Franquisme a Espanya 1936–1975: ideologia, etapes i Catalunya

Guerra Civil i instauració del franquisme (1936–1939)

1936–1939 Guerra Civil: 1 d'abril de 1939, victòria franquista. 1975, mort de Franco.

Ideologia i trets del règim

• Aspiracions i valors: africanisme; jerarquia, ordre i disciplina; catolicisme; nacionalisme espanyol; antiliberalisme; antidemocràtic; anticomunista.
• Model polític: dictadura personal, unipartidisme; divisió entre vencedors i vençuts.
• Pràctiques: submissió al caudillo; repressió dels dissidents; negació de llibertats; arbitrarietat i corrupció; moviment de masses; retòrica anticapitalista i anticlassista.

Suports i oposició

Suport: exèrcit; església catòlica; falangistes i carlins; burgesia, terratinents i propietaris.

Oposició i resistència: moviment obrer (vagues i protestes); grups monàrquics (conspiracions per restablir la monarquia); maquis i guerrilles. En la clandestinitat: PCE, PSOE, CNT; presència de grups armats. Als anys 50, hi ha episodis de renúncia a la violència, infiltració als sindicats franquistes i activitat a les universitats.

Etapes del règim franquista

1939–1957: etapa totalitària

1939–1957 (característiques): retrocés econòmic i ideològic; forta repressió política i social.

1939–1945: Segona Guerra Mundial i aïllament

1939–1945: durant la Segona Guerra Mundial l'Aparell franquista va mantenir una postura d'ambient pròxim a les potències de l'Eix en els primers anys (1940–1942). El 1943 es convoquen les primeres Corts del règim. El 1945 es promou el Fuero de los Españoles, considerat per molts una pseudo-constitució del franquisme. Hi ha afusellaments i repressió; apareix la resistència clandestina, inclosa la resistència catalana.

1945–1950: aïllament internacional

1945–1950: aïllament intencional; Espanya esdevé l'últim reducte feixista a Europa occidental. El 1946 l'ONU manifesta el rebuig al règim franquista; el 1947 s'aprova la Llei de Successió, que configura Espanya com a regne i consolida el caràcter perpetu del règim.

1950–1959: Guerra Freda i flexibilització exterior

1950–1959: amb la Guerra Freda, els Estats Units i d'altres potències comencen a flexibilitzar l'aïllament d'Espanya, hi ha ajudes i acords estratègics, i l'entrada progressiva a organismes internacionals culmina amb l'entrada d'Espanya a organismes multilaterals a mitjans dels anys 50. Alhora, s'aproven normes repressives internes.

1959–1969: tecnocràcia i modernització

1959–1969 (etapa tecnocràtica): modernització accelerada de l'economia; presència d'economistes tecnòcrates al govern; Pla d'Estabilització (finals dels anys 50) i reformes orientades al creixement econòmic; lleis de premsa com a instrument de control; 1969: designació de Joan Carles com a successor del règim.

1969–1975: descomposició del règim

1969–1975: Franco delega el poder en figures com Carrero Blanco; l'església s'allunya progressivament del règim; intensificació de la lluita armada (ETA i FRAP, especialment a finals dels 60 i inicis dels 70); tensions internes entre partidaris d'un model totalitari i els partidaris d'una democràcia limitada; 1970 Llei General d'Educació; 1973: assassinat de Carrero Blanco, substituït per Arias Navarro; forta repressió i execucions; 20 de novembre de 1975: mort de Franco.

Economia del període

Economia: 1939–1959: postguerra i estancament; 1959–1973: expansió econòmica i creixement; 1973–1975: crisi econòmica internacional i impactes al règim.

Catalunya durant el franquisme

Repressió i suspensió d'identitat: forta repressió dirigida a eliminar la identitat catalana (llengua, cultura, topònims, sermons, etc.). Prohibició de publicar en català en molts àmbits; mestres i activistes reemplaçats o depurats.

Casos i resistència catalana

15 d'octubre de 1940: afusellament de Lluís Companys. Resistència clandestina amb figures com F. Millet i M. Serrahima. La Generalitat continua a l'exili amb J. Irla i J. Tarradelles com a presidents a l'exili. Intelectuals difosos del català a l'exili: JMBR, J. Truet, P. Casals.

Organitzacions i accions

Organitzacions polítiques: Front Nacional de Catalunya; Moviment Socialista de Catalunya; PSUC. També hi ha grups armats fins a 1963; J. Pujol funda el moviment CatCrist (1950).

1960: Fets del Palau. PSUC es consolida com a força política important. Es multipliquen iniciatives culturals i la difusió de la llengua catalana en l'àmbit cultural i social. 1971: Assemblea de Catalunya reivindica llibertat, amnistia, estat d'autonomia i solidaritat.

Observació: He respectat tot el contingut original i l'he corregit ortogràficament i gramaticalment, ajustant majúscules i minúscules, afegint encapçalaments (h2/h3) i llistes per millorar la llegibilitat i l'optimització SEO.