Fonaments de Lingüística i Literatura: Variació, Contacte i Autobiografia
La professora semblava il·lusionada. Marc és el metge.
El Predicat Verbal: Nucli i Complements
El predicat verbal té com a nucli un verb predicatiu. El significat del predicat recau en el verb. Els verbs predicatius solen anar acompanyats d'un o de diversos complements, però també n'hi ha que poden aparèixer sols en l'oració. Per exemple: Joan va eixir de casa massa tard. Ells somriuen.
La Variació Lingüística: Tipus i Estàndard
Una llengua no és un sistema fix; varia en funció de les característiques del parlant: a quina època pertany, a quin lloc viu, quina condició social té i en quin context es troba. Hi ha quatre tipus de variacions:
Variació Històrica
Les llengües evolucionen amb el temps.Variació Geogràfica
Una mateixa llengua no es parla de la mateixa forma en tot el seu àmbit lingüístic, sinó que canvia d'un poble a un altre, d'una comarca a una altra o d'un país a un altre.Variació Social
La procedència o estatus social dels parlants; així, no parlen de la mateixa manera un llaurador i un científic.Variació Funcional (Registres)
Un parlant d'una llengua pot canviar el model que usa per a ajustar-se a la situació en què es troba. Per exemple, un professor no parlarà igual en un supermercat que si fa una conferència. Aquestes varietats funcionals s'anomenen registres.
Per a superar aquestes diferències, totes les llengües disposen d'una varietat que esborra les particularitats de cada parlant, anomenada estàndard, que es fa servir en mitjans de comunicació, administracions públiques, etc.
Contacte entre Llengües: Fenòmens Sociolingüístics
Quan dues llengües es troben en contacte, és a dir, que conviuen en un mateix lloc, es poden donar uns altres fenòmens:
Bilingüisme: Individual i Col·lectiu
Es dona quan dues llengües estan al mateix nivell. Cal distingir entre bilingüisme individual i bilingüisme col·lectiu.- Individual: És la condició dels parlants que s'expressen indistintament en dues llengües. Per exemple: algú que parla valencià i anglés.
- Col·lectiu: És la utilització en una mateixa societat de dues llengües diferents en igualtat de condicions, on conviuen dues llengües i una sempre predomina sobre l'altra.
Diglòssia: Llengua de Prestigi i Ús Informal
Quan una de les llengües en contacte, la llengua de prestigi (A), s'utilitza en àmbits d'ús formals i l'altra (B) només s'usa en contextos informals.Conflicte Lingüístic: Substitució i Normalització
Es dóna quan dues llengües competeixen entre si, i la de més prestigi i poder (A) tendeix a imposar-se a l'altra (B) en tots els àmbits d'ús.Aquesta situació de conflicte lingüístic presenta dues conseqüències:
- La substitució lingüística: És la desaparició de la llengua de menor prestigi (B).
- La normalització lingüística: És la recuperació de l'ús de la llengua (B) en tots els àmbits lingüístics en què havia estat substituïda per la llengua (A).
El fet que en la nostra societat hi haja dues llengües en contacte fa que la sociolingüística tinga un gran interès en el nostre àmbit.
Literatura Autobiogràfica: Gènere i Formes
És un gènere literari en el qual s'inclouen la major part dels textos de l'àmbit d'ús de la vida privada que tenen voluntat artística. La narració autobiogràfica, el diari, les memòries, les confessions i les cartes constitueixen el gènere autobiogràfic. Són formes expressives que usen la prosa narrativa com a instrument i que estan escrites en primera persona, majoritàriament busquen un lector anònim, igual que ho fa una novel·la o obra de teatre.
El Pacte Autobiogràfic: Realitat vs. Ficció
És un pacte implícit entre autor i lector en virtut del qual l'autor relata la seva vida, incloent terceres persones amb nom i cognoms. Per tant, el caràcter no fictici de l'obra és el que les singularitza i les diferencia de les novel·les narrades en primera persona. Conten fets coneguts en la realitat, mentre que les novel·les que usen la primera persona són ficció, encara que siguin històries creïbles.