Final de la Restauració i dictadura de Primo de Rivera
Final de la Restauració (1923)
Davant d’aquesta situació de crisi militar, agitació social, reivindicació catalanista i problemes al Marroc, els dirigents polítics de la Restauració no van saber reaccionar. El mètode del tornisme no funcionava; entre el 1918 i el 1923 hi va haver deu governs diferents, cap dels quals va durar més d’un any.
La nit del 12 al 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va fer un cop d’estat: va declarar l'estat de guerra, va suprimir la Constitució de 1876 i va clausurar les Corts. Aquest cop va rebre el recolzament de la monarquia, que el va nomenar president d’un directori (militar i civil) que va governar el país durant els set anys següents.
En un primer moment la Lliga Regionalista dona suport al cop d’estat; creu que és l’única forma d’acabar amb els conflictes socials i les protestes obreres. A més, confiaven en ell perquè Primo de Rivera, quan era general, no estava contrari al catalanisme i, en alguns moments, l’havia recolzat.
3. Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
La ideologia de Primo de Rivera, en un primer moment, no era feixista, sinó que provenia del regeneracionisme, que pretenia posar ordre al país.
En un primer moment Primo de Rivera va dir que seria una dictadura molt breu per acabar amb la Restauració, ja que aquesta no funcionava. Alhora volia pacificar el territori (moviment obrer, pistolerisme) i acabar amb la guerra del Marroc. Finalment, la dictadura va durar set anys i va presidir dos governs: el directori militar, format exclusivament per generals, i un directori civil.
Suports al règim
- Sectors de l’Espanya rural (sobretot Castella).
- Membres de la burgesia industrial i financera.
- La burgesia conservadora catalana (Lliga Regionalista).
- Surprement, part del moviment obrer representat pel PSOE i, sobretot, la UGT.
Oposicions al règim
- Classes mitjanes de les ciutats.
- Estudiants i intel·lectuals.
- La CNT (més endavant, a causa de la il·legalització del partit i el persecutori contra els seus integrants, anomenada Federació Anarquista Ibèrica).
- Els sectors obreristes i els republicans.
Posteriorment la dictadura va adoptar una actitud anticatalana, però la Lliga no va estar totalment en contra perquè, per damunt del catalanisme, predominava la seva condició de burgesia i no volien relacionar-se amb republicans i obrers.