El Franquisme (1939-1959): Dictadura, Repressió i Societat

El Franquisme: Construcció d'una Dictadura (1939-1959)

El franquisme es va iniciar a Catalunya entre la primavera del 1938, amb l'ocupació de terres lleidatanes, i l'hivern del 1939, quan les tropes franquistes van arribar a la frontera pirinenca. Es va perllongar fins a la mort del dictador, l'any 1975. Va ser un règim profundament anticatalà: va anul·lar les institucions d'autogovern de Catalunya i va reprimir qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana.

El franquisme va néixer com una dictadura que va consolidar els poders absoluts de Franco, va confirmar el caràcter antidemocràtic de les institucions i va continuar amb la repressió dels vençuts practicada durant la Guerra Civil.

Dues Grans Etapes del Franquisme

• La primera etapa (fins al 1959) es caracteritza per l'intent d'establir un Estat totalitari inspirat en el feixisme i de portar el país a l'autarquia econòmica. Franco va donar suport a les potències feixistes durant la Segona Guerra Mundial.
• A la dècada del 1950, el fracàs de la política econòmica va comportar la liberalització de l'economia. Així es va iniciar la segona etapa, caracteritzada per un creixement econòmic intens.

Característiques del Règim Franquista

El franquisme va instituir un Estat legitimat només per la Guerra Civil i caracteritzat per un autoritarisme extrem.

Totalitarisme

El franquisme va néixer com una dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany. Va suprimir la Constitució del 1931, amb les garanties individuals i col·lectives. Va clausurar el Parlament i va prohibir tots els partits polítics i els sindicats. Només va permetre l'existència d'un partit únic i un sindicat oficial.

Cabdillisme

Franco, investit com a Caudillo d'Espanya, concentrava tots els poders en la seva persona: Cap d'Estat, president del govern, generalíssim de tots els exèrcits i cap nacional de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el partit únic.

Unitarisme i Centralisme

El franquisme va abolir els estatuts d'autonomia i va fomentar l'espanyolització de la població dels territoris amb una identitat pròpia (Catalunya, País Basc i Galícia).

Repressió Sistemàtica

Repressió constant i planificada de l'oposició. Es va crear l'aparell legislatiu i institucional encarregat d'eliminar els opositors i atemorir els possibles dissidents.

Control dels Mitjans

Control dels mitjans de comunicació, sotmesos a una rígida censura i utilitzats com a aparell de propaganda franquista.

Pilars del Règim Franquista

Els pilars fonamentals del règim van ser l'Exèrcit, el partit únic i l'Església Catòlica.

L'Exèrcit

L'Exèrcit va ser el suport més destacat del règim. Va participar activament en el poder, i bona part dels ministres i dels governadors civils eren militars de carrera.

El Partit Únic: FET y de las JONS

El partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS), va ser l'encarregat de proveir el règim de bases ideològiques, controlar els mitjans de comunicació i subministrar una bona part dels càrrecs de l'administració. D'aquest partit depenien diverses organitzacions:

• Frente de Juventudes: dedicat a la formació i l'adoctrinament del jovent.
• Sección Femenina: formació de la dona en sentit cristià i nacionalsindicalista.
• Sindicato Español Universitario (SEU): instrument de control polític dels universitaris.
• Central Nacional Sindicalista (CNS): aplegava amos i treballadors en una mateixa organització.

L'Església Catòlica

L'Església Catòlica va obtenir un finançament públic molt generós, un control gairebé total del sistema educatiu i el predomini de la moral i dels valors catòlics entre els espanyols.

Repressió i Control Social

El Movimiento Nacional (1958) va ser una organització totalitària que pretenia ser l'única via de participació en la vida pública espanyola. L'objectiu del franquisme era destruir o sotmetre tots aquells que mostraven la seva oposició al règim.

Lleis Repressives

• Llei de Responsabilitats Polítiques (1939): Depuració de les persones que havien col·laborat d'una manera o d'una altra amb la República.
• Llei de Repressió del Comunisme i de la Maçoneria (1940): S'incoava expedient als acusats de defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals.
• Tribunal d'Ordre Públic (TOP) 1963: Jurisdicció civil especial per als delictes polítics.

