Fonètica i Gramàtica Catalana: Sons, Diftongs, Oracions

Fonètica Catalana: Grafies i Sons

En català, la relació entre grafies (lletres) i sons no sempre és un a un. Podem trobar els següents casos:

• Un mateix so amb més d'una grafia: [s] en nas, cel, rossa, lluç.
• Una mateixa grafia amb més d'un so: la 'c' en casa [k] i cingle [s].
• Una sola grafia que representa dos sons consecutius: la 'x' en luxe [ks].
• Dues grafies que representen un sol so (dígrafs): 'gu' en guerra [g].
• Una grafia que no té cap so: la 'h' en home.

Principals correspondències entre sons (fonemes) i grafies:

• [p] (grafies: b, p)
• [t] (grafies: t, d)
• [k] (grafies: c, k, g, q, qu)
• [b] (grafies: b, v, w)
• [g] (grafies: g, gu)
• [z] (grafies: s, z)
• [ʃ] (grafies: x, ix)
• [ʒ] (grafies: j, g)
• [ts] (grafia: ts)
• [tʃ] (grafies: tx, ig)
• [dʒ] (grafies: tj, tg, dj)
• [r] (grafies: r, rr)
• [m] (grafies: m, n)

Pel que fa a les vocals:

• [a], [e] (grafies: a, e)
• [u] (grafies: o, u)

Diftongs i Hiat en Català

Hi ha dos tipus de diftongs:

Diftongs Decreixents

Es formen quan la i o la u van darrere del nucli sil·làbic (vocal forta). Les combinacions són:

• ai: mai, airós
• ei: rei, feina
• oi: noi, coi
• ui: cuit
• au: dau, cauré
• eu: neu, veu
• iu: riu
• ou: ou, pou
• uu: lluu

Diftongs Creixents

Es formen quan la i o la u van davant d'una vocal forta. Això s'esdevé amb:

• q/g + u + vocal: quatre, aigües, pingüí, quota
• Combinacions amb i/u + vocal: iode, ianqui, hiena, uombat, uadí

Exemples de Triftongs

Un triftong és la combinació de tres vocals en una mateixa síl·laba (vocal feble + vocal forta + vocal feble):

• guai-tar
• po-uai-re
• a-de-qüeu

El Hiat

El hiat es produeix quan dues vocals contigües pertanyen a síl·labes diferents. Per tant, cadascuna d'elles és el nucli sil·làbic de la seva síl·laba:

• re-a-li-tat
• a-e-ros-tà-tic
• du-a-lis-me
• me-an-dre
• po-dri-a

Classificació dels Sons Consonàntics

Segons la Vibració

Segons si vibren o no les cordes vocals, els sons consonàntics poden ser:

• Sonors: Les cordes vocals vibren (p. ex., boca).
• Sords: Les cordes vocals no vibren (p. ex., poca).

Segons el Mode d'Articulació

Segons la manera com l'aire surt de la boca, els sons consonàntics poden ser:

• Oclusius: L'aire es bloqueja completament i després s'allibera (p. ex., pare).
• Fricatius: L'aire passa fregant per un espai estret (p. ex., foc).
• Africats: Combinen una oclusió seguida d'una fricació (p. ex., metge, metxa).
• Laterals: L'aire surt pels costats de la llengua (p. ex., làmina, olla).
• Vibrants: La punta de la llengua vibra (p. ex., carro, cara).

Segons la cavitat de ressonància, poden ser:

• Orals: L'aire ressona només a la boca.
• Nasals: Una part de l'aire surt per la cavitat nasal (p. ex., mare, nena).

Dígrafs en Català

Els dígrafs són grups de dues grafies que representen un únic so.

Dígrafs que se Separen en la Sil·labació

Alguns dígrafs es separen en síl·labes diferents:

• rr: ar-ri-bar, cor-re-foc
• ss: cos-set, pis-sar-ra
• l·l: no-vel-la, col-le-gi
• tx: cot-xe, car-tut-xe-ra
• ix: co-nei-xi-a, ca-lai-xe-ra
• tj: plat-ja, cor-ret-ja
• tg: for-mat-ge, pa-ti-nat-ge

Dígrafs que no se Separen en la Sil·labació

Altres dígrafs romanen junts en la mateixa síl·laba:

• ll: o-llets, co-lla
• ny: ba-nya, a-ra-nya
• gu: es-ti-gués, for-mi-gues
• qu: pe-ri-qui-to, pa-quet
• ig: raig, maig, de-go-teig

Tipus d'Oracions Subordinades

Les oracions subordinades es classifiquen segons la seva funció dins de l'oració principal.

Oracions Adverbials

Funcionen com un adverbi o un complement circumstancial de l'oració principal.

Adverbials Pròpies

Equivalen a un adverbi i responen a preguntes com Com?, Quan?, On?.

• La saludaré quan arribi a l’estació. (Quan?)
• Pintaré l’habitació com t’agrada. (Com?)
• Ens trobarem on decideixis. (On?)

Adverbials Impròpies

No equivalen a un adverbi, sinó que expressen altres circumstàncies o relacions lògiques amb l'oració principal.

Finals

Indiquen la finalitat. Introduïdes per nexes com: perquè, a fi que, per tal que, a fi de (+ infinitiu).

Exemple: Estudiem a fi d'aprovar.

Causals

Indiquen la causa. Introduïdes per nexes com: perquè, com que, ja que, atès que, puix que.

Exemple: Han suspès la sessió ja que no hi havia quòrum.

Consecutives

Indiquen la conseqüència. Introduïdes per nexes com: tan... que, tant... que, de manera que, de forma que, al punt que.

Exemple: Parlava tan ràpid que no l'entenia.

Condicionals

Indiquen una condició. Introduïdes per nexes com: si, a condició que, en cas que, tret que, llevat que, només que.

Exemple: No vindran si no els convoquen.

Concessives

Indiquen un obstacle que no impedeix l'acció principal. Introduïdes per nexes com: encara que, malgrat que, per més que, tot i que, a pesar de/que, per bé que.

Exemple: Encara que plogui, sortirem.

Comparatives

Estableixen una comparació. Introduïdes per nexes com: igual que, tan... com, més/millor/menys/pitjor que, com més/menys... més/menys.

Exemple: És tan alt com el seu pare.