Fonaments del Català: Gramàtica, Ortografia i Història

Ramon Llull: Obra Literària i Filosòfica

Obra en Vers de Ramon Llull

• El Cant de Ramon: És un poema on fa balanç de la seva vida.
• Lo Desconhort (1295 o 1305): És un plany en què explica el fracàs.
• Lo Concili: És una cançó de croada.

Obra en Prosa de Ramon Llull

De caràcter plenament literari, destaquen els llibres filosòfics:

• Art abreujada de trobar veritat: Per formar els infidels.
• Arbre de Ciència: De caràcter enciclopèdic.
• El Llibre de la Contemplació en Déu.
• El Llibre d'Amic i Amat: És prosa mística amb un gran valor poètic.

Orígens i Evolució de la Llengua Catalana

Orígens de la Llengua Catalana

La nostra llengua es va originar durant l'Edat Mitjana en els territoris corresponents a la Marca Hispànica. Al segle VIII, la nostra llengua ja tenia una personalitat pròpia, diferent del llatí. En el territori de la nostra Comunitat es parlava l'àrab i el mossàrab.

Primers Textos en Català

A partir del segle VIII, es comencen a detectar en els documents redactats en llatí paraules que no eren llatines. El primer text escrit en la nostra llengua és de la primera meitat del segle XII, quatre-cents anys després del naixement de la llengua oral. Cada homilia o sermó és una glossa o comentari.

Normes Ortogràfiques Clau del Català

Ús de la 'x', 'ig' i 'tx'

• S'escriu x i sona com a africada sorda (tl): al començament de mot i després de consonant.
• S'escriu ig al final de mot en els mots que pertanyen a una família de paraules en què aquest dígraf alterna amb les grafies g/j o les grafies tg/tj.
• S'escriu tx en tots els altres casos, tant al final de mot com a l'inici o al mig.

Ús de la 'b' i la 'v'

• S'escriu b:
  • En els grups bl i br.
  • Darrere de m o en alguns mots escrivim mv.
  • En aquells mots que formen part d'una família en què es dona l'alternança b/p.
• S'escriu v:
  • En les formes del verb haver.
  • En aquells mots en què es dona l'alternança de v/u.
  • Darrere de n.

Conceptes Gramaticals Fonamentals

El Subjecte

És el que indica la persona o cosa que fa l'acció del verb o de la qual es donarà una informació; és un sintagma nominal.

El Predicat

El forma un sintagma verbal i hi ha dos tipus:

• Nominal: Expressa una qualitat del subjecte per mitjà d'un verb copulatiu.
• Verbal: Expressa una acció del subjecte per mitjà d'un verb no copulatiu.

Verbs Copulatius i Atributs

Els verbs copulatius són aquells que requereixen un atribut, el qual pot ser un adjectiu, un nom, un pronom, un sintagma, un adverbi o una oració subordinada.

Ús dels Verbs 'Ser' i 'Estar'

• El verb ser s'usa:
  • Per a indicar qualitats permanents d'un subjecte: Ella és valenta.
  • Per a localitzar un subjecte. Pot ser sinònim de trobar-se: On són les claus?
• El verb estar s'utilitza:
  • Per a indicar qualitats accidentals d'un subjecte animat: Ella està contenta.
  • Per a indicar la permanència llarga. Pot ser sinònim d'estar-se, viure, treballar: Estic a Roma (Visc a Roma).

Ortografia de la Essa Sorda i Sonora

Essa Sorda

• S'escriu s:
  • Al principi de mot i després dels prefixos, per exemple: símbol.
  • Davant o darrere d'una consonant, per exemple: aspecte.
  • Al final de mot, per exemple: cos.
• S'escriu ss:
  • Entre vocals, per exemple: passa.
• S'escriu ç:
  • Al final de mot, per exemple: capaç.
  • Davant de a, o, u, per exemple: feliços.
• S'escriu c:
  • Davant de e i i, per exemple: Cecília.
  • En els grups intervocàlics -cc-, -xc- i -sc-, per exemple: acceptar.

Essa Sonora

• S'escriu z:
  • A l'inici de mot, per exemple: zebra.
  • Després de consonant, llevat de derivats de fons, dins i trans, per exemple: pinzell.
• S'escriu s:
  • Entre vocals, per exemple: casa, lesió, cohesió.