Forces d'Oposició i Crisi del Bipartidisme a Espanya
Forces d'Oposició
Republicanisme i Lerrouxisme
El republicanisme va ser la força principal d'oposició. Ara bé, la fragmentació va afeblir la força electoral i, per tal d'unir esforços, es va crear Unión Republicana. El republicanisme, liderat per Lerroux, va aconseguir èxits electorals notables. El lerrouxisme tenia un fort caràcter anticatalanista i anticlerical. La Unión Republicana es va apropar al catalanisme; aquesta decisió va ser rebutjada per un sector, i aquest se'n va separar i va fundar el Partit Republicà Radical.
Carlisme i Tradicionalisme
Jaume de Borbó, nou postulant del tro, va fundar el Partido Católico Tradicionalista. L'any 1907 es va fundar el Requetè, organització de caràcter paramilitar que va actuar a les ciutats com a força de xoc contra el republicanisme i l'obrerisme. Carlins, integristes i tradicionalistes es van reunificar al partit, la Comunió Tradicionalista.
Socialisme i Anarquisme
El PSOE va incrementar el nombre d'afiliats. El partit defensava l'acció política. La UGT va tenir un creixement encara més gran; era partidària de l'acció política per aconseguir reformes socials i laborals i defensava la participació de representants obrers en els organismes estatals. Alguns militants del PSOE es van separar i van fundar el PCE.
L'Anarcosindicalisme
La tendència anarcosindicalista havia tingut un paper destacat en la vaga general de Barcelona l'any 1942. Va promoure la creació de Solidaritat Obrera i va impulsar la fundació de la CNT, presentant una ideologia basada en la independència del proletariat.
Crisi del Bipartidisme - Setmana Tràgica
El Conflicte a Marroc
Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica. Van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li corresponia el territori del Rif. L'interès espanyol es basava en els beneficis econòmics, però sobretot en el desig de restaurar prestigi a l'exèrcit. La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs continuats dels rifenys organitzats en càbiles. A El Barranco del Lobo, els rifenys van infligir una derrota important a les tropes espanyoles.
Mobilització Popular i les seves Conseqüències
Es va iniciar al port de Barcelona amb la participació de republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes. La revolta popular es va allargar durant una setmana i va desbordar l'objectiu inicial de protesta. Les autoritats van declarar estat de guerra, però la falta de direcció i coordinació polítiques va derivar cap a l'acció incontrolada de grups que actuaven indiscriminadament. La repressió va ser molt dura per part del govern de Maura. Entre els executats destaca Francesc Ferrer i Guàrdia. L'actuació del govern va aixecar una onada de protestes que va fer caure el govern de Maura.
Crisi Múltiple
Durant el Govern d'Eduardo Dato
Va esclatar la Primera Guerra Mundial. El govern va declarar la neutralitat d'Espanya. L'exportació d'una gran part de la producció va provocar una pujada dels preus interiors, però no va anar acompanyada d'un augment equivalent de salaris.
Crisi del 1917
Van provocar una protesta generalitzada. La protesta militar: l'exèrcit espanyol presentava un nombre excessiu d'oficials. La tensió es va agreujar pel fet que els ascensos s'obtenien per mèrits de guerra. Va desembocar en la formació de juntes de defensa que reclamaven un augment salarial, s'oposaven als ascensos per mèrits de guerra i van elaborar un manifest que culpava el govern dels mals de l'exèrcit.
La Crisi Política
Davant les acusacions de corrupció política per part de l'oposició, el govern va decidir clausurar les Corts. Una representació dels diputats va reclamar la reobertura de la cambra. El govern s'hi va negar i va declarar l'estat d'excepció. La Lliga Regionalista va convocar una assemblea de parlamentaris catalans que va exigir la formació d'un govern provisional que convoqués Corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'Estat. L'assemblea va convocar els diputats i senadors espanyols. Malgrat la celebració d'una segona reunió a Madrid, el moviment parlamentari va desaparèixer.
La Vaga General Revolucionària
La CNT i la UGT van instar el govern a intervenir per aturar la pujada dels preus. La UGT va fer una crida a la vaga general, que va tenir una incidència molt desigual i va acabar fracassant.