Fonètica catalana: modes i punts d'articulació, vocals i gènere i nombre

Mode d'articulació

• Oclusius: p, t, k (petaca - Sords) i d, b, g (bodega - Sonors).
• Fricatius: f, ∫, s (feixos - Sords) i v, ʒ, z (veges-ho - Sonors).
• Aproximants: β, δ, γ (aproximants de b, d i g respectivament).
• j i w de "i" i "u" en diftong.
• Africats: ts, t∫ (tsar, metxa - Sords) i dz, dʒ (atzar, metge - Sonors).
• Laterals: l, λ (l'olla).
• Vibrants: r, R (rara - R=r diferent).
• Nasals: m, n, ɲ (minyona).

Punt d'articulació

• Bilabial: els dos llavis, p, b, m.
• Labiodental: les dents incisives i el llavi inferior, f, v.
• Dental: la llengua i les incisives, t, d.
• Alveolars: la llengua i els alvèols, s, z, ts, dz, r, R, n, l.
• Palatals: la llengua i el paladar dur, ∫, ʒ, t∫, dʒ, ɲ, λ.
• Velars: la llengua i el vel del paladar, k, g.

Vocals

Segons lloc d'articulació

• Anteriors: i.
• Centrals: e, a. (E = e al revés)
• Posteriors: u.
• Anterior-Central: e, ε.
• Posterior-Centrals: o, ɔ. (O = o sense tancar)

Segons grau d'obertura

• Tancades: i, u.
• Semitancades: e, o.
• Central: ə.
• Semiobertes: ε, ɔ.
• Obertes: a.

Aproximants:

• β: si: -rb-: arbre; entre vocals: avió; br-: abril; -bl-: població; -lb-: alba.
• γ: si: -rg-: organització; entre vocals: agut; -gl-: aglà; -gr-: agraït; -lg-: alga.
• δ: si: entre vocals: nedar; -dr-: pedra; -dl-:; -rd-: ordinador.

Masculí i femení

Són masculins: el costum, la llegum, el senyal, el corrent, el front, els afores, els espinacs, un estratagema, el pendent, el lleixiu i acaben en e: un avantatge, el pebre, el compte, el deute, el dubte, un escafandre...

Són femenins: les postres, la xocolata, una anàlisi, la resta, una aroma, la dent, la síndrome. Acaben en -or: la calor, una olor, la suor... Sufix -or (que converteix adj en N): una espessor, una amargor, la verdor, la grisor...

Formació del femení:

1. Afegint una -a al masculí. (gat-gata)
2. Però de vegades hi ha canvis ortogràfics:
   1. En l'accent o dièresi (continu-contínua).
   2. Duplicació de la essa/ela (gos-gossa, nul-nul·la).
   3. Intercalació d'una n si el masculí acaba en vocal tònica (ciquè-cinquena).
   4. La consonant sorda es sonoriza (p-b llop-lloba, t-d nebot-neboda, c-g cec-cega, f-v serf-serva, ig-j/tj roig-roja).
   5. u-va (esclau-esclava).
   6. -e, -o, -u ~ -a.
   7. -òleg ~ -òloga (biòleg, biòloga).
   8. -c ~ -qua (ventríloc-ventríloqua).
3. Afegint al masculí els sufixos -essa, -ina, -iu (comte-comtessa, tsar-tsarina, emperador-emperadriu).
4. Canviant de lexema un nom de persona (marit-muller, amo-mestressa).
5. Adoptant la mateixa forma que el masculí quan és un nom, adjectiu... invariable. (dansaire-dansaire).

Formació del plural:

1. Si el nom acaba en -a àtona es forma canviant aquesta -a per -es (taula-taules).
2. Si el nom acaba en vocal tònica es forma afegint -ns al singular (cami-camins).
3. Si el nom és agut i masculí, acaba en s, ç o x s'afegeix -os, -nos, -sos (trencadís-trencadissos, braç-braços, peix-peixos).
4. Si el nom acaba en -s i no està en el cas c, el plural és igual que el singular (llapis, pols, petjapapers).
5. Si no està comprès en cap cas dels anteriors es forma afegint -s al singular (forn-forns).
   1. Els masculins acabats en -sc, -st i -xt es formen o -scs, -sts, -xts o bé, -scos, -stos, -xtos (bosc-boscs-boscos).
   2. Si el masculí acaba en -ig admet un plural amb -igs i amb -os (assaig-assigs-assajos).
6. En els adjectius no s'indica mai la forma del plural. Els masculins acabats en -ç el plural masculí es forma amb -os i el femení amb -es.