Fonètica Catalana: Consonants, Síl·labes i Fenòmens Fonètics
Les Consonants: Definició i Classificació Fonètica
Les consonants són els sons que es produeixen amb una obstrucció o una constricció de l'aire expirat en algun punt de la gola o de la cavitat bucal.
Les consonants es classifiquen segons:
Sonoritat
La sonoritat permet distingir les consonants que s'articulen amb vibració de les cordes vocals, anomenades sonores, de les que no produeixen vibració, anomenades sordes.
Lloc d'Articulació
És el punt en què es produeix l'obstacle a la sortida de l'aire. Segons aquest criteri, els sons consonàntics es classifiquen en:
- Bilabials: contacte o acostament dels llavis inferior i superior.
- Labiodentals: contacte lleuger del llavi inferior i les dents incisives superiors.
- Dentals: contacte o acostament de la punta de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
- Alveolars: contacte o acostament de l'àpex o la part de davant del dors de la llengua i la regió alveolar.
- Palatals: contacte o acostament de la làmina de la llengua a la part més avançada del paladar o el dors de la llengua a la part central del paladar.
- Velars: pel contacte o acostament de la part més dorsal de la llengua al vel del paladar.
Mode d'Articulació
Tipus d'impediment de l'aire en ser expulsat:
- Oclusives: successió d'una fase implosiva i d'una explosiva. Poden ser orals o nasals.
- Fricatives: constricció creada per l'acostament de dos òrgans articuladors, que provoca una turbulència o soroll apreciable.
- Africades: successió d'un moment oclusiu i fricatiu en la mateixa àrea articulatòria.
- Aproximants: constricció creada per l'acostament de dos òrgans articuladors, menor que en les fricatives i sense turbulència. Hi ha graduals i no graduals.
- Ròtiques: contacte de l'àpex de la llengua amb la regió alveolar. Si es produeix un únic contacte, és bategant; si se'n produeixen diversos de molt breus, és vibrant.
- Laterals: contacte de la part central de la llengua amb la part superior de la cavitat oral, de manera que l'aire surt lateralment.
La Síl·laba: Estructura i Fenòmens Fonètics
Des del punt de vista de l'accent, hi ha síl·labes tòniques i àtones.
Des del punt de vista de l'estructura interna, hi ha síl·labes lliures (si acaben en vocal) i trabades (si acaben en consonant).
Sil·labificació
És el procediment d'agrupació dels sons en síl·labes. Segons això, hi ha dos nivells en la separació de síl·labes:
- En la paraula.
- En els grups de paraules.
La sil·labificació en aquest segon nivell també s'anomena resil·labificació i sovint comporta modificacions en el darrer so d'una paraula. Quan se sil·labifica amb la vocal inicial del mot següent, el so consonàntic anterior passa a ser sonor.
Fenòmens de Contacte
- Hiat: continuïtat de dues vocals que actuen com a nucli de dues síl·labes diferents.
- Diftong creixent: contigüitat d'una vocal no sil·làbica (semiconsonant) i d'una vocal que actua com a nucli sil·làbic.
- Diftong decreixent: contigüitat d'una vocal que actua com a nucli sil·làbic i una vocal no sil·làbica (semivocal).
- Triftong: contigüitat d'una vocal no sil·làbica, una vocal que actua com a nucli sil·làbic i una altra vocal no sil·làbica.
- Assimilació de la sonoritat: adopció del tret articulatori de sonoritat per part de certes consonants sordes com a conseqüència de trobar-se davant d'un so consonàntic sonor. Les consonants afectades acostumen a ser les oclusives, fricatives i les africades.