Les formacions vegetals a Espanya: Guia completa

Les formacions vegetals

1. Factors que influeixen en la vegetació

• Factors físics: Inclouen la diversitat del clima (cada planta requereix unes condicions específiques de temperatura i precipitació), la diversitat del relleu (que dona lloc a espècies diferents segons l'orientació a sobrevent i sotavent) i la varietat de sòls (cada espècie prefereix un tipus de sòl). Quan la vegetació resulta exclusivament de la incidència de factors naturals, s'anomena clímax.
• Factors humans: Inclouen la introducció d'espècies interessants pel seu valor econòmic o la degradació de la coberta vegetal existent. Quan la vegetació d'una zona és el resultat de la intervenció humana, s'anomena vegetació secundària.

2. Els paisatges vegetals d'Espanya

2.1. Paisatge vegetal oceànic

Les característiques principals són el bosc caducifoli, la landa i el prat:

a) Bosc caducifoli

Arbres de tronc recte i llis, amb fulla caduca: el roure i el faig.

• Faig: Arbre que tolera malament la calor i molt bé el fred; té un creixement lent i fusta dura. Àrea: Serralada Cantàbrica i Pirineus navarresos.
• Roure: Arbre de menor tolerància al fred i de creixement lent; suporta els estius calorosos i menys humitat, i es troba a menor altura. La seva fusta és dura. Àrea: Galícia i la Serralada Cantàbrica.

b) Landa i prats

La landa és una vegetació densa de matoll que apareix com a degradació del bosc caducifoli. Els prats són una vegetació herbàcia que ocupa grans extensions de terreny.

2.2. Bosc perennifoli i el matoll

a) Bosc perennifoli

Arbres de mitjana altura, amb tronc no rectilini, gruixut i rugós, i fulla perenne. Les espècies més característiques són:

• Alzina: Resistent a la sequera, s'adapta a tot tipus de sòls, de fusta molt dura i resistent. Àrea: Sierra Morena, Extremadura, Meseta...
• Surera: Necessita hiverns suaus, una certa humitat i sòls silicis. La seva fusta és molt dura. Àrea: la major concentració es troba al sud-oest peninsular.
• Pi: Formació vegetal secundària que s'adapta a condicions extremes de fred, calor, humitat, aridesa i sòls diversos.

b) El matoll

Resultat de la degradació del bosc per l'ésser humà. Les seves característiques principals són la màquia, la garriga i l'estepa.