El Franquisme (1939-1975): Dictadura, Lleis Fonamentals i Canvis Econòmics

El Règim Franquista (1939-1975)

1.1. Un Règim Polític Totalitari

• El règim de Franco va ser una dictadura des de 1939 fins a 1975.
• Franco legislava per Decret llei, és a dir, els tres poders (executiu, legislatiu i judicial) estaven concentrats en la seva persona. El seu poder era vitalici. També era el "Generalísimo" dels exèrcits i ostentava el títol de "Caudillo".
• Totes les institucions republicanes van ser desmantellades i també suprimida la Constitució de 1931.
• El règim franquista va imposar un partit únic i una única central nacional sindicalista (un sindicat vertical format per patrons i obrers). La resta de partits i sindicats estava prohibida.
• Supressió de les llibertats democràtiques.
• Les Corts i les eleccions van quedar suprimides.
• Prohibició de manifestacions nacionalistes. Abolició dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya i el País Basc.

1.2. Lleis Fonamentals del Règim Franquista

• El Fuero del Trabajo: Declarava els principis laborals i prohibia els sindicats lliures i la vaga.
• La Llei de les Corts Espanyoles: Va crear unes Corts consultives que no tenien poder legislatiu i els seus membres no eren elegits per sufragi universal.
• El Fuero de los Españoles: Comprenia els deures i drets dels ciutadans.
• La Llei de Referèndum: Establia consultes populars.
• Llei de Successió: Preveia una monarquia com a successora del franquisme.

1.3. Els Suports Socials del Franquisme

• La Gran Burgesia: Propietaris de terres, de la banca i dels negocis; van tenir carta blanca per a l'exercici del seu domini econòmic. La reforma agrària republicana va ser anul·lada i les relacions laborals van passar a dependre del Ministeri de Treball.
• L'Exèrcit: Tenia uns efectius molt nombrosos i els seus comandaments exercien molts càrrecs polítics.
• L'Església: Es va suprimir el divorci, i el matrimoni religiós va tornar a ser obligatori; es va reintroduir l'ensenyament religiós i es va restablir el pressupost per al culte i el clergat.

1.4. Les Relacions Exteriors

1. La Divisió Blava (División Azul): Va ser un exèrcit de voluntaris espanyols que van intervenir en la Segona Guerra Mundial per a lluitar al front alemany en contra del comunisme.
2. Espanya va ser aïllada internacionalment pel seu règim dictatorial. Va ser exclosa de l'ONU el 1946, i van ser retirats els ambaixadors de tots els estats democràtics.
3. El 1953 es van signar uns acords de col·laboració amb els EUA (Estats Units d'Amèrica), fet que va significar el final de l'aïllament espanyol i una nova etapa de relacions.

2.1. Els Efectes de la Guerra i l'Autarquia

Conseqüències immediates de la postguerra:

• Disminució de la població.
• Condicions precàries de l'agricultura, la indústria, el transport i les carreteres.
• Aliments cars, predominava la pobresa i la misèria.

L'Economia Autàrquica (Autosuficiència Econòmica)

L'economia autàrquica o autosuficiència econòmica es va imposar per pal·liar la manca de recursos. Els organismes encarregats d'aplicar aquesta economia van ser:

• El Servicio Nacional del Trigo: Controlava la producció dels agricultors.
• L'Institut Nacional d'Indústria (INI): Agrupava les empreses estatals que afavorien l'autarquia.

També es va donar Intervencionisme Estatal, és a dir, l'Estat controlava l'economia, el comerç, els preus, la producció, etc.

Com a conseqüència d'aquesta economia, Espanya va patir un estancament i va sorgir:

• La creació de cartilles de racionament.
• La venda d'Estraperlo (mercat negre).

3.1. Canvis Polítics i l'Ascens dels Tecnòcrates

• L'entrada al govern d'alguns ministres vinculats a l'Opus Dei va aportar criteris més tècnics i modernitzadors. Aquest grup es coneix com els Tecnòcrates, que volien allunyar-se del feixisme i promoure una obertura econòmica que fes possible l'aproximació a Europa.
• La Falange va anar perdent protagonisme i va ser desplaçada pel Movimiento Nacional, una organització que agrupava tots els col·laboradors del franquisme.
• També es van elaborar lleis noves: la Llei de Principis Fonamentals del Movimiento i la Llei Orgànica de l'Estat.
• Per assegurar la continuïtat del règim, les Corts franquistes van acceptar el príncep Joan Carles de Borbó com a successor del cap de l'Estat amb el títol de Rei.

3.2. Mesures d'Obertura Econòmica (1959)

Els nous governs van abandonar l'autarquia i van començar un procés de liberalització econòmica i d'obertura a l'economia europea.

• Pla d'Estabilització (1959): L'objectiu era passar d'una economia tancada amb control estatal, a una economia més oberta a nivell internacional.
• Plans de Desenvolupament: Pretenien fomentar la indústria i disminuir les diferències entre les regions espanyoles.