Fisiologia Vegetal: Emmagatzematge, Nutrició i Fotosíntesi

Emmagatzematge de l'energia

Les molècules d'ATP s'encarreguen de distribuir l'energia necessària per a la pròpia cèl·lula. Quan l'energia no s'utilitza immediatament, s'acumula en forma d'altres molècules orgàniques molt riques en energia química.

El midó es pot trobar a:

• Òrgans subterranis: dedicats especialment a la reserva d'energia, com poden ser els tubercles i els bulbs.
• Les llavors: concretament en l'albúmen o endosperma, que contenen substàncies que alimenten l'embrió durant els primers dies.

Expulsió dels residus

Quan es realitzen les funcions vitals, es generen residus que han de ser expulsats. Els principals són els gasos: el diòxid de carboni.

En els organismes més senzills, la difusió dels gasos es fa directament des de cada cèl·lula, mentre que en les plantes més desenvolupades es fa a través dels estomes.

Les lenticeles són interrupcions del teixit dur que envolten algunes tiges.

Els vegetals produeixen altres materials residuals que no són tan fàcils d'expulsar com els gasos. S'acumulen a l'interior de la cèl·lula, directament en el citoplasma o a línterior dels vacúols (que acumulen el làtex a l'interior). En altres casos, aquests materials són expulsats directament a través de la membrana plasmàtica.

Obtenció de nutrients

Els vegetals més senzills absorbeixen aigua, sals minerals o gasos a través de tota la seva superfície (com les algues o els briòfits). Els vegetals més complexos (pteridòfits i espermatòfits) compten amb estructures específiques per a l'obtenció de nutrients:

• Estomes: petites obertures en la superfície de les plantes que permeten l'intercanvi entre la planta i l'exterior de diòxid de carboni i altres gasos; poden regular la seva obertura.
• Pèls absorbents: aquestes mateixes plantes absorbeixen aigua i sals minerals del sòl gràcies a les arrels; d'aquesta manera, l'arrel incrementa significativament la superfície en contacte amb el sòl i la capacitat d'absorció d'aigua.

Fotosíntesi

Consisteix a sintetitzar molècules orgàniques a partir de molècules inorgàniques mitjançant l'energia del Sol.

La producció de les molècules orgàniques es produeix a partir de molècules inorgàniques absorbides del medi: diòxid de carboni i aigua. L'energia necessària s'obté gràcies a un pigment de color verd, la clorofila, que és capaç d'acumular l'energia lluminosa i transformar-la en energia química en la molècula de glucosa.

Com a resultat, es produeix un residu que s'expulsa a l'exterior: l'oxigen.

Transport de nutrients

Els pteridòfits i espermatòfits tenen vasos conductors per transportar les substàncies a totes les cèl·lules de l'organisme. Hi ha 2 tipus de vasos conductors:

• Xilema: format per un feix de cèl·lules tubulars buides que formen els vasos llenyosos (se'n conserva la part més rígida, la paret cel·lular). Transporta la saba bruta, que circula per l'interior i es tracta d'aigua amb sals minerals que les arrels han absorbit del sòl. El xilema recorre la planta des de les arrels fins a les fulles.
• Floema: circuit de vasos conductors format per cèl·lules vives de forma cilíndrica que integren els tubs cribrosos. Transporta la saba elaborada (aigua i glucosa). La saba elaborada circula des de les fulles fins a la resta de la planta.

Obtenció d'energia

Totes les cèl·lules de l'organisme necessiten disposar de petites quantitats d'energia per realitzar les funcions vitals. Aquesta energia s'extreu descomponent molècules orgàniques i alliberant l'energia química emmagatzemada.

Respiració cel·lular: és un procés de descomposició de molècules que es realitza per obtenir energia gràcies a la intervenció de l'oxigen. Es produeix en els mitondris, on es combina una molècula de glucosa amb una d'oxigen. L'energia que s'obté es reparteix en molècules de reserva d'ATP. El diòxid de carboni s'ha d'eliminar de l'organisme. Tot això depèn de la disponibilitat de glucosa.