Fixisme i Evolucionisme: Orígens de l'ésser humà
Fixisme: s.XIX, qüestió sobre l'origen de l'ésser humà no nivell científic. Entenia que les espècies romanien inalterables en el transcurs del temps i influència del Gènesi en la tradició judeocristiana, segons la qual Déu hauria creat la realitat tal i com és ara. És un model contraposat al model evolucionista (que desenvoluparan Darwin i Lamarck).
Evolucionisme: model d'atac a la dignitat de l'ésser humà, ja que "difuminava" les fronteres entre els humans i la resta d'animals. Home avantpassats espècies (simis), va ser ràpidament trivialitzada i caricaturitzada, ja que ell mateix forma part de l'ordre dels primats. Afirmació home vé del mico, tant home no podia provenir de Déu.
Procés hominització: donen lloc característiques morfològiques i fisiològiques de home actual (posició bípeda, alliberament de mans, desenvolupament del cervell). Procés humanització: aparició elements culturals, forma de vida o conducta→ genuïnament humana. Els tipus de fòssils d'utensilis permeten establir Patrons culturals: punt de vista morfològic→ inespecialització, la indeterminació En home indeterminació del comportament. Patrons culturals que són: utensili (i fòssils d'utensilis), norma i símbol comunicatiu.
Antropogènesi: procés es configura èspècie homo sapiens home l'actual és diferent respecte les altres espècies. Es centra en la humanització, aparició patrons culturals situats entre australopitecus i sapiens modern, com a punts de referència les mateixes restes fòssils i el comportament simis actuals i grups humans + primitius de l'actualitat.- Problematitza les interpretacions de l'antrop cultural i sabers de l'ésser→ diferents cultures i èpoques. Diferents tipus de logoi (discurs) sobre ésser humà. 3 tipus discursos sobre antropogènesi: el MITICORELIGIÓS, el CIENTÍFIC i el FILOSÒFIC.
MITE:
MITE: "mythos"; Plató. Relat antic, personatges divins/heroics/fantàstics narren origen univers/fenòmens naturals o elements de l'essència humana, incloent elements fantàstics. S'oposa a "logos". Mites orientaven i permetien entendre realitat a partir esdeveniments/personatges fantàstics.
Hans Blumenberg (Alemanya, 1920-1996) mite és una "construcció de sentit per humanitzar la realitat, ofereix certes claus per a interpretar l'existència, destaca trets essencials de la vida i projecta relacions humanes en arquetips de conducta".
Ernst Cassirer (Polònia, 1874-1945), apuntava que els mites tenien cert valor antropològic, permetien conèixer com era i vivia la gent d'una certa època.