Inici / Apunts / Llengua i literatura /

Fonètica Catalana: Guia Completa de Sons i Fenòmens

Llengua i literatura6,74 KB

Fonètica, Fonologia i Ortografia

Fonètica -> Fonema -> Unitat lingüística més petita sense significat que el parlant vol realitzar quan parla. Cada fonema pot tenir diferents realitzacions fonètiques. / So -> Realització del fonema. Cada fonema pot tenir més d'una realització segons quin sigui el context on s'aplica. Cada variació s'anomena al·lòfon o variant. Els sons s'encadenen formant una seqüència fònica. / Grafia -> Lletra o dígraf amb què representem un so concret. Cada so pot ser escrit d'una o més maneres diferents segons allò que estableix la normativa ortogràfica. / Fonologia (determina fonemes d'una llengua). Fonètica (Estudia els sons de la llengua). Ortografia.

Articulació dels Sons

  • Cordes vocals (Si l'aire fa vibrar les cordes vocals els sons s'anomenen sonors, si no les fa sonar son sords).
  • Sortida de l'aire (Si s'escapa per la boca, els sons son orals, si s'escapen per les fosses nasals son nasals).
  • Òrgans articulatoris
    • Passius (dents superiors, alvèols dentaris, paladar dur).
    • Actius (Llengua, llavis, paladar tou)
    Si són modificats pels òrgans són consonàntics, sinó són vocals.

Sons Consonàntics

1. Punt d'articulació

Part de la boca on es produeix una certa obstrucció al pas de l'aire. 6 punts:

  • Bilabial (contacte llavis (B)).
  • Labiodental (llavi inferior i dents superiors (F)).
  • Dental (Dents superiors i punta llengua (T)).
  • Alveolar (Punta llengua i alvèols (L)).
  • Palatal (Llengua i paladar dur (LL/G)).
  • Velar (Part superior llengua i part suau paladar (C)).

2. Manera d'articulació

Manera com surt l'aire. 6 maneres:

  • Oclusiu (Tancament total de l'aparell fonador (P)).
  • Fricatiu (Tancament pel contacte incomplet dels òrgans, produeix una fricció (S)).
  • Africat (Barreja dels dos anteriors (TS)).
  • Aproximant (No oclusió i no so fricatiu (Cada)).
  • Líquid (L'aire surt pels costats:
    • laterals (surt pels costats (L)).
    • Vibrants (simples o múltiples ( R)).
  • Nasal (Com l'oclusiu però surt pel nas (N)).

Sons Vocals

Característiques:

  • No hi ha obstacle.
  • Diferents graus d'obertura de la cavitat bucal.
  • Són nucli sil·làbic.
  • Són àtons o bé tònics.

Diftong

2 vocals a la mateixa síl·laba, ha d'haver-hi sempre una i/u.

  • Decreixent (i/u darrere vocal (vocal + i/u -> a fonètica un signe avall de la lletra)).
  • Creixent (i/u davant vocal (noia -> [j]. Cauen -> [w])).

Creixent

(i/u davant vocal (noia -> [j]. Cauen -> [w])

Coses de Fonètica

  • Mots compostos -> L'últim mot és el que té l'accent.
  • Mots cultes, una e àtona entra en contacte amb una a o una o no apareix una vocal neutra per diferenciar les vocals amb contacte (teatre (no es posa a neutra, sinó e tancada).

Fenòmens de Contacte de Consonants al Mot o a la Frase

1. Ensordiment

(abdicar -> [p]. Absent -> [p]).

2. Sonorització

Una consonant sorda a final de síl·laba o mot que va seguida d'una consonant sonora, assimila la sonoritat d'aquesta última. (tap [p] -> tap gran [b]. Llac [k] -> llac blau [g]) (Els homes -> [z]).

3. Assimilació

  • Labialització -> n és en contacte amb un so bilabial o labiodental (enviar [m]; Sant Pau [m]).
  • Palatalització -> n o l va davant d'un so palatal. (punxa [ɲ]; el llop [ʎ]).
  • Velarització -> n entra en contacte amb consonant velar. (blanquinós [ŋ]; banc -> [báŋ]).
  • Geminació -> Duplicar una consonant. (poble [bbl]; segle [ggl]; bitllet [ʎʎ]; setmana [mm]).
  • Emmudiment -> Es deixen de pronunciar sons que tenen representació gràfica. (home h = no; font t = no; profund d = no; cantar r = no; blanc = c no; sang = g no; índexs s = no; aquests s = no; dues rodes s = no).

4. Sensibilització

Pronunciar una grafia/so que en altres contextos és muda. (vint t = no; però amb una paraula darrera si sona la t; anant-hi sí sona la t; amb tu si sona la b.

Fenòmens de Contacte de Vocals a la Frase

(noi alt [nójál]).

1. Elisió

Desaparició d'una de les vocals en contacte.

  • vocal tònica + a/e neutres (desapareix la neutra (cançó alegre = a desapareix)).
  • Vocal àtona + vocal neutre (carro antic (a desapareix)).
  • Vocal neutre + vocal neutre (casa antiga (només una a neutra)).

2. Sinalefa

Formació de diftong -> vocal + i/u àtones (noi expert [j]; nou arbres [w]).

3. Hiat

Vocal tònica +i/u tònica (farà hípica [áí]).

Descarregar

PDF Word HTML