Exercicis de gramàtica catalana: formes verbals, perquè/per què i pronoms

Llengua i literatura6 d’ag. 2025Actualitzat el 7 de nov. 20268,61 KB

Resum

Conjunt d'exercicis de gramàtica catalana que combinen un text introductori de Maria Petit amb activitats sobre formes verbals, ús de perquè i per què, sintagmes nominals, participis, estil directe i indirecte, pronoms febles i nexes que, què i qui. Inclou també un microconte per practicar la puntuació.

Punts clau

Les formes verbals amb ï (canviï, conduïa, pol·luïm) cal escriure-les amb dièresi segons la norma.
Perquè es pot escriure en una sola paraula com a conjunció causal o final; per què (amb preposició i pronom interrogatiu) s'escriu separat.
Els participis verbals regulars i irregulars tenen formes masculines i femenines (ofès/ofesa, imprès/impresa, cobert/coberta).
Els pronoms febles combinats (se'l, els hi, se les, els en) segueixen regles pròpies d'ordre i de forma.
Que (conjunció) i què (relatiu o interrogatiu) es distingeixen pel seu paper dins de la frase, sovint amb preposició davant (a què, amb què, de què).

Posa't a prova

El Text de Maria Petit: Resiliència i Percepció

Moltes persones es pensen que menjo amb les mans perquè, com que no hi veig, m'és més pràctic que no pas fer-ho amb els coberts. Però la veritat és que sempre he menjat així. Diria que els meus dits ja són insensibles a l'escalfor. Soc una fanàtica de les infusions i, per saber si tinc a punt el meu te de gingebre i llimona, hi fico el dit a dins. La qüestió és que, no patiu, he hagut de canviar moltes coses arran de l'accident, però aquesta no n'és una. Tampoc he canviat la manera de parlar: si veig un programa a la televisió, seguiré dient que miro la tele i no pas que l'escolto, per més que en realitat no l'estigui veient amb els ulls.

Formes Verbals: Omplir Buits

canviï
conduïa
pol·luïm
contribuïssis o contribuïes
contribuiran
instruïm
retribuiria

Formes Verbals Escaients

redueixi
atribuiran
reduiríem
traduïu
agrairíem
han succeït
estudiï
desconfiïs

Ús de "Perquè" i "Per què"

a) Ho vam fer perquè no sabíem que era possible (conjunció causal).
b) No entenc per què està escrit en una lletra tan petita (preposició + pronom interrogatiu).
c) S'ignora el perquè de la seva fugida amb la dona del president (substantiu).
d) El president va dir que el secretari no podia llegir la memòria perquè l'havia perduda (conjunció causal).
e) Les circumstàncies per què travessa l'entitat són especialment difícils (preposició + pronom relatiu).
f) No ho entenc perquè està escrit amb una cal·ligrafia il·legible (conjunció causal).
g) La jutgessa us pregunta per què disposàveu d'un revòlver (preposició + pronom interrogatiu).
h) Ho repeteixo perquè consti en acta (conjunció final).

Sintagmes Nominals en Singular

a) un espinac excel·lent
b) una calor insuportable
c) un senyal inconfusible
d) un compte corrent transparent
e) un deute important
f) una anàlisi pobra
g) un altre costum secular
h) un pebre picant

Canvi de Perspectiva Temporal: "Perills Públics"

Perills Públics

Quan els dos gossos, que avançaven sense cadenes a pocs metres dels seus amos, es van trobar cara a cara a la vorera d'aquella avinguda, no els va quedar altre remei que frenar les seves passes. Pel que es va veure, els dos amos es coneixien i van aturar la passejada. De seguida, però, i en contra del que ells podien arribar a esperar, els dos amos van començar un repertori tan contundent primer d'insults i, després, de cops de puny en plena via pública que els dos animals es van mirar plens d'ira i d'impotència i, mentre encara durava la batalla, tant l'un com l'altre i a la seva manera van jurar que mútuament es denunciarien per no portar lligat un amo perillós.

Participis Verbals i Terminacions Típiques

crescut/crescuda
omplert/omplerta
merescut/merescuda
ofès/ofesa
imprès/impresa
ofert/oferta
empès/empesa
absolt/absolta
fos/fosa
suplert/suplerta
respost/resposta
post/posta
encès/encesa
cabut/cabuda
admès/admesa
estret/estreta
molt/molta
sabut/sabuda
cobert/coberta
aparegut/apareguda

Detectes terminacions típiques? (fos, ofès, imprès, omplert, aparegut, crescut, merescut, absolt, molt, respost).

Estil Directe a Indirecte

Ens ha ordenat que els traguem.
Ens ha ordenat que en beguem.
Ens ha ordenat que el moguem.
Ens ha ordenat que n'aprenguem.
Ens ha ordenat que el coneguem.
Ens ha ordenat que els el resolguem.
Ens ha ordenat que els en duguem.

Compleció de Buits amb Formes Verbals

mogués
creieu/crèieu/crèiem
devíem
sàpiga
cabés/cabia
rigueu/riguis
valc
morissis

Formes Verbals Escaients (II)

donis
conec
cregués
ofert
vine
reconeixeu
va coure
assegueu

Verbs Derivats i la seva Conjugació

transcorre
concloïa
contradient
satisfà
pressento
ressent

Combinacions Binàries de Pronoms

a) se'l
b) els hi, se'ls, -los-hi
c) se les
d) els en
e) -los-en
f) els la
g) els el podré

Pronominalització de Sintagmes Adjectivals

a) L'oncle hi va caure (Complement Predicatiu).
b) Després de fer el cim, tothom ho està (Atribut).
c) Aquest xicot ho està (Atribut).
d) Aquest plantejament ho sembla (Atribut).
e) La teva proposta l'hi ha posat/posada (Complement Predicatiu).
f) Com que no les regàvem, les plantes hi han quedat (Complement Predicatiu).
g) Aquestes barres de pa ho són (massa) / en són massa (Atribut).

Nexes: "Que", "Què", "Qui" amb Preposició/Article

a) La velocitat a què pot arribar...
b) Renunciarem al que hem guanyat.
c) Es va ajuntar amb qui havia estat el seu...
d) És capaç d'influir en això i en el que...
e) El material de què hem prescindit...
f) Sempre s'ha sabut emmotllar al que ha anat trobant.
g) El club a què pertany...
h) És un deute de què tothom es desentén.
i) La mantega amb què has untat la llesca...
j) Ens oblidem del que és més important.
k) Va invertir en el ram tèxtil i també en el que llavors es considerava...

"Que" (Conjunció) o "Què" (Relatiu)

a) No es tracta que facis veure que no hi ets.
b) No estic segura que ells hi vulguin participar.
c) Vam analitzar els perills de què tant ens havien advertit.
d) El vam animar el fet que tothom fes la feina tan ben feta.
e) Vaig rebre la notícia que vindrien la setmana que ve.
f) Hem divulgat unes dades de què ningú no tenia coneixement fins ara.
g) Va arribar a l'extrem que investigaven amb persones com si fossin mers objectes.
h) Esperaré que siguin les dotze per donar les informacions als periodistes.
i) Si no ho han fet és per por que ella els critiqui.
j) No tinc cap interès especial que hi vagis tu.

"Que", "Què" o Preposició "A" + Infinitiu

a) Està convençuda que el millor és integrar-se en el nostre grup de treball.
b) L'assignatura de què ara m'examino és la més enrevessada.
c) S'han acostumat a demanar almoina pel carrer en comptes de pencar com tothom!
d) Ens va dir que no dubtéssim a encarregar-li més guix.
e) A causa que tanta gent s'ha quedat sense habitatge, la delinqüència ha augmentat.
f) La cua de cotxes no tardarà a col·lapsar el trànsit.
g) Sempre és el primer a disfressar-se?
h) No estem d'acord a cobrar menys per treballar igual.
i) No entenc per què tarden tant a donar-nos una resposta.
j) No troba cap mal a fer això, aquell tros de brètol.
k) El fet que la casa estigui arran de mar provoca que es rovelli tot el que és de ferro.
l) Els serveis de què hem prescindit són els que ens resultaven més cars.
m) Ningú no s'adonava que t'estaven pispant la cartera.
n) Aquesta és la qüestió en què ens vam equivocar.
o) Suposo que pensareu a treure la bossa de les escombraries havent sopat.
p) No és lògic que s'entossudeixi que jo faci de vedet.
q) Ningú ja no es recordava que havíem quedat amb tu a les nou del vespre.

Puntuació en el Microconte de Jesús M. Tibau

Microconte: El Desgavell

Obre la porta de casa i de seguida veu el desgavell: Els calaixos del moble del rebedor són oberts; el terra és ple de claus; les targetes de visita que tenien en una capsa jeuen escampades, unes cara amunt, altres cara avall; un gerro amb flors seques, que està ajagut, no s'ha trencat de miracle.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Quan s'escriu perquè en una sola paraula?

Es fa servir perquè com a conjunció causal, en frases com 'ho vam fer perquè no sabíem que era possible', o com a conjunció final, com a 'ho repeteixo perquè consti en acta'. En aquests casos no porta accent.

Quina diferència hi ha entre per què i perquè?

Per què es fa servir en preguntes o amb un pronom relatiu i s'escriu separat, com a 'no entenc per què està escrit així'. Perquè, en canvi, introdueix una causa o una finalitat.