El Franquisme: Autarquia, Repressió i Oposició (Anys 40-50)

Autarquia i Endarreriment Econòmic al Franquisme

Doble Objectiu de la Política Econòmica Autàrquica

• Ser autosuficients: No és la mesura més adient per a un país com Espanya amb escasses fonts d’energia i un gran endarreriment industrial.
• Intervenció de l’Estat en l’economia: Subordinant-la als interessos polítics (feixista i antiliberal) i posant-la sota la direcció d'homes poc preparats (molts d’ells militars).
• Comerç exterior: L’escassetat de divises i la sobrevaloració artificial de la pesseta dificultava les exportacions. L’Estat concedia llicències d’exportació i importació a empresaris afins a canvi de favors, alimentant la corrupció.

Conseqüències de l'Autarquia

1. Elevada inflació i frenada del creixement: Perquè l’absència d’un mercat competitiu feia fixar els preus de forma arbitrària.
2. Implantació a molts llocs d’economia de bescanvi precapitalista: Ja que la manca d'aliments feia pujar-ne el preu.
3. La fam: Més que durant la guerra. S’imposaren les CARTILLES DE RACIONAMENT setmanal, i el MERCAT NEGRE o estraperlo que enriquí uns pocs a canvi de la misèria de molts.
4. Emigració de la ciutat al camp: On molts treballaven sols a canvi de menjar i llit.
5. Augment de mortalitat: Sobretot entre infants, per mala alimentació que transformava en letals malalties que no ho eren.
6. Endarreriment industrial: Cada vegada Espanya s’allunyava més d’Europa.
7. Reducció de la renda per càpita a valors inferiors als de 1936.

L'Oposició al Règim Franquista

Aquells en desacord amb el Règim foren víctimes de la repressió, patien l’exili o s’hi enfrontaven tímidament.

La Repressió Franquista

• LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES (1939): Pretenia castigar els que “havien contribuït amb actes o omissions a la subversió roja”, i tenia caràcter retroactiu des de l'octubre de 1934. Els expedients es tramitarien fins i tot a les persones difuntes.
• LLEI DE DEPURACIÓ DE FUNCIONARIS (1939): Intentava apartar de qualsevol responsabilitat pública tot aquell que s’hagués significat d'esquerres durant la República.
• LLEI DE REPRESSIÓ DE LA MAÇONERIA I DEL COMUNISME (1940): Responia a la fòbia del dictador contra aquestes ideologies.
• L’elevat nombre de detinguts (100.000 de mitjana durant la dècada dels 40) eren sotmesos a judicis sense la més mínima garantia processal. Molts eren víctimes de venjances i declaracions interessades (40.000 executats) i patien a la presó condicions miserables, humiliacions i tortures. Calia habilitar noves presons (camps de concentració, places de bous, escoles, cines, convents, etc.). S’anomenà “esclaus de Franco” aquells que s’acolliren a la LLEI DE REDEMPCIÓ DE PENES (que reduïa 2 dies de condemna per cada dia de treball) i foren mà d’obra barata per a obres públiques i, de vegades, per a empreses privades.

L'Exili Republicà

Els destins de 500.000 republicans foren:

• FRANÇA: On foren allotjats en condicions infrahumanes en camps de concentració. Alguns acabaren lluitant amb la RESISTÈNCIA o amb els exèrcits aliats contra els nazis, altres anaren a camps de concentració nazis (MAUTHAUSEN = 7.000), i els més importants (COMPANYS) acabaren executats per Franco a qui els nazis els entregaren.
• MÈXIC: S’hi dirigiren els màxims responsables republicans (GIRAL, MARTÍNEZ BARRIO, INDALECIO PRIETO) i formaren un govern republicà en l’exili que no aconseguí res contra el franquisme per les diferències internes i perquè el context de Guerra Freda dificultava una restauració de la democràcia a Espanya mitjançant la República (les potències pensaven en la Monarquia).
• A altres països iberoamericans (Xile, Argentina, Cuba): Hi anaren molts intel·lectuals que enriquiren aquestes universitats.
• URSS: Fou la destinació dels comunistes, molts dels quals lluitaren en l’exèrcit soviètic contra els nazis.

La Guerrilla: Els Maquis

• Eren exrepublicans que, refugiats a llocs de muntanya (Maestrat, Sierra Morena, Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Pirineus, etc.), promovien accions aïllades a les zones rurals esperant la intervenció dels aliats, però en acabat la II Guerra Mundial i en comprovar que una acció contra Franco era improbable, anà desapareixent fins al 1952 (uns s’exiliaren i altres foren víctimes de la repressió de la Guàrdia Civil).
• La invasió de la Vall d’Aran (1944): Alliberada França dels nazis, uns pocs milers de guerrillers sota la direcció del PCE (Partit Comunista Espanyol) van entrar a Espanya per promoure un alçament popular com a pròleg a la intervenció aliada. Però l’exèrcit franquista i la Guàrdia Civil van sufocar la rebel·lió en pocs dies.

Els Anys 50: Política Interior i Canvis al Franquisme

El Franquisme canvia sense canviar.

El Règim Adquireix Maduresa

• El Règim adquireix la maduresa (Llei de Principis Fonamentals del Movimiento).
• Franco continua reduint poder de Falange i augmenta el dels catòlics.

Govern del 1951

• Remodelació ministerial que respon a una escalada de la Guerra Freda i a les dificultats econòmiques internes. Franco pretén apropar-se a les democràcies occidentals, intensificar relacions diplomàtiques i superar la crisi econòmica.

Nous Homes al Govern del 1951

• RUIZ GIMÉNEZ (ACNP, Acció Catòlica Nacional de Propagandistes): Educació.
• CARRERO BLANCO: Sotssecretari de Presidència.
• MARTÍN ARTAJO: Continua en Afers Exteriors.