Altres Mecanismes de Control

Es van crear batallons de treballadors, dedicats a la realització d'obres de reconstrucció. Va ser un temps de por i de silenci, on no es parlava de política.

Es va dur a terme un procés de confiscació i espoliació del patrimoni dels vençuts. Es van confiscar les propietats de la majoria dels exiliats i polítics republicans, i els béns van passar a engrandir el patrimoni del règim.

Es va produir una depuració generalitzada dels funcionaris, amb l'expulsió del món laboral d'aquells que havien donat suport als republicans. Molts d'ells van ser exiliats o processats, afectant també col·legis professionals i empreses particulars.

El Franquisme a Catalunya: Repressió i Castellanització

El franquisme va prohibir les manifestacions lingüístiques i culturals a Catalunya. El 5 d'abril del 1938, Franco posava fi a l'autogovern català, iniciant un procés que molts consideren un genocidi cultural. Va imposar un règim centralista i uniformista, on tot es va castellanitzar: carrers, monuments, escola, i es van eliminar els símbols de Catalunya.

Política Exterior i Aïllament Internacional

Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya va mantenir una posició de neutralitat, tot i que el règim es definia com un Estat nacionalsindicalista, amb una política de Falange Española basada en el totalitarisme feixista, el tradicionalisme nacionalista i el sindicalisme vertical. Franco es va entrevistar amb Hitler (Hendaia, 1940) i amb Mussolini (Bordighera, 1941). La División Azul (1941) va ser un cos de voluntaris enviats a l'URSS per lluitar al costat d'Alemanya, que es va retirar l'octubre del 1943. Amb la derrota d'Alemanya el 1945, el franquisme es va transformar en un règim catòlic, conservador i anticomunista, que podia evolucionar cap a una monarquia, fet que va comportar una marginació del falangisme.

En acabar la Segona Guerra Mundial, el franquisme va entrar en una etapa d'aïllament i de rebuig internacional. França va tancar les fronteres amb Espanya i l'Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar la retirada dels ambaixadors de Madrid (1946).

Fi de l'Aïllament i Acords amb els EUA

L'ajut nord-americà, com el Pla Marshall (juny del 1947), i l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), creada l'abril del 1949, van marcar un canvi. El 1951, es va produir una remodelació del govern, amb Joaquín Ruiz Jiménez com a ministre d'Educació i l'almirall Luis Carrero Blanco nomenat subsecretari de presidència. El 1953, els acords amb els Estats Units i el concordat amb la Santa Seu van significar l'acceptació del Vaticà. Espanya va concedir el dret d'establir instal·lacions militars als americans, a canvi de material bèl·lic, ajuts econòmics i relacions diplomàtiques i comercials.

Crisi Econòmica i Canvis al Govern

La situació econòmica era molt difícil: la producció augmentava lentament, les ajudes d'Amèrica no eren suficients i la fam era generalitzada. Entre el 1956 i el 1958, van sorgir protestes obreres i els primers moviments de dissidència a la Universitat. Era evident que calia liberalitzar l'economia. El 1957, una nova remodelació de l'executiu va incloure Carrero Blanco com a ministre, a més de tecnòcrates com Ullastres i Navarro Rubio, procedents de l'Opus Dei.

Lleis Fonamentals del Franquisme

Les lleis polítiques bàsiques del règim es van establir progressivament. Ja al gener del 1938, Franco va començar a concentrar els poders: cap d'Estat, cap de partit i generalíssim dels tres exèrcits, a més de cap de govern i president del Consejo Nacional.

• Fuero del Trabajo (1938): Primera llei fonamental de clara inspiració feixista, basada en la Carta del Lavoro italiana.
• Fuero de los Españoles (1945): Pretenia aparentar que a l'Espanya de Franco els ciutadans gaudien de certes llibertats polítiques.
• Llei de Successió (1947): Va permetre a Franco designar el successor amb títol de rei. Aquesta llei va crear el Consell de Regència i el Consell del Regne.
• Llei de Principios del Movimiento Nacional (1958): Va establir el Movimiento Nacional com a partit únic, amb càrrecs militars i civils.

Estructura de l'Estat Franquista

Les unitats bàsiques per construir el nou Estat eren la família, el municipi i el sindicat.

