Fiscalitat Autonòmica i Local: Anàlisi de la LOFCA

Article 6.3 de la LOFCA: Impacte en Autonomies i Municipis

Des del punt de vista autonòmic

La nova redacció de l'article 6.3 suposarà una millora a nivell recaptatori, en permetre que les Comunitats Autònomes puguin establir tributs propis sobre matèries imposables gravades per qualsevol dels impostos municipals que contempla la Llei d'Hisendes Locals, així com una major autonomia financera.

Des del punt de vista local

La nova redacció suposa un clar empitjorament respecte a l'anterior, ja que, encara que a priori no succeeixi, amb el temps es convertirà en una reducció de la recaptació obtinguda, en no permetre el ciutadà un increment dels tributs pagats. L'enfrontament a nivell tributari entre el govern local i autonòmic, que ha tingut lloc en els últims anys, el reflex dels quals es pot observar en les nombroses sentències sobre aquest tema, es soluciona a favor de les Comunitats Autònomes, atorgant-los via lliure perquè puguin gravar fets imposables gravats en l'àmbit local.

Article 9 de la LOFCA: Limitacions a la Imposició Autonòmica

a) No podran subjectar-se elements patrimonials situats, rendiments originats ni despeses realitzades fora del territori de la respectiva Comunitat Autònoma. Per exemple, València no pot gravar béns immobles situats fora de la seva comunitat.

c) No podran suposar un obstacle per a la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals ni afectar de manera efectiva la fixació de residència de les persones o la ubicació d'empreses i capitals dins del territori espanyol, d'acord amb el que estableix l'article 2.1.a, ni comportar càrregues traslladables a altres Comunitats. Per exemple, Canàries, Madrid o Galícia no poden establir impostos que dificultin la lliure circulació.

Subjectes Passius de l'Impost sobre el Patrimoni

Els subjectes passius de l'Impost sobre el Patrimoni són les persones físiques, no les jurídiques, bàsicament perquè, en cas contrari, es generarien interferències en la mobilitat de capitals.

Correcta. Encara que les raons tradicionals que han justificat la no subjecció de les persones jurídiques a l'Impost sobre el Patrimoni han estat raons d'equitat, ja que la capacitat de pagament és només individual, així com evitar el doble gravamen del patrimoni en societats (en primer lloc, es gravaria la societat pel seu patrimoni, i posteriorment al soci per la possessió de participacions), existeix un últim motiu que és el d'harmonització fiscal, que és el que justifica l'afirmació. Per exemple, en el cas que Espanya gravés les persones jurídiques per aquest impost, i altres països veïns membres de la Unió no ho fessin, es tractaria d'una trava enorme a la localització de capitals estrangers a Espanya.

Capital Humà i Impost sobre el Patrimoni

El capital humà no és objecte de gravamen de l'Impost sobre el Patrimoni, atès que ja està subjecte indirectament en els rendiments de treball, capital i activitats econòmiques de l'Impost sobre la Renda.

Incorrecta. S'entén per capital humà el valor capitalitzat dels guanys que una persona espera obtenir en el futur com a conseqüència dels seus serveis personals. Aquesta és una de les excepcions a la generalitat objectiva de l'Impost sobre el Patrimoni, i aquest valor tampoc estarà gravat en l'Impost sobre la Renda, ja que, malgrat que aquest últim impost grava els rendiments del treball, capital i activitats econòmiques, en cap cas grava el valor de capitalització d'aquests rendiments, sinó que únicament gravarà els obtinguts en el propi exercici.

Impost sobre Donacions i Successions

L'impost sobre donacions existeix, a diferència de l'impost sobre successions, amb l'objecte de contribuir a la redistribució de la renda i riquesa.

Incorrecta. Ambdós impostos, i no només el de donacions, tenen per objecte el gravamen de la riquesa que adquireixen els individus de forma gratuïta. En el cas de l'impost sobre donacions, la riquesa es transmet per donació, i en el cas de l'impost sobre successions, per herència. Es justifica la imposició sobre les donacions i herències en tractar-se de fonts de desigualtats de renda i riquesa.

Càlcul del Valor Cadastral i l'IBI

Coneixem el tipus mitjà nominal (IBI/valor cadastral) i l'IBI. A partir d'aquests valors, podem obtenir el Valor Cadastral: 0,5% = 400 / Valor cadastral, llavors el Valor Cadastral = 400 / 0,005 = 80.000,00€. Una altra fórmula per calcular el tipus mitjà efectiu és: IBI / valor de compra.

El valor de mercat passaria de 400.000,00€ a 300.000,00€.

El tipus mitjà efectiu inicial és de 400 / 400.000,00 = 0,1%.

Si volguéssim mantenir aquest tipus, la quantia de l'IBI hauria de ser de 300€, en lloc dels 400€ inicials: 0,1% = X / 300.000,00; X = 300€.

Es podrien adoptar dues mesures alternatives:

• Reduir el tipus mitjà nominal al 0,375%; 80.000,00 * X = 300,00; X = 0,00375
• O reduir el Valor Cadastral de l'immoble a 60.000,00€: 300 = X * 0,5%; X = 60.000,00€