Franquisme: bases, pilars i consolidació del règim
Les bases de la dictadura
Les bases de la dictadura: la repressió, caràcter antidemocràtic, concentració de poders, partit únic, uniformisme, catolicisme... ja s'havien establert durant la guerra i tots aquests principis es van institucionalitzar després de la victòria militar.
Els pilars del règim
- Exèrcit → instrument bàsic de la repressió política; destacat en el poder.
- Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET y de las JONS).
- L'església catòlica → nacionalcatolicisme.
Les diferents "famílies" del franquisme
- Militars: estretament vinculats a Franco.
- Falangistes: la tendència més feixista.
- Carlins: tradicionalisme.
- Monàrquics: encara que Franco no tenia intenció de restaurar la monarquia, va mantenir relacions amb l'hereu de la Corona, Joan de Borbó.
- L'església.
Les actituds socials i polítiques
- Suport: classes altes.
- Passivitat: les classes mitjanes.
- Rebuig (passius): la major part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil (GC) i van ser sotmesos a vigilància i repressió.
La consolidació del règim franquista
L'adaptació a una conjuntura exterior variant
L'adaptació a una conjuntura exterior variant: el desenvolupament del règim va estar condicionat per la Segona Guerra Mundial. Quan Franco va abandonar la neutralitat i va fer costat a l'Eix activament, els falangistes van voler forjar un estat feixista en què el partit tingués el paper dominant. L'evolució de la guerra favorable als Aliats va obligar Franco a moderar la seva política pronazi per aproximar-se als vencedors. Poc després, va retornar a la neutralitat, va eliminar els signes més radicalment feixistes i va promulgar lleis fonamentals que creaven noves institucions i feien la dictadura "legal".
La institucionalització del règim
La institucionalització del règim: Fuero del Trabajo (1938) i, a la dècada dels 40, es van aprovar les que van perfilar l'anomenada "democràcia orgànica": La Ley Constitutiva de las Cortes establia una suposada divisió de poders, que era simplement una qüestió formal perquè tant les noves Corts (1942) com la justícia estaven subordinades a l'executiu i tots al caudillo, que mantenia plens poders. També cal destacar El Fuero de los Españoles, la Ley de Referéndum Nacional i la Ley de Sucesión. La Ley de Unidad Sindical va organitzar els sindicats verticals dins de la CNS. En el pla territorial es va ratificar el caràcter unitari i centralista de l'Estat: es van abolir els estatuts d'autonomia republicans i es va fomentar la marginació de la llengua i la cultura pròpies de Catalunya, el País Basc i Galícia. El govern exercia el seu poder a través dels governadors civils, que, a més, eren els caps provincials del Movimiento.
L'aïllament internacional (1945-1947)
L'aïllament internacional (1945-1947): la postguerra mundial va suposar per al franquisme una etapa d'aïllament i rebuig internacionals. Les Nacions Unides van condemnar explícitament el règim de Franco. Espanya es va quedar exclosa del programa d'ajuda nord-americana a Europa, l'anomenat Pla Marshall, iniciat el 1947, i va ser exclosa de l'aliança defensiva occidental, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), constituïda l'abril del 1949.