Fonts d'Energia No Renovables a Espanya: Carbó, Petroli i Gas Natural

El Carbó: De la Revolució Industrial a la Crisi

Amb la Revolució Industrial, la força de l’aigua es va substituir pel carbó, ja que oferia una energia més eficaç i les fàbriques no havien d'estar necessàriament a prop del riu. A la segona meitat del segle XX, la demanda de carbó fluctuava: augmentava quan el preu del petroli pujava i perdia rellevància quan el preu baixava.

Declivi de la Mineria de Carbó a Espanya

La mineria de carbó a Espanya s’ha reduït dràsticament per diversos factors:

• Baixa qualitat: Dificultat per convertir-lo en carbó de coc apte per a la siderúrgia.
• Cost elevat: El cost d'extracció era superior al del carbó importat a causa de les vetes estretes i el terreny fallat, que impedien l'ús de grans màquines.
• Impureses: El carbó sovint es barreja amb altres materials.
• Friabilitat: Gran part del carbó és molt friable (s’engruna fàcilment), cosa que en dificulta el transport.

Principals Zones Productores

Les zones més importants històricament han estat:

• Zona Asturlleonesa: Destaca La Camocha (al sud de Gijón) i Puertollano (Ciudad Real).
• Catalunya i Aragó: A les conques de l’Alt Llobregat i les Utrillas (Terol).

Mesures de Suport i Reducció

L'Estat, per tal de mantenir l’activitat minera, va iniciar un procés de concentració de la producció i va protegir les empreses. A més, les mines es van mantenir gràcies a subvencions de la UE, que a partir del 2010 es van reduir, ja que les centrals tèrmiques que cremen carbó contaminen massa i poden ocasionar pluja àcida.

El Petroli i la Dependència Energètica

Després de la Segona Guerra Mundial (SGM), el petroli va protagonitzar el creixement econòmic als països industrialitzats pel seu baix preu. Però el 1973, la Crisi del Petroli va posar en qüestió el possible esgotament d'aquesta font. L’augment del preu del cru repercuteix en el sistema productiu, provocant una disminució del consum de béns i serveis i un augment de l'atur.

La Situació del Petroli a Espanya

Espanya no té reserves significatives d’hidrocarburs, i la producció de petroli, en comparació amb el consum, és insignificant. Per tant, el país depèn gairebé totalment de l'exterior.

Actualment, es procura reduir costos controlant el transport amb flotes pròpies i fent el refinatge al nostre país. A Espanya hi ha diverses refineries per fabricar combustibles.

El Gas Natural: Composició i Creixement

El gas natural és una mescla de gasos, principalment:

• Metà (70%)
• Nitrogen (20%)
• Diòxid de carboni (20%)
• Età (10%)

És una font energètica en creixement important a Espanya davant d'altres energies. L'avantatge principal en l'impacte ambiental és la menor contaminació.

Proveïment i Demanda

Espanya té reserves de gas natural, però per al proveïment depèn de l’exterior. El gas entra a Espanya a través d’una xarxa de gasoductes que connecta amb el nord d’Àfrica, principalment des d’Algèria.

L’explotació d’aquest gas a Espanya depèn de grans empreses (ex: Naturgy, abans Gas Natural). La demanda de gas ha augmentat i es preveu que encara augmentarà més per la seva utilització en la generació d’electricitat i per l’ús domèstic i industrial.