Fonaments del Coneixement: Criteris, Percepció i Llenguatge
Fonaments del Coneixement
Criteri de Coherència: Qualsevol coneixement està mediatitzat per la totalitat del saber assolit fins al moment. Criteri del Model: El coneixement d'un objecte representa l'objecte conegut. Criteri del Sentit: Es tracta de mostrar que qualsevol coneixement obtingut ha d'estar integrat en un saber estructurat en l'interior del qual té sentit.
Sensació: És la dada que prové d'un dels sentits i que s'emmagatzema a la ment de forma simple, prèvia a la idea, que ja implica un processament.
Percepció: Procés d'extracció activa d'informació i elaboració de representació, dins del sistema cognitiu. És un procés d'integració tant psicològic com físic, la finalitat del qual és l'energia estimulant, que aquesta ens permet rebre informació del món en el que estem ubicats.
Guillaume ens exposa que l'home té l'enorme avantatge de descriure's a si mateix, per mitjà de paraules i nombres, els caràcters de la situació i de l'acció. Amb altres paraules, podríem dir que el llenguatge és un mitjà d'acció, amb el que aportem paraules i descrivim accions, costums, símbols...
Imaginació: Ajuda a comprendre el món exterior i li dona un sentit, alhora que allibera el subjecte dels seus límits. També ajuda a l'aprenentatge, ja que projecta els resultats futurs dels processos cognitius i ajuda a idear alternatives als problemes plantejats, és a dir, ajuda a construir imatges mentals a partir de percepcions.
Una de les diferències més importants és que la memòria i la intel·ligència es basen en realitats percebudes i, en el cas de la imaginació, és al contrari, és a dir, es basa en pensar en realitats no percebudes amb anterioritat.
Lleis de la Percepció
General: (la de la influència dels objectes circumdants). Llei de la constància perceptiva, de la proximitat, de la pregnància, del contrast figura-fons. La percepció de grandària d'alguna cosa és la dimensió mateixa de la imatge retinal. La percepció de l'espai és deguda a la intervenció d'aspectes relacionals heterogenis o a diferències locals d'estimulació. La percepció de la profunditat es realitza visualment. La percepció del moviment quan la imatge d'alguna cosa es desplaça sobre la retina dintre d'uns límits de velocitat. La percepció del temps constitueix una espècie del marc general (temps mesurable i l'experiència de l'esdevenir).
Conceptes
Ordinàris: (representació simbòlica, corresponen als significats de les paraules unívoques de la llengua que parlem). Científics: (conceptes molt més rigorosos que els ordinaris i mai no s'identifiquen amb ells). Teòrics: (paraules abstractes que ens permeten formular teoremes).
Principis Lògics
Principi d'Identitat: Tot objecte és idèntic a si mateix (A=A). Això significa que una cosa és una cosa, encara que canviï constantment, segueix sent el mateix objecte.
Principi de (no) Contradicció: És impossible que alguna cosa sigui i no sigui al mateix temps i en el mateix sentit.
Principi del Tercer Exclòs: Cal reconèixer que una alternativa és falsa i una altra veritable i que no cabria una tercera possibilitat.
Principi de Causalitat: Tot efecte té una causa (Aristòtil: causa formal, material, eficient o final).
Principi de Raó Suficient: Tot objecte ha de tenir una raó suficient que ho expliqui. El que és, és per alguna raó, res existeix sense una causa o raó determinant.
Criteri de Veritat
Conjunt de condicions que exigim, per tal de que qualsevol coneixement puga ser considerat vertader. Criteris: De comprovació empírica (vertader aquell comprovable en l'experiència, la realitat empírica va més enllà dels sentits).
Argumentar: Consisteix en aportar raons per defensar una opinió i convèncer així a un receptor perquè pense d'una determinada manera.
Noció de Principi: Es refereix a que els principis són regles o normes de conducta que orienten l'acció d'un ésser humà. La característica més important és que no constitueix en la seua veritat pròpia, sinó la que ell produeix, és a dir, la seua funció és traure d'ells mateixos conseqüències en altres.
El Nostre Pensament
Significa que, gràcies a la interdependència dels conceptes, que en aquest cas serien les malles, es formaria una xarxa de coneixements. En aquesta malla, els conceptes amb els diferents significats es troben i interactuen. Per individual, una malla no té existència pròpia, és el conjunt d'aquestes "xarxes" el que forma un tot. Aquesta xarxa representaria el pensament conceptual, el qual és una àmplia organització d'idees que els nostres hàbits verbals tenen contínuament a la nostra disposició. En conclusió, gràcies al llenguatge, els nostres conceptes són llavor, sistemes de coneixements que el nostre pensament té sempre a la seua disposició.
Diferències entre Humans i Animals
La diferència entre humà i animal és la capacitat de raonar i la capacitat de comprendre.
La capacitat de simbolització: animals, signes naturals; humans, mitjançant símbols.
Els animals capten el que els envolta com a estímuls als quals han de respondre, però, pel contrari, la nostra intel·ligència ens permet captar les coses com a realitats. L'ésser humà, per la seua intel·ligència, és capaç d'entendre coses que estan més enllà de la situació en què es troba en l'espai i en el temps.
Conèixer, Saber i Pensar
Conèixer: És un procés dinàmic d'assabentar-se, d'adquirir per contacte directe. Saber: És un terme de tranquil·litat per la possessió del que s'adquireix, amb actitud estàtica i per via indirecta. Pensar: És la forma suprema del conèixer gnoseològic. El pensar té iniciativa exclusiva, dirigeix la seua mirada intel·lectual cap a arrere o cap a endavant, selecciona coneixements i experiència.
Tots els animals coneixen, tan sols nosaltres sabem. El conèixer constitueix una relació directa amb el món perceptual. El saber només constitueix una relació simbòlica, indirecta, amb el món perceptual. El saber pressuposa el llenguatge, el conèixer no. El conèixer és merament perceptual, el saber és conceptual. El saber és transmissible, el conèixer no. El pensar és la capacitat que permet imaginar coses que no coneixem.