• Llei Constitutiva de les Corts (1942): Definia les Corts com a òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat. La representació era corporativa per terços: sindical, d'entitats i d'administració local.
• Terç Familiar (1966): Va establir la figura del governador militar per província. Les capitanies generals i els ajuntaments van recuperar les seves funcions.
• Sindicats Verticals (Organización Sindical Española - OSE): La Llei d'Unitat Sindical (1940) va agrupar treballadors i empresaris en un mateix sindicat. L'Estat dictava les condicions laborals i no hi havia dret a vaga.

Autarquia Econòmica i les seves Conseqüències

L'autarquia, o autosuficiència econòmica, va ser una política on el comerç exterior era controlat per l'Estat, amb l'objectiu de reduir les importacions i fer front a l'escassetat de béns de consum. La indústria va experimentar un cert creixement, amb la creació d'empreses com RENFE. El 1941 es va fundar l'INI (Instituto Nacional de Industria) i es van crear altres empreses públiques com Iberia (1943) i SEAT (1950). El sector agrari va patir preus baixos i una producció reduïda, resultant en un estancament econòmic i una manca de modernització. Una conseqüència negativa va ser la dificultat en la fabricació de béns de consum. Fins al 1952, va existir la cartilla de racionament i el mercat negre era una realitat quotidiana.

Impacte Social i Condicions de Vida

El nivell de vida va disminuir a causa de la inflació i els sous baixos. Va augmentar el barranquisme, la fam, el fred i la insalubritat en l'habitatge (amb moltes persones vivint en coves). Malalties com el tifus, el còlera i la tuberculosi es van estendre. La taxa de mortalitat va pujar, especialment la mortalitat infantil i el raquitisme, fet que va provocar un baix creixement vegetatiu i una reducció de l'esperança de vida.

L'Exili Republicà i la Continuïtat Institucional Catalana

En la fase final de la Guerra Civil, molts republicans van abandonar Espanya, exiliant-se a França, Gran Bretanya, Hispanoamèrica (com Mèxic, sota Lázaro Cárdenas) i l'Àfrica. En aquests llocs es van establir camps de refugiats. L'exili va significar la pèrdua de grans personalitats en el món de la cultura, la política i la ciència. Després de la mort de Lluís Companys, Josep Irla va esdevenir president del Parlament de Catalunya i Josep Tarradellas president de la Generalitat a l'exili.

Etapes de l'Oposició al Franquisme

Primera Etapa (1939-1944): Reconstrucció Clandestina

Aquesta etapa es va caracteritzar per l'arriscada reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals. Malgrat la repressió policial, la CNT, UGT, PSOE, PSUC, POUM i ERC van operar en la clandestinitat. El 1939 es va fundar el Moviment Llibertari Espanyol. El 1940, a París, es va crear el Front Nacional de Catalunya, format per joves nacionalistes procedents d'ERC i d'Estat Català. El gener del 1945, es va formar el Moviment Socialista de Catalunya, amb la participació del POUM i el PSUC. Els maquis (activitat guerrillera) van protagonitzar la invasió de la Vall d'Aran el 18 d'octubre del 1944.

Segona Etapa (1945-1947): Esperança i Plataformes Unitàries

Amb la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial, hi va haver l'esperança d'una caiguda del règim franquista. Es van crear plataformes unitàries, com l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques (formada per republicans) el 1945, amb l'objectiu de lluitar conjuntament per restablir la legalitat republicana.

Tercera Etapa (1948-1951): Desmoralització i Consolidació

Aquesta etapa va estar marcada per la desmoralització i la consolidació de la dictadura, amb el fracàs de totes les opcions de l'antifranquisme.

Protestes Socials i Estudiantils

Al final de la dècada del 1940, van sorgir protestes populars, especialment per part dels treballadors i les seves condicions de vida, mostrant un rebuig creixent a la dictadura. El 1945, hi va haver conflictes laborals al sector tèxtil i metal·lúrgic, i la primera vaga general a Manresa. El 1947, hi va haver protestes al País Basc i el 1958 a Astúries. A Barcelona, la vaga de tramvies va ser una protesta massiva per l'augment del preu del bitllet. Entre el 1956 i el 1957, van aparèixer moviments estudiantils i revoltes, que van culminar en sancions com els coneguts Fets del Paranimf.