El Franquisme (1939-1959): Dictadura, Societat i Oposició

El Franquisme: Construcció i Dictadura (1939-1959)

Aquest període abasta la consolidació del règim franquista, des del final de la Guerra Civil fins a l'inici de la liberalització econòmica i l'obertura internacional.

Règim Franquista: Característiques i Bases

El règim franquista es va establir com una dictadura totalitària amb un fort cabdillisme. Es va caracteritzar per una repressió sistemàtica i planificada, així com un marcat centralisme i uniformisme.

Bases del Règim:

• Institucionals: L'Exèrcit, l'Església i el Movimiento Nacional.
• Socials: Suport de les elits econòmiques i la pagesia mitjana, passivitat de les classes mitjanes i resistència de les classes populars.
• Polítiques: Coalició franquista formada per falangistes, carlins i monàrquics.

Organització de l'Estat Franquista

L'organització de l'Estat no era democràtica, sinó una anomenada “democràcia orgànica”, fonamentada en les Lleis Fonamentals de l'Estat.

El Franquisme a Catalunya

A Catalunya, el règim va suposar la supressió de l'autonomia, l'abolició de l'Estatut i de les institucions catalanes. Es va dur a terme una persecució del catalanisme i de totes les manifestacions de catalanitat.

Etapes del Franquisme (1939-1959)

1. Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Durant aquest període, Espanya va mantenir una postura ambigua respecte a les Potències de l'Eix, passant de la neutralitat a la no-bel·ligerància i retornant finalment a la neutralitat. Hi va haver una clara identificació amb la doctrina feixista, amb el nacionalsindicalisme i l'hegemonia de Falange Española.

2. Aïllament Internacional (1945-1953)

Després de la Segona Guerra Mundial, el règim va patir un boicot internacional, amb la condemna de l'ONU i la retirada d'ambaixadors. Per millorar la seva imatge, es va produir una marginació del falangisme, la retirada de la simbologia feixista i l'hegemonia dels catòlics.

3. Reconeixement Internacional (1953-1959)

Aquesta etapa va marcar la fi de l'aïllament amb la signatura d'acords amb els EUA i el Concordat amb la Santa Seu. Espanya va començar la seva integració en organismes internacionals. La Crisi del 1956 va evidenciar la necessitat de reformes econòmiques profundes, portant a la formació d'un nou govern amb la integració de membres de l'Opus Dei el 1957. Aquest fet va precedir la liberalització de l'economia en la dècada del 1960.

L'Autarquia Econòmica Franquista

L'autarquia va ser la política econòmica dominant en els primers anys del franquisme.

Objectius:

• Aconseguir l'autosuficiència, restringint i regulant el comerç exterior.
• Afavorir el desenvolupament industrial de sectors estratègics, amb la creació de l'INI (Instituto Nacional de Industria).

Mètode:

• Fort dirigisme i intervencionisme estatal.

Conseqüències:

• Producció i productivitat baixes.
• Manca d'abastament.
• Misèria i fam, amb la implementació del racionament i l'auge del mercat negre.

L'Oposició al Franquisme

Malgrat la repressió, va existir una oposició constant al règim, tant des de l'exili com des de l'interior.

1. L'Exili Republicà

Es van produir reorganitzacions dels partits, dels sindicats i de les institucions republicanes. El Govern i les Corts republicanes a l'exili, així com el Govern de la Generalitat a l'exili, van patir de feblesa i divisions internes.

2. L'Oposició a l'Interior

A l'interior, es va dur a terme la reconstrucció dels partits i dels sindicats en la clandestinitat. Es van organitzar guerrilles, conegudes com a maquis, amb l'esperança d'una intervenció aliada i la formació d'organismes unitaris. Va sorgir una nova conflictivitat social, manifestada en vagues (com les de tramvies de 1951 i 1957) i revoltes d'estudiants (com les Festes del Paranimf de 1957).