El diftong es forma quan les vocals i o u esdevenen semiconsonants [j] o [w]. Pot ser decreixent, si la vocal forta va davant de la feble, o creixent, si la feble va davant de la forta.

Quina és la diferència entre diftong i hiat?

Al diftong les dues vocals formen part de la mateixa síl·laba; a l'hiat pertanyen a síl·labes diferents. L'hiat es produeix amb dues vocals fortes o amb i/u tòniques seguides de vocal forta.

Quan s'escriu el so [s] com a ss?

La grafia ss representa el so [s] quan es troba entre vocals.

Fonètica i ortografia catalana: diftongs, sons i fenòmens

Resum

Aquest document explica els fenòmens vocàlics del català, com el diftong, el triftong, la sinalefa, l'elisió i l'hiat, amb exemples de cada un. També repassa la correspondència entre sons i grafies, els principals fenòmens fonètics (sonorització, ensordiment, assimilació, emmudiment, sensibilització i geminació). És útil per revisar la fonètica i l'ortografia del català.

Punts clau

El diftong es forma quan les vocals i o u esdevenen semiconsonants [j] o [w].
Els diftongs decreixents tenen la vocal forta davant la feble (ai, ei, au, eu...); els creixents tenen la feble davant la forta (qua, güe, guo...).
L'hiat són dues vocals consecutives de síl·labes diferents, com en dièresi.
El fonema [ʃ] s'escriu amb x a inici de mot, després de consonant o en i-x, i amb ix després de a, e, o, u.
El fonema [ʒ] s'escriu amb j davant de a, o, u i amb g davant de e, i.
La sonorització transforma un so sord en sonor en context sonoritzador, i l'ensordiment fa el contrari.
L'ensordiment final fa que les oclusives sonores a final de mot es pronunciïn sordes (tub [tup]).

Posa't a prova

Els Fenòmens Vocàlics

Diftong

El diftong es forma quan les vocals i o u esdevenen semiconsonants [j] o [w].

Diftongs Decreixents

Són aquells on la vocal forta precedeix la feble (i/u): ai, ei, ui, oi, au, eu, iu, ou, uu.

Diftongs Creixents

Són aquells on la vocal feble (i/u) precedeix la forta, sovint amb q o g: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.

Posició del Diftong

Inici de mot: iogurt, hiena.
Entre vocals: ca|uen (la segona vocal forma el diftong).

Triftong, Sinalefa, Elisió i Hiat

Triftong: Tres vocals en una síl·laba. Ex: cie|ueu.
Sinalefa: Unió de dues vocals de mots diferents en una sola síl·laba. Ex: fa un dia.
Elisió: Supressió d'una vocal, generalment la feble, en contacte amb una altra. Ex: si et veu.
Hiat: Dues vocals consecutives que pertanyen a síl·labes diferents. Es produeix amb dues vocals fortes (a, e, o) o amb i/u tòniques seguides de vocal forta. Ex: dièresi.

Correspondència entre Sons i Grafies

Fonema Fricatiu Palatal Sord [ʃ] (Xofer)

x: A inici de mot, després de consonant, o en el grup i-x.
ix: Després de les vocals a, e, o, u.

Fonema Fricatiu Palatal Sonor [ʒ] (Gel)

j: Davant de a, o, u.
- Excepcions: verbs com jeure, grups -jecc-, -ject-, cultismes, majestat, Jesús.
g: Davant de e, i.

Fonema Fricatiu Alveolar Sord [s] (Sal)

ss: Entre vocals.
s: A inici de mot, a final de mot, o al costat d'una consonant. (Nota: La s entre vocals representa [z]).
ç: Davant de a, o, u.
c: Davant de e, i.

Fonema Fricatiu Alveolar Sonor [z] (Casa)

s: Entre vocals o en derivats del mot dins.
z: A inici de mot o després de consonant.

