El Franquisme: De l'Autarquia al Reconeixement Internacional (1940-1960)
El Franquisme: Reconeixement i Canvis Estructurals
Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme
Es va iniciar la Guerra Freda. Era més important per als EUA i els països occidentals comptar amb un bon aliat contra el comunisme que no pas pressionar el règim franquista per forçar la democratització. Es va fer un pas cap a l’acceptació internacional del règim.
Franco va decidir procedir a una remodelació del govern que facilités el seu apropament a les potències occidentals. Es va obrir una etapa caracteritzada pel predomini del nacionalcatolicisme, amb el subsecretari Luis Carrero Blanco.
Acords clau per al reconeixement internacional
- Acords amb els EUA (1953): Es van comprometre a l’ajuda mútua en cas de conflicte. Els nord-americans van obtenir el dret d’establir i utilitzar instal·lacions militars en territori espanyol. A canvi, Espanya rebia material bèl·lic i ajuda econòmica i tècnica.
- Concordat amb la Santa Seu (1953): Aquests acords van servir per regularitzar les relacions diplomàtiques i comercials amb els països del bloc occidental.
Els primers intents d’obertura
Les ajudes nord-americanes no van aconseguir salvar la situació de crisi. Es van produir una onada de protestes obreres i els primers moviments de dissidència a la universitat.
Dins del règim, els dirigents eren conscients de la necessitat d’acabar amb l’autarquia i procedir a la liberalització de l’economia i a l’obertura a l’exterior. La situació econòmica, l’augment de la protesta social i les noves relacions internacionals van obligar Franco a un nou canvi de govern.
Remodelació del govern de 1957
Franco va procedir a una nova remodelació del govern, apartant els falangistes i promovent els sectors catòlics. Van entrar com a ministres homes de l’Opus Dei. Aquesta nova generació de polítics va protagonitzar l’etapa següent del franquisme, caracteritzada per un intens creixement econòmic a partir de 1960.
Estructura de l'Estat Franquista: Les Lleis Fonamentals
Suposa l'intent d'institucionalitzar el règim amb l'objectiu de romandre, la qual cosa és una evolució des del feixisme a l'aparença de formes democràtiques. La realitat és un règim dictatorial sotmès a l'exclusiva autoritat del Cabdill (cap de l'exèrcit, de l'Estat i del partit).
Llistat de Lleis Fonamentals
- Fur del Treball (1938): Regula les relacions laborals i estableix el nacionalsindicalisme inspirat en el corporativisme feixista.
- Fuero de los Españoles (1945): Aparença de drets i llibertats per aproximar-se a les democràcies occidentals (sense garantia per poder exercir-los).
- Llei del Referèndum Nacional (1945): Si ho considerava oportú, Franco podia sotmetre alguns temes a una consulta popular.
- Llei Constitutiva de les Corts (1942): Crea un parlament com a òrgan legislatiu, però limitat per la funció sancionadora del Cabdill.
- Llei de Successió (1947): Espanya es constitueix com a regne i Franco nomenaria el seu successor amb títol de rei (s'estableix una dictadura vitalícia).
- Llei de Principis del Moviment Nacional (1958): Reforça el Moviment Nacional com a únic canal per exercir càrrecs polítics.
L'Autarquia: Causes, Bases i Conseqüències
Causes de la misèria i el racionament
- L'autarquia (autosuficiència econòmica).
- L'aïllament d'Espanya en la postguerra.
- La destrucció provocada per la guerra.
Les decisions econòmiques del franquisme van prolongar la misèria del país.
Bases de l'Autarquia
- Reglamentació sobre importacions i exportacions: L'Estat limita els intercanvis, la qual cosa produeix un encariment i escassetat de béns.
- Foment de la indústria (béns d'equip): Això genera una forta despesa pública.
Aquest model va bloquejar el creixement econòmic, va produir un retard espanyol i va provocar un aïllament respecte al creixement econòmic i el canvi tecnològic dels anys 60.
Conseqüències de la intervenció estatal
Es pugen els preus de manera arbitrària, la qual cosa condueix al desproveïment i al mercat negre.
L'Oposició: Exili, Repressió i Resistència
La repressió franquista
La repressió durant la postguerra va donar lloc a l'eliminació física dels “enemics d'Espanya” (descontrolada i legalitzada a través de la Llei de Responsabilitats Polítiques de 1939, coneguda com “la justícia al revés”).
A causa d'això, es va provocar l'exili (principalment a Mèxic i França) i la resistència interior, destacant la tasca del PCE.
La Democràcia Orgànica i l'Administració
La Democràcia Orgànica no és una democràcia basada en la sobirania popular, el sufragi universal i la divisió de poders. És un estat inspirat en el feixisme que canalitza la participació a partir de tres unitats:
- Família
- Municipi
- Sindicat
Divisió dels poders de l'Estat
- Les Corts
- Formades per procuradors desinteressats pel poder o que ho eren en raó del seu càrrec. A partir de 1966 va existir el “Terç Familiar”, procuradors triats per sufragi restringit entre els pares de família. Sense poder legislatiu real, eren un òrgan de col·laboració.
- L'Administració Territorial
- Es divideix en províncies, controlades pel governador civil i militar. Els ajuntaments tenien l'alcalde nomenat pel governador civil.
- Sindicats (OSE)
- Eren sindicats verticals que agrupaven empresaris i treballadors en un mateix sindicat per rams de producció i triats pel poder. L'objectiu era el control de la classe obrera, sotmesa a dures condicions de treball amb salaris baixos i amplis beneficis empresarials.