Fonaments de la Fotografia: De la Cambra Fosca a la Digital

La cambra fosca i el fenomen d'Aristòtil

La cambra fosca és un instrument òptic capaç de projectar una imatge en una superfície interior. Segons el fenomen d'Aristòtil: si la llum d'una escena molt il·luminada entra en una capsa completament fosca a través d'un petit forat, es formarà una imatge de l'escena en la superfície situada enfront de l'orifici. Els raigs fan que la imatge es capgiri en passar pel forat.

La naturalesa de la llum i el color

La llum, reflectida pels objectes de l'exterior, es projecta a la cara oposada de forma invertida, creant una imatge la intensitat i definició de la qual depenen de la quantitat de llum que penetri i de l'obertura de l'orifici. Està composta per fotons i pot manifestar-se per transmissió i reflexió (directa, difusa, parcial i selectiva). Pel que fa als colors (escala Kelvin), trobem des dels 1800K (vermell) fins als 16000K (blau). Existeixen colors primaris, secundaris i la suma de complementaris, com la llum blanca (vermell + cian).

L'ull humà i el funcionament de la càmera

En l'ull humà, l'entrada de llum és regulada per l'iris, que actua de manera semblant al diafragma. El cristal·lí enfoca la llum que penetra, tal com fa la lent dels objectius. Finalment, la imatge es registra de forma invertida a la retina (equivalent a la pel·lícula fotogràfica).

Parts fonamentals de la càmera

• Disparador: aixeca el mirall de l'obturador per exposar la pel·lícula.
• Mirall: envia la imatge al pentaprisme.
• Objectiu: (fix o no) enfoca els reflexos de llum de la imatge sobre la pel·lícula.
• Visor: recull l'enquadrament.
• Obturador: regula el temps d'exposició.

Conceptes d'òptica: Punt i distància focal

El punt focal és el punt on coincideixen els rajos de llum quan l'objectiu enfoca a l'infinit. La distància focal és l'espai entre el centre òptic de la lent i el punt focal, i determina la mida de la imatge.

Tipus d'objectius i les seves aplicacions

Anomenem objectiu al sistema òptic d'una càmera format per una o un conjunt de lents. Els principals tipus són:

• Ull de peix: amb un angle de 180 graus.
• Gran angular: ideal per a paisatges i perspectiva.
• Teleobjectiu curt: angle de visió reduït, ideal per a primers plans i retrats.
• Teleobjectiu mitjà: utilitzat en esport o naturalesa.
• Ultra teleobjectiu: angle de visió molt reduït.
• Zoom: amb longitud focal variable.
• Macro: per a fotografies de molt a prop (per exemple, un bitxo).

L'exposició: Diafragma, obturador i ISO

L'exposició és la quantitat de llum que arriba fins al sistema de registre. Es controla mitjançant:

• Diafragma: dispositiu que regula la quantitat de llum obrint-se i tancant-se. L'obertura s'expressa en una escala numèrica (f/x); com més gran és el número, menys llum entra: 1.4, 2.8, 4, 5.6, 8, 11, 16, 22, 32. A més longitud focal, menys profunditat de camp.
• Obturador: una velocitat alta capta un instant en un temps petit (a menys velocitat, més temps d'exposició).
• ISO: a major valor, més sensibilitat a la llum.

La llei de reciprocitat determina que l'exposició ve donada per la relació entre el diafragma i l'obturador.

Eines de mesura i control final

L'exposímetre mesura la llum reflectida pel motiu i determina la velocitat d'exposició, mentre que el fotòmetre és el dispositiu que mesura la quantitat de llum. Els filtres són suports transparents de vidre o plàstic tenyit per absorbir radiacions. Finalment, el balanç de blancs (només en càmeres digitals) permet corregir els falsos colors produïts per la il·luminació.