Fonema Africat Postalveolar Sord [tʃ] (Cotxe)

tx: A inici, mig i final de mot.
tg: A final de mot, sovint no es pronuncia (fenomen d'emmudiment).
g: A final de mot, després de e o i, es pronuncia [tʃ] per ensordiment (ex: desig).

Fonema Africat Postalveolar Sonor [dʒ] (Platja)

tj/dj: Davant de a, o, u.
tg: Davant de e, i.

Grups Consonàntics [ks] i [gz]

[ks]: Representat per x, c (ex: accessible), o cs (ex: excessiu).
[gz]: Representat per x (ex: examen, exagerar).

Canvis d’Articulació (Al·lòfons)

Les oclusives sonores esdevenen fricatives en certs contextos:

(b → β)
(d → ð)
(g → ɣ)

Aquest fenomen es produeix entre vocals o en contacte amb consonants líquides (l o r).

Principals Fenòmens Fonètics

Sonorització

Transformació d'un so sord en sonor quan es troba en un context sonoritzador:

[f] → [v], [s] → [z], [tʃ] → [dʒ], [t] → [d], [ʃ] → [ʒ]

Condicions de Sonorització

So sord seguit de so vocàlic.
So sord seguit de so sonor.

Ensordiment

Transformació d'un so sonor en sord:

[v] → [f], [z] → [s], [dʒ] → [tʃ], [d] → [t], [ʒ] → [ʃ]

Ensordiment Final

Les oclusives sonores a final de mot s'ensordeixen:

[b] → [p], [d] → [t], [g] → [k]

Exemples: tub [tup], adquirir [ətkiri], mag trist [maktrist].

Assimilació

Modificació d'un so per influència d'un so veí:

[n] seguit de [p, b, m, v] esdevé bilabial [m]. Ex: un paquet → [əm].
[m] o [n] seguit de [f] esdevé labiodental [ɱ]. Ex: emfilar → [əɱ].
[n] seguit de [t, d] esdevé dental [n̪]. Ex: un dit → [ən̪].
[n] seguit de palatals [ʃ, tʃ, ʒ, dʒ, j] esdevé palatal [ɲ]. Ex: injecció → [uɲ].
[n] seguit de velars [k, g] esdevé velar [ŋ]. Ex: incalculable → [uŋ].

Emmudiment (Pèrdua de Sons)

Alguns sons deixen de pronunciar-se en determinats contextos:

[p] o [b] finals, darrere de [m]. Ex: comp [kam].
[d] o [t] finals, darrere de [l] o [n]. Ex: cant.
[p] en els grups -mp-, -pt-, -mpc-. Ex: compta.
[d] o [t] entre [s] o [ʃ]. Ex: dards.
[s] en alguns plurals o grups. Ex: cargols, cs (referint-se a la grafia).
[t] final en alguns mots. Ex: cantar (en l'infinitiu).
[r] enmig de paraula en certs casos. Ex: prendre.

Sensibilització (Pronunciació de Sons Muts)

Sons que normalment són muts es pronuncien en contacte amb un so següent:

[r] final d'infinitiu seguit de pronom. Ex: fer-ho.
[t] final de gerundi seguit de pronom. Ex: avant-hi.
[b] en contacte amb vocal (o entre vocals). Ex: amb el [ambeʎ].
[t] final dels mots sant, vint, cent seguit de so vocàlic. Ex: Sant Hilari.

Geminació

Pronunciació doble d'un so consonant:

Geminació Reflexiva en Grafia: La duplicació es reflecteix en l'escriptura. Ex: commoure [mm], il·lusió [ll].
Geminació No Reflexiva (Fonètica): La duplicació no es reflecteix en l'escriptura.
- Grups bl-, gl-, pl-, dl- després de síl·laba tònica. Ex: sensible [bb], segle [gg], triple [pp].
- Contacte de t amb l, ll, m, n, b. Ex: motlle [ʎʎ], setmana [mm], futbol [bb].