Resultat: Franco simula canvis, però tot continua igual perquè els principis del Règim són inamovibles i defensa la “democràcia espanyola” com a superior a la de qualsevol altre país.

Govern del 1957

• Remodelació ministerial que respon a la triple crisi del 1956:
  • Espanya descolonitza nord d'Àfrica (el Rif independent).
  • Vagues obreres.
  • Protesta estudiantil.
• És el predomini dels TECNÒCRATES: Homes d'empresa, tècnics o especialistes (NAVARRO RUBIO, Alberto ULLASTRES, LÓPEZ RODÓ) que, molts d’ells vinculats a l’OPUS DEI, i que mentre són més moderns en allò econòmic encara són conservadors en allò polític. Són els que acabaran amb la política autàrquica i establiran mesures liberalitzadores.

Política Exterior: Cap a la Normalització Diplomàtica

Causa de la Normalització

L’esclat de la Guerra de Corea (1950-53, episodi de la Guerra Freda) fa que els militars estatunidencs puguin convèncer el president (TRUMAN) de la utilitat d’Espanya en la defensa d’Occident, aprofitant l’anticomunisme de Franco.

Desenvolupament de la Normalització

• El canvi d’actitud dels EUA i les pressions dels països llatinoamericans i àrabs possibiliten que l’ONU revoqui la condemna de 1946, permetent l’ingrés d’Espanya en organismes internacionals: FAO i OMS (1951), UNESCO (1952), ONU (1955), FMI (1958), OECE (1959).
• Concordat amb la Santa Seu (1953): Mentre Franco es reserva el dret de presentació de bisbes, l’Església aconsegueix privilegis econòmics, jurídics (immunitat), educatius, etc.
• Tractat amb els EUA (Pacte de Madrid, 1953): A canvi d’assistència econòmica, ajuda per a la defensa mútua i subministrament de material de guerra (el que els americans retiraven de la II Guerra Mundial) Espanya cedia 4 bases militars aèries (Torrejón, Saragossa, Morón i Rota -aeronaval) inclosa la seva sobirania.

Resultat: Franco havia guanyat; el franquisme era reconegut mundialment, i aquesta obertura internacional assegurava la continuïtat del Règim en millors condicions i una major estabilitat política.

Liberalització i Recuperació Econòmica

La Dècada dels 50: Un Decenni Frontissa

La dècada dels 50 va ser un “decenni frontissa” entre l’estancament dels 40 i el desenvolupament dels 60.

Factors Clau de la Recuperació Econòmica

La responsabilitat de la recuperació econòmica recau en:

1. Abandó de pràctiques autàrquiques (de tan nefastos resultats).
2. L’obertura d’Espanya al comerç internacional que permet:

• Importar maquinària per a modernitzar l’agricultura i ampliar el regadiu. Resultat: S’acaba la fam (supressió de la cartilla de racionament el 1952), i desapareix el mercat negre.
• Començament del turisme estranger. Resultat: Aporta divises.
• Importar béns d'equip que, juntament amb la construcció de pantans i refineries, permet el creixement industrial. Resultat: Més ocupació a la ciutat i ÈXODE RURAL (emigració del camp a la ciutat).

Problemes Persistents

Però Espanya continuarà patint problemes: elevada inflació, sistema fiscal insuficient i balança de pagaments deficitària.

Una Nova Oposició al Franquisme

Característiques de la Nova Oposició

• Els seus objectius: Les solucions violentes o insurrecionals ara seran minoritàries.
• La seva composició generacional: Ja no són els que feren o visqueren la guerra (sinó els seus fills).
• La seva extracció social i política: El protagonisme ja no és de les classes treballadores i radicals (sinó de classes mitjanes d’orientació política moderada).

Tres Formes d'Actuació

1. Vagues Obreres

   • Són novetat (des de la República que no n’hi havia).
   • Reivindicacions econòmiques (protesta contra la inflació).
   • Centrades a Astúries, País Basc, Navarra, Catalunya i Madrid.
   • Destaquen l’any 1956.
   • El govern reacciona doblement: reforça la repressió i flexibilitza la qüestió salarial (perquè alguns empresaris comencen a negociar amb treballadors).

2. Agitació Universitària

   • Reivindiquen oberturisme cultural.
   • Protagonitzades per nous professors que han aconseguit càtedres per mèrits propis i no per homogeneïtzació ideològica; i per estudiants inconformistes amb el S.E.U. (Sindicato Español Universitario).
   • Destaquen l’any 1956.
   • Centrades a la Universitat Complutense de Madrid.
   • Enfrontament amb falangistes (un d’aquests mor per un tir perdut dels companys).
   • Reacció de Franco: Tanca la Universitat, deté els líders.

3. Activitats de Grups Polítics

   • Grups clandestins del PSOE i del PCE s’allunyen de les orientacions dels vells dirigents de l’exterior.
   • La dreta moderada (des dels liberals fins la democràcia cristiana) neix amb membres de les classes mitjanes.
   • Ressorgiment del nacionalisme: A Catalunya i País Basc.

• 1959: Es crea ETA (Euskadi Ta Askatasuna, "País Basc i Llibertat"), a partir d'EGI (grup juvenil del PNB, del qual se separa per disconformitat amb la seva passivitat).
• 1960: 339 sacerdots bascos signen un document reclamant llibertats i protestant per la repressió.

Resultat: L'efervescència política comença a incrementar-se, però ja no es tracta de les velles reivindicacions radicals republicanes de la Guerra Civil. No obstant això, el descontentament quedarà parcialment atenuat per una raó de pes: la millora, lenta però innegable, del nivell de vida dels espanyols des de finals de la dècada dels 50.