Franquisme: Desenvolupament Econòmic i Immobilisme Polític (1959-1975)
T-14 El Franquisme: Creixement Econòmic i Immobilisme Polític (1959-1975)
1. El Canvi d'Orientació de l'Economia
1.1 Els Governs del "Desarrollismo"
Va aparèixer una nova generació de polítics, anomenats tecnòcrates, vinculats amb l'Opus Dei. Aquests van donar molta importància al creixement econòmic per al progrés d'Espanya. El seu perfil era més tècnic que ideològic, i apostaven per un reformisme tècnic.
Europa vivia una etapa de recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial, i l'economia espanyola va aprofitar les condicions favorables del mercat internacional.
1.2 El Pla d'Estabilització
Es va crear el Pla d'Estabilització (1959) amb l'objectiu de posar fi a l'intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera. El projecte d'actuació comprenia tres eixos principals:
- Estabilització de l'economia: Per reduir la inflació, es van apujar els tipus d'interès bancari i es van congelar els salaris. Per limitar el dèficit públic, es va fer una reforma fiscal per augmentar la recaptació i es van limitar les despeses de l'Estat.
- Liberalització interior de l'economia: Es van eliminar els organismes que intervenien en l'economia i es va posar fi als preus fixos.
- Liberalització exterior de l'economia: Es van eliminar els obstacles que dificultaven les entrades i sortides de mercaderies. Es va anunciar la convertibilitat de la moneda per facilitar els intercanvis.
1.3 Els Plans de Desenvolupament
Al Pla d'Estabilització es van afegir els Plans de Desenvolupament econòmic i social, dirigits pel comissari Laureà López Rodó. El seu objectiu era impulsar el creixement econòmic de l'Estat. Aquests plans tenien dues línies d'actuació: les accions estructurals, que pretenien solucionar les deficiències de la indústria, i els pols de desenvolupament, que volien posar fi als desequilibris econòmics promovent noves indústries en zones industrials escasses.
2. Els Anys del Creixement Econòmic
2.1 Una Industrialització Accelerada
L'economia catalana va créixer i es va mantenir per sobre de l'economia espanyola. Es va millorar la productivitat, cosa que va permetre uns preus baixos i va afavorir les exportacions. Hi va haver un augment de la demanda. A Catalunya, les branques industrials es van expandir, sobretot la indústria metal·lúrgica, que va ser el sector industrial més important. Els altres tipus d'indústries van presentar un creixement elevat a tot Espanya. També es van crear nous enclavaments industrials en moltes ciutats.