Fonètica i fonologia del basc: sistema vocàlic, alternances i diftongs
FONÈTICA I FONOLOGIA
1. Vocals en euskara
1.1. Sistema vocàlic basc i castellà
De vegades se sent que l'euskara i el castellà s'assemblen molt, però això no és del tot cert.
Txillardegi considera que fonològicament són iguals, però fonèticament són diferents. És a dir, els sistemes vocàlics del castellà i de l'euskara tenen 5 vocals, però la seva pronunciació és diferent.
Hellwag, lingüista alemany, va crear el triangle de Hellwag per representar, segons el joc de la llengua, com es posicionen i pronuncien les vocals a la cavitat bucal. Per tant, l'euskara té 5 fonemes vocàlics i tres graus d'obertura:
El castellà també té aquestes mateixes 5 vocals. Però a la cavitat bucal l'euskara ocupa un espai més petit, i les vocals basques es troben més a prop les unes de les altres, és a dir, formen un triangle més petit. Així, el so [a] de l'euskara és més tancat que el del castellà, i els [i, e, o i u] de l'euskara són més oberts que els del castellà.
Es citen dues raons per a la creació de canvis vocàlics:
·La proximitat de les vocals basques
·La influència de l'entorn fònic
En conseqüència, és habitual que es produeixin canvis vocàlics com aquests en el sistema vocàlic basc:
(EB) gezurra > guzurre (B), (EB) etxea > itxea (G)
1.2. Alternances o alternances vocàliques
Ja hem comentat que les alternances vocàliques es produeixen per dues raons:
·Per la influència de l'entorn fònic
·Com a conseqüència de la proximitat de les vocals basques
e/a alternança
(c) Berdin > bardin (B) o (c) Igerri > igarri (B)
o/u alternança
(c) gizon > gizun (L, BN i Z), Ipar. Ontsa > untsa (L, BN i Z)
(c) izorratu > izurratu (L, BN i Z)
i/u alternança
(c) ile > ule (B) o (c) (h) iri > uri (B) o (c) iltze > ultze (B)
e/i alternança
(c) etxea > itxea (G) o (llatí) hechura > itxura (EB)
i/e alternança
(c) irten > erten (G) o (llatí) virtutem > bertute (EB)
a/o alternança
(EB) eman > emon (B)
u/o alternança i u/e alternança
(EB) dut > dot (B) i (EB) dut > det (G)
1.3. Assimilacions vocàliques
En les paraules de tres síl·labes, l'assimilació consisteix en que la vocal d'una síl·laba adopta i canvia la vocal de la síl·laba anterior:
(c) atera > atara (B), (c) gezurra > gusurre (B), (c) ukitu > ukutu (B)
(c) ilun > ülhün (Z) (Excepció, té dues síl·labes), (c) itxura > ütxüra
1.4. Contacte de vocals
Quan dues vocals es troben (especialment quan són e+a, o+a i u+a), es produeixen diverses evolucions en els dialectes, i també dins d'un mateix dialecte. Aquests contactes vocàlics especials es produeixen quan s'afegeix l'article determinat singular -a a un tema acabat en vocal.
-a+a > -ia, -ea, -ie (c) arreba > arrebea, arrebia. (c) meza > mezea, mezie (B)
(c) pena > penea, penia, penie (B)
-e+a > -ia, -ie, -ea
(c) maitea > maitia (G) maitie (B) maitea (EB)
(EB) ostean > ostien (B). (C) etxea > etxia, etxie, itxea (G)
(c) semea > semia (G) semie (B)
-o+a > ua, ue
(c) basoa > basua (G) basue (B). (c) itsasoa > itsasua (G) “itzasue” (B)
-u+a > -ia
(c) orduan > ordian (Ipar.)
1.5. Harmonia vocàlica
Sota la influència de /i/ i /u/, la /a/ de la síl·laba següent es tanca fins a convertir-se en /e/.
/i-u/ : a > e
(c) mutila > mutile (B). (c) eskua > eskue (B)
1.6. Diftongs
Es diu grup fònic al que formen /i/ i /u/ amb altres vocals dins de la mateixa síl·laba. Per tant, una vocal ha de ser tancada i l'altra oberta o semioberta; tanmateix, totes dues poden ser tancades. N'hi ha de dos tipus:
Decreixents: els més antics i més utilitzats; és a dir, els que l'euskara ha tingut sempre: au, eu, oi, ai, ei.
Ex. euskara, aitona, gauean, deitu...
Creixents: són estrangers i no són habituals en el sistema vocàlic basc. Apareixen sobretot en paraules manlleus, ja que les llengües romàniques tendeixen a utilitzar diftongs creixents: ia, ie, io, ua, ue, ui.
Ex.: eguerdi, nazionala, higuingarri, suerte...
La tendència occidental ha estat força clara; en efecte, tradicionalment s'ha imposat la tendència a evitar aquests diftongs creixents. S'han seguit tres camins per evitar els diftongs creixents:
1. Monoftongació: que les dues vocals del diftong es converteixin en una sola vocal.
(Cast.) almuerzo > almortzu (G) o almorsu (B)
(Cast.) suelto > solte (G). (Cast.) siquiera > sikira (G) sikiera (EB)
2. Intercalació d'una consonant epentètica (y, x i b són les més utilitzades).
(Cast.) novio > nobiyua (G) nobixua (B)
(Cast.) envidia > inbiriya (G) inbirixe (B). (Cast.) violín > bibolina
3. Canvi de la síl·laba accentuada:
(Cast.) cien > zíen (eusk.) (Cast.) Diez > díez (eusk.)
Finalment, cal esmentar els diftongs de segon ordre. Es produeixen com a conseqüència de la caiguda d'una consonant que es troba entre vocals (b, d, g i r = begirada, precisament) i que apareix en les paraules...