Francesc Vicent Garcia: Trencament dels Cànons de Bellesa al Barroc
Trencament dels cànons de bellesa i tòpics literaris
Francesc Vicent Garcia, en aquest sonet, trenca els cànons de bellesa femenina de l'època. Segons el tòpic literari de la "descriptio puellae", la dama havia de ser rossa (amb altres trets com pell clara i ulls grans). En canvi, la dama que ens presenta l'autor és completament morena.
També hi podem observar com el tòpic literari del "locus amoenus" no es compleix, ja que la situació transcorre en un simple terrat i no descriu el paisatge ideal (enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia).
Influència lingüística i arcaismes
Es nota que el poema està influït per la llengua castellana perquè utilitza castellanismes com: hermosa o tregües. També podem observar que el poema no és recent perquè utilitza conjuncions que actualment no utilitzem regularment, com ara:
- ab
- lo
- sos
Camp semàntic i adjectius
El camp semàntic inclou paraules com: Marfil i neu, utilitzades com a adjectius descriptius.
El sonet en el context estètic del Barroc
Aquest poema de Francesc Vicent Garcia és un sonet dedicat a una bella dama que el té enlluernat. L'autor no és aliè a l'època històrica ni al corrent estètic que està vivint. Per això, el text del poema ens permet analitzar el lligam amb la mentalitat i l'estètica del període.
Tot i la càrrega de castellanismes que arrossega, l'autor es basa en un dels trets més característics de l'estètica barroca: el contrast. Aconsegueix compondre un poema amorós i impressionant on predomina la utilització de figures retòriques pròpies del Barroc, com ara l'hipèrbaton.
Crítica, sàtira i sensualitat
El poema és una crítica als cànons de bellesa del Barroc i, a més a més, com ja s'ha dit anteriorment, és un exemple de la forta influència castellana en els autors catalans de l'època.
L'autor, com molts altres escriptors del Barroc, tracta temàtiques satíriques, burlesques i, en algunes ocasions, escatològiques. Ara bé, en el cas d'aquest poema, en la seva temàtica destaquen principalment la bellesa i la sensualitat.
Vigència de la poesia de Vallfogona
Així doncs, el Rector de Vallfogona, que va ser sempre un home del seu temps, aconsegueix que la seva poesia, la qual cerca l'expressió de la bellesa absoluta, ens sembli força actual, fins i tot a quatre segles de distància i dins d'una època de transició en molts aspectes.