Fonètica Catalana: Guia Completa de Sons i Fenòmens
Fonètica, Fonologia i Ortografia
Fonètica -> Fonema -> Unitat lingüística més petita sense significat que el parlant vol realitzar quan parla. Cada fonema pot tenir diferents realitzacions fonètiques. / So -> Realització del fonema. Cada fonema pot tenir més d'una realització segons quin sigui el context on s'aplica. Cada variació s'anomena al·lòfon o variant. Els sons s'encadenen formant una seqüència fònica. / Grafia -> Lletra o dígraf amb què representem un so concret. Cada so pot ser escrit d'una o més maneres diferents segons allò que estableix la normativa ortogràfica. / Fonologia (determina fonemes d'una llengua). Fonètica (Estudia els sons de la llengua). Ortografia.
Articulació dels Sons
- Cordes vocals (Si l'aire fa vibrar les cordes vocals els sons s'anomenen sonors, si no les fa sonar son sords).
- Sortida de l'aire (Si s'escapa per la boca, els sons son orals, si s'escapen per les fosses nasals son nasals).
- Òrgans articulatoris
- Passius (dents superiors, alvèols dentaris, paladar dur).
- Actius (Llengua, llavis, paladar tou)
Sons Consonàntics
1. Punt d'articulació
Part de la boca on es produeix una certa obstrucció al pas de l'aire. 6 punts:
- Bilabial (contacte llavis (B)).
- Labiodental (llavi inferior i dents superiors (F)).
- Dental (Dents superiors i punta llengua (T)).
- Alveolar (Punta llengua i alvèols (L)).
- Palatal (Llengua i paladar dur (LL/G)).
- Velar (Part superior llengua i part suau paladar (C)).
2. Manera d'articulació
Manera com surt l'aire. 6 maneres:
- Oclusiu (Tancament total de l'aparell fonador (P)).
- Fricatiu (Tancament pel contacte incomplet dels òrgans, produeix una fricció (S)).
- Africat (Barreja dels dos anteriors (TS)).
- Aproximant (No oclusió i no so fricatiu (Cada)).
- Líquid (L'aire surt pels costats:
- laterals (surt pels costats (L)).
- Vibrants (simples o múltiples ( R)).
- Nasal (Com l'oclusiu però surt pel nas (N)).
Sons Vocals
Característiques:
- No hi ha obstacle.
- Diferents graus d'obertura de la cavitat bucal.
- Són nucli sil·làbic.
- Són àtons o bé tònics.
Diftong
2 vocals a la mateixa síl·laba, ha d'haver-hi sempre una i/u.
- Decreixent (i/u darrere vocal (vocal + i/u -> a fonètica un signe avall de la lletra)).
- Creixent (i/u davant vocal (noia -> [j]. Cauen -> [w])).
Creixent
(i/u davant vocal (noia -> [j]. Cauen -> [w])
Coses de Fonètica
- Mots compostos -> L'últim mot és el que té l'accent.
- Mots cultes, una e àtona entra en contacte amb una a o una o no apareix una vocal neutra per diferenciar les vocals amb contacte (teatre (no es posa a neutra, sinó e tancada).
Fenòmens de Contacte de Consonants al Mot o a la Frase
1. Ensordiment
(abdicar -> [p]. Absent -> [p]).
2. Sonorització
Una consonant sorda a final de síl·laba o mot que va seguida d'una consonant sonora, assimila la sonoritat d'aquesta última. (tap [p] -> tap gran [b]. Llac [k] -> llac blau [g]) (Els homes -> [z]).
3. Assimilació
- Labialització -> n és en contacte amb un so bilabial o labiodental (enviar [m]; Sant Pau [m]).
- Palatalització -> n o l va davant d'un so palatal. (punxa [ɲ]; el llop [ʎ]).
- Velarització -> n entra en contacte amb consonant velar. (blanquinós [ŋ]; banc -> [báŋ]).
- Geminació -> Duplicar una consonant. (poble [bbl]; segle [ggl]; bitllet [ʎʎ]; setmana [mm]).
- Emmudiment -> Es deixen de pronunciar sons que tenen representació gràfica. (home h = no; font t = no; profund d = no; cantar r = no; blanc = c no; sang = g no; índexs s = no; aquests s = no; dues rodes s = no).
4. Sensibilització
Pronunciar una grafia/so que en altres contextos és muda. (vint t = no; però amb una paraula darrera si sona la t; anant-hi sí sona la t; amb tu si sona la b.
Fenòmens de Contacte de Vocals a la Frase
(noi alt [nójál]).
1. Elisió
Desaparició d'una de les vocals en contacte.
- vocal tònica + a/e neutres (desapareix la neutra (cançó alegre = a desapareix)).
- Vocal àtona + vocal neutre (carro antic (a desapareix)).
- Vocal neutre + vocal neutre (casa antiga (només una a neutra)).
2. Sinalefa
Formació de diftong -> vocal + i/u àtones (noi expert [j]; nou arbres [w]).
3. Hiat
Vocal tònica +i/u tònica (farà hípica [áí]).