Finançament i Inversió en l'Empresa

Capital Social:

Concepte utilitzat en l'àmbit empresarial i econòmic que fa referència als recursos financers i no financers que els propietaris o accionistes d'una empresa aporten per establir i operar el negoci.

Subvencions:

Fons públics a cost zero i que no cal retornar. Són útils per a la posada en marxa o desenvolupament de negocis.

AUTOFINANÇAMENT

És la capacitat d'una empresa o individu per finançar les seves activitats i projectes utilitzant recursos interns i generant fons a través de les seves pròpies operacions, en lloc de dependre principalment de finançament extern com préstecs o inversors. Podem distingir les reserves, amortitzacions i provisions.

FONTS DE FINANÇAMENT ALIENES A LLARG TERMINI --> PRÉSTEC A LLARG TERMINI

És una opció que tenen les empreses per demanar diners, que normalment se sol·licita a entitats financeres. Els diners s’obtenen de manera immediata i la quantitat sol·licitada s’ingressa al compte bancari. Aquests s’han de tornar amb els interessos corresponents segons les condicions establertes. Es tornen en més d’un any.

EMPRÈSTIT

Són títols de crèdit que emeten les empreses i són adquirits per particulars a canvi d’un interès. Quan les empreses necessiten molts diners i les condicions dels préstecs no són econòmicament acceptables, demanen préstecs als particulars mitjançant l'emissió d'obligacions o bons.

RENTING

És una opció de finançament aliè a llarg termini per a les empreses en cas que vulguin invertir en immobilitzat, normalment en elements de transport o material tècnic. L’empresa de rènting adquireix el bé al proveïdor i, mitjançant un contracte d’arrendament, el lloga a l’empresa. No opció de compra.

LÍSING

Quan les empreses necessiten finançament per invertir directament en immobilitzat, recorren al lísing, que consisteix en què una empresa financera (pot ser un banc) compra el bé que necessita l’empresa en qüestió (màquina, local...) i li lloga a aquesta. Hi ha 3 agents: l’empresa que fabrica el bé, l’entitat financera que el compra i l’empresa que el lloga. Sí hi ha opció de comrpa.

FONTS DE FINANÇAMENT ALIENES A CURT TERMINI

PRÉSTEC A CURT TERMINI

Diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates ( s'han de tornar abans de 12 mesos i amb els interessos pactats). S’ingressa la quantitat sol·licitada al compte bancari de manera immediata.

PÒLISSA DE CRÈDIT

Les solen fer servir les empreses per finançar les possibles despeses generades en el cicle d’explotació, i consisteix en el fet que l’empresa obté un compte de crèdit, que té un límit de diners del qual podrà disposar a mesura que ho necessiti. És molt freqüent en les empreses que potser triguen en rebre els pagaments de clients i necessiten disposar de liquiditat per continuar amb l’activitat empresarial, o quan la mateixa activitat empresarial presenta diferents escenaris en funció de l’època de l’any, de manera que a vegades poden necessitar molts diners o no tants.

DESCOBERT EN COMPTE

És una font financera poc normal que consisteix en la utilització d'un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible. L'avantatge és que la disposició dels diners s'aconsegueix de manera immediata, però els interessos que s'han de pagar són més alts

CURT TERMINI

DESCOMPTE D’EFECTES

Aquesta font consisteix a anticipar els cobraments dels clients 30, 60 o 90 dies. És a dir, l’empresa presenta els deutes documentats al banc i aquest n’anticipa el valor. Se solen anticipar documents físics, principalment pagarés o alguna factura.

CRÈDIT COMERCIAL

És el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors, per tant, no s’acostuma a negociar. Habitualment, aquest termini és de 30, 60 o 90 dies.

FACTURATGE I FONTS ESPONTANIS DE FINANÇAMENT

Facturatge: És una font de finançament en què l’empresa cedeix el 100% de la facturació d’un client a una entitat financera. Aquesta, cada vegada que rep una factura, anticipa a l’empresa un percentatge del seu valor, normalment el 80%. Això sol implicar que li anticipa el cobrament del client 30, 60 o 90 dies.

Fonts espontanis de finançament: Són fonts totalment introduïts en l’empresa que no necessiten negociació, com els salaris, les quotes de la Seguretat Social o les retencions d’Hisenda.

CONFIRMING

Serveix per finançar els pagaments a proveïdors 30, 60 o 90 dies. L’empresa emet paquets de factures que arriben al proveïdor, a qui el banc ofereix l’avançament, i és aquest el que decideix si vol que li anticipin els diners. En realitat es finança el proveïdor de l’empresa, al qual li interessa perquè l’entitat financera li garanteix el cobrament de les factures. Tot i així, el cost recau en el proveïdor.

INCONVENIENTS PAYBACK:

- No preveu beneficis o pèrdues fora del període de retorn avaluat.

- No té en compte l'equivalència financera.

MÈTODES DE SELECCIÓ I VALORACIÓ D’INVERSIONS- Mètodes estàtics:

Els diners sempre valdran igual i el tipus d’interès no varia. No tenen en compte el tipus d’interès ni la formació.- Mètodes dinàmics: Es tenen en compte el valor dels diners segons el moment, per tant, si que tenen en compte el temps.

LA INVERSIÓ EN L’EMPRESA

La inversió és l'activitat que l’empresa porta a terme en el present a l’hora de comprar béns per obtenir beneficis en el futur, és a dir, gastar diners ara per tenir benefici en un futur. Està formada per una sèrie d’elements:

La persona física o jurídica que destina aquests diners a l’adquisició, El producte o servei que s’adquireix, El cost d’oportunitat que comporta la renúncia a una satisfacció o a un consum en el present, L’esperança d’una recompensa futura i el temps o la durada de la inversió.

En funció de temps podem distingir:

Llarg termini: Terrenys, elements de transport, maquinària, mobiliari, accions Curt termini: Matèries primeres, material d’oficina, programari

En funció del tipus de bé: Material o tangible:

Ex: Automòbils, maquinària, Intangible: Ex: Programes informàtics, drets de traspàs, marques, patent. Financera: Ex: Obligacions, accions o participacions d’altres empreses, dipòsits bancaris (cobrar + en un futur).

Tres tipus de finalitats a l’hora d’invertir:

- De reposició o renovació: Se substitueix. Expansiva: La finalitat és créixer. Estratègica: Perquè l’empresa sigui més competitiva, guanyar avantatge davant la competència.

Algunes inversions impliquen fer-ne altres.

- Substitutiva: Comprar un ordinador, no em compraré els dos.

- Complementària: Fer inversions associades. Ex: Si invertim en un local, hem d’invertir en maquinària…

- Independent: No va lligada amb cap altre.