El Franquisme a Catalunya: Política Econòmica i Repressió (1959-1973)

a) La Política Econòmica del Franquisme (1959-1973)

Entre 1959 i 1973, la política econòmica del franquisme va passar per diverses etapes:

• **Pla d'Estabilització i governs tecnòcrates:** Amb l'entrada dels tecnòcrates de l'Opus Dei, es va abandonar l'autarquia i es va iniciar una obertura econòmica. El Pla d'Estabilització va buscar reduir la inflació, ajustar els salaris i fomentar el comerç exterior.
• **Plans de Desenvolupament i modernització social:** Els Plans de Desarrollo van impulsar la millora de les infraestructures (carreteres, ports, aeroports) i la creació de polígons industrials. La millora econòmica va comportar un augment de la població, dels salaris, i una disminució de les malalties, a més d'un èxode rural i una modernització social. La inversió estrangera va ser clau en aquest procés.
• **Immobilisme, decadència i bunkerització:** Cap al final del període, es va observar un immobilisme i un enduriment de la repressió. La decadència del règim es va manifestar en la corrupció, el distanciament de l'església i el baix rendiment de les indústries. A més, va començar a aparèixer la crisi econòmica de 1973.

b) Implantació i Repressió del Franquisme a Catalunya

La implantació del règim franquista a Catalunya va comportar la supressió de les institucions catalanes i de l'Estatut d'Autonomia. Es va imposar un model totalitari i centralitzat en la figura de Francisco Franco i la Falange. La repressió va ser sistemàtica i molt dura:

• **Repressió política:** La Llei de Responsabilitats Polítiques (1939) va perseguir i depurar els republicans. Més tard, el Tribunal de Orden Público (1963) va vetllar per l'adhesió al règim. Es van crear camps de concentració amb treballs forçosos.
• **Repressió cultural:** Es va prohibir l'ús del català en tots els àmbits (administració, ensenyament, mitjans de comunicació...). La majoria de mestres van ser expulsats i substituïts per falangistes per tal d'espanyolitzar la societat.