Franquisme (1939-1975): Conceptes, Ideologia i Lleis Fonamentals

El Franquisme (1939-1975): Nucli Temàtic

El resultat de la Guerra Civil (1936-1939) va ser la consolidació d'un règim dictatorial. La dictadura implantada per Franco es va caracteritzar per la repressió dels seus opositors i per una forta càrrega ideològica.

El franquisme va tenir dues grans etapes:

• Primera etapa (1939-1959): Caracteritzada per l'intent d'establir un Estat totalitari, l'autarquia econòmica i la influència feixista i nacionalcatòlica.
• Segona etapa (1959-1975): Marcada per la liberalització econòmica, l'entrada dels tecnòcrates al govern i una atenuació dels trets més feixistes del règim.

A partir de 1960, un intens creixement econòmic va impulsar l'economia espanyola fins al 1974, integrant Espanya al grup dels països industrialitzats. No obstant això, el desenvolupament econòmic no va anar acompanyat de reformes polítiques profundes, i el franquisme es va mantenir en l'immobilisme. La manca de llibertats democràtiques i les noves condicions socials van estimular el desenvolupament de moviments d'oposició al règim. Quan el règim va entrar en crisi, va quedar clar que una bona part de la societat espanyola no volia la continuïtat del franquisme.

T.14: Ideologia i Repressió Inicial del Franquisme

Nacional-sindicalisme

Doctrina i ideologia política de Falange Española (partit únic), que neix el 1931. Estava basada en el totalitarisme feixista, el tradicionalisme nacionalista i el sindicalisme vertical. Va ser adoptada per la dictadura franquista durant els primers anys. Es va donar a l’inici del franquisme i va canviar al nacionalcatolicisme quan els feixistes van perdre la Segona Guerra Mundial.

Nacionalcatolicisme

Doctrina política a l’Espanya franquista que es caracteritza per una relació molt estreta entre l’Església Catòlica i l’Estat. És un dels senyals d’identitat ideològica clericalista del franquisme durant tot el règim de Franco (1936-1975).

Democràcia Orgànica

Règim polític dictatorial imposat pel general Franco des de l’any 1942 fins a l’època de la Transició democràtica. No accepta el sufragi universal ni els partits polítics. Imposa un sindicat vertical únic. El poder polític resideix en el cap de l’Estat, mentre que les Corts col·laboren en l’elaboració de les lleis.

Lleis Fonamentals

Conjunt de lleis bàsiques del franquisme que regulen l’organització i les atribucions de les institucions polítiques del règim. No eren una Constitució perquè no es basaven en la sobirania nacional, sinó en la voluntat autoritària d’un dictador que havia arribat al poder com a conseqüència de la Guerra Civil (1936-1939).

Tecnòcrates

Funcionaris que exercien un càrrec públic en virtut de la seva preparació tècnica i situaven l’eficàcia per sobre d’altres factors polítics, econòmics, socials o ideològics. Van ser clau en la segona etapa del franquisme.

Maquis

Conjunt de moviments guerrillers antifranquistes que van aparèixer fins a començaments del 1944 durant l'etapa del franquisme. El nom és una extensió de la denominació que rebien els grups de la Resistència francesa contra les forces d'ocupació alemanyes.

División Azul (1941)

Unitat de voluntaris espanyols que fou enviada a l’URSS durant l'etapa de no-bel·ligerància del règim franquista. La seva missió era combatre al costat de les tropes alemanyes. Franco pretenia l'expansió territorial i mostrar suport a l'Eix.

T.15: Desenvolupament Econòmic i Crisi del Règim

Pla d’Estabilització (1959)

Conjunt de mesures elaborat l’any 1959 durant l’etapa franquista. El seu objectiu era posar fi a l’intervencionisme estatal dels anys precedents i suprimir els obstacles per a la liberalització comercial i financera. La seva actuació comprenia tres grans eixos:

• Estabilitzar l’economia.
• Liberalitzar l’economia exterior.
• Liberalitzar l’economia interior.

Aquest pla va marcar l'inici del govern dels tecnòcrates i el desenvolupisme.

Pla de Desenvolupament

Plans economicosocials que foren afegits al programa d’estabilització en l’etapa franquista. La seva finalitat era impulsar des de l’Estat el creixement de l’economia espanyola a partir de la programació de l’activitat del sector públic i d’oferir informació i previsió als inversors privats. Tenia dues línies d’actuació:

• Accions estructurals.
• Pols de desenvolupament.

És paral·lel al Pla d’Estabilització.

Llei Orgànica de l’Estat (1967)

Llei fonamental amb la qual es pretenia coronar l’edifici institucional del franquisme. Depurava el llenguatge feixista, confirmava la institució monàrquica del règim i pretenia deixar el futur “atado y bien atado” (lligat i ben lligat). Concentrava poders en el dictador, però separava el cap de l’Estat i el president del govern. Fou elaborada durant el govern dels tecnòcrates.

Llei de Premsa (1966)

Promulgada per Manuel Fraga Iribarne l’any 1966, suprimia la censura prèvia i permetia la publicació de noves revistes periòdiques i de llibres prohibits fins llavors. No obstant això, calia pagar una multa i s'aplicava la suspensió si se superava el marge de tolerància permès.

Llei de Seguretat Social (1967)

Aprovada el 1967 durant el govern dels tecnòcrates. Consistia a unificar els diferents sistemes de cotització allunyats dels salaris reals de l’època i les prestacions de la seguretat social. El seu objectiu era implantar un model unitari i integrat de protecció social. Aquest objectiu es va trencar amb la implantació d’una pensió màxima de la seguretat social i els plans de pensions privats.

Esperit del 12 de Febrer

Programa reformista protagonitzat per Carlos Arias Navarro (últim president del govern de Franco). Es tracta de la data d’un discurs pronunciat el 1974 davant les Corts Espanyoles, on es va presentar un projecte d’obertura cap a un major pluralisme polític.

Oberturistes

Tendència ideològica i política que estava a favor de l’obertura duta a terme com a alternativa per millorar el país, davant les poques reformes que s’estaven portant a terme. Proposaven la renovació i modernització política. Creien que la millora econòmica supliria la manca de llibertat i que la prosperitat substituiria la democràcia. Volien més llibertat dins del marc del règim.

Immobilistes

Sector del franquisme que pensava que les tendències dels oberturistes no eren les adequades. Volien més repressió i menys llibertats. S’oposaven a qualsevol canvi en les estructures religioses, socials i polítiques perquè pensaven que això podia provocar la destrucció del règim.