaders i hortofructícoles.
- Disminució del consum de cereals i llegums.
- La població activa agrària disminueix i moltes explotacions desapareixen.
- Millora general de la productivitat.
A Catalunya:
- Augment de la viticultura, fruiters i productes d'horta.
- Expansió de la ramaderia intensiva: aviram, porcí i vacum.