França: Del Segon Imperi a la Tercera República (1852-1914)
França: Del Segon Imperi a la Tercera República
Després de la Revolució del 1848, França es converteix en una gran potència econòmica i colonial. Al mateix temps, evoluciona d'una monarquia a una república.
El Segon Imperi (1852-1870)
Va ser Lluís Napoleó Bonaparte qui va convocar un plebiscit en què demanava una nova constitució que li atorgava plens poders. L'any 1852 va proclamar el Segon Imperi i es va intitular Emperador amb el nom de Napoleó III. En aquest període es distingeixen dues etapes: l'Imperi Autoritari i l'Imperi Liberal.
L'Imperi Autoritari (1852-1860)
Durant aquesta etapa, el govern va perseguir l’oposició i va instaurar la censura de premsa, el control de les reunions públiques i la propaganda electoral. Va aconseguir el suport de l’Església Catòlica.
La seva manera de governar responia a la tradició cesarista: tot el poder residia en un sol home.
Els ministres no dirigien la política interior ni exterior, sinó que eren simples executors de les decisions de l’Emperador.
Imperi Liberal (1860-1870)
En aquesta fase, l’Emperador va perdre una part del suport que tenia, sobretot dels catòlics, per haver donat suport als impulsors de la unitat italiana en contra del Papa.
Va aparèixer el moviment obrer amb força, fet que va obligar a prendre mesures liberals:
- L’amnistia per als condemnats per delictes polítics, gràcies a la qual molts exiliats van poder tornar a França.
- Atribucions més grans a les cambres representatives.
- Llibertat de premsa.
- Reformes educatives.
- Dret de vaga i la llibertat d’associació.
La França de la Tercera República
A causa de la derrota a la batalla de Sedan, es va precipitar la proclamació de la República. Davant l’assetjament de la capital per les tropes prussianes, va esclatar la revolta de la Comuna de París. El govern provisional, que se situava a Versalles, va ordenar la intervenció de l’exèrcit.
La República Conservadora (1871-1879)
Després d’un període transitori, el moderat Adolphe Thiers va tractar de consolidar el nou règim. Aquesta consolidació es va aconseguir per mitjà d’un conjunt de mesures legislatives que van donar lloc a la Constitució de la Tercera República.
La República dels Republicans (1880-1914)
El triomf republicà a les eleccions del 1880 va obrir la porta a noves reformes de caràcter republicà i democràtic, entre les quals van destacar les mesures d’ensenyament (especialment l'ensenyament estatal laic).
En aquestes mesures va destacar el ministre d’Instrucció Pública i president del govern, Jules Ferry. Però els conservadors es van enfortir en unes eleccions posteriors i Ferry, desprestigiat, va deixar el càrrec.
Des del 1889 fins al 1898, la República es va consolidar, va triomfar l’expansió imperialista i es va elaborar una legislació social molt avançada.