Grafies i fonemes del català: guia de consonants

Resum

Aquest document recull les regles de correspondència entre grafies i fonemes del català, centrades en les consonants fricatives, africades i altres consonants. Explica com es pronuncien s, ss, c, ç, z, x, j, g, tx, tg, ll, rr i m, n segons la posició i el context. És una eina útil per entendre l'ortografia i la pronunciació del català.

Punts clau

La s sonora [z] apareix entre vocals, en derivats de dins, fons, trans- i a final de paraula davant vocal o consonant sonora.
La ss entre vocals representa el so sord [s], com a tassa.
La x representa [ʃ] en qualsevol posició (xampú, guix).
La j i la g davant e, i tenen el so [ʒ] (jardí, gerro, gimnasta).
La tx representa [tʃ] en qualsevol posició (txec, cotxe, despatx).
La ll entre vocals representa [ʎ] (caralla).

Posa't a prova

Guia de grafies i fonemes del català

Consonants fricatives i africades

[f]: en qualsevol posició (ex: fosc, agafar, tuf). A final de mot si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (tuf inèdit).
[v]: només en els dialectes on perviu.
[s]:
- s: en qualsevol posició, excepte entre vocals i en derivats de dins, fons, trans- (ex: saber, capsa, tros).
- ss: entre vocals (tassa).
- c: seguida de e, i (ceba, ciera).
- ç: seguida de a, o, u (peça, lliçó, forçut) i a final de paraula (lluç).
[z]:
- s: entre vocals (artesa), en derivats de dins, fons, trans- (ex: endinsar, enfonsar, transistor) o a final de paraula si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (ros de paper).
- z: a inici de paraula, darrere consonant i, rarament, entre vocals (zero, alzina).
[ʃ]:
- x: en qualsevol posició (xampú, clenxa, guix…).
- ix (en oriental): en qualsevol posició (caixa, feix).
[ʒ]:
- j: seguida de a, o, u (jardí, tripijoc, juliol).
- g: seguida de e, i (gerro, gimnasta).
- g / j / tg / tj (en català oriental): a final de paraula si va seguida d’una consonant sonora o vocal (guix blanc, peix immens).

Consonants africades

[ts]: en qualsevol posició (tsar, pòster, pots) o ds (adscripció, aràcnids).
[dz]: tz entre vocals (dotze) o ts / ds a final de paraula si van seguits d’una consonant sonora o vocal (pots de vidre).
[tʃ]: tx en qualsevol posició (txec, cotxe, despatx), ig a final de paraula (boig) o g precedida de i a final de paraula (mig).
[dʒ]: tg / tj entre vocals (metge, platja) o tg / tj / ig precedida de i a final de paraula si van seguits de consonant sonora o vocal (despatx obert, mig cas).

Altres consonants

[l]: en qualsevol posició (literari, palma, fil).
[ɫ]: en qualsevol posició (lluna, relíquia, castell).
[ʎ]: ll entre vocals (caralla) o precedida de p, t, c, b, d, g i seguida de e (fred).
[r]: r a principi i final de paraula (rosa, rem) o rr entre vocals (carro).
[m]: m en qualsevol posició (mare, cama, rem) o n davant de v (canvi).
[ɱ]: m davant de f (samfaina).
[n̪]: n davant de t, d (confeti).
[n]: n en qualsevol posició (nit, renoi, quan).

Preguntes freqüents

Com es pronuncia la x en català?

La x es pronuncia [ʃ] en qualsevol posició, com a xampú, clenxa o guix. En el català oriental, la ix també pot tenir aquest so, com a caixa o feix.

Quan la s es pronuncia com a [z]?

La s es pronuncia [z] entre vocals, com a artesa, en derivats de dins, fons o trans- com endinsar o transistor, i a final de paraula si va seguida de consonant sonora o vocal, com a ros de